1 de 10
Tots Sants

Cinc coses que potser no sabíeu de Tots Sants

Com va néixer la tradició? Com va incorporar la castanyada? I Halloween, és tan diferent com sembla?

Una imatge del cementiri de la Selva del Camp | MBO
per Àlvar Llobet, Lleida, Catalunya | 31 d'octubre de 2022 a les 16:31 |
Els orígens de Tots Sants són el segell de la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar posteriorment. Els celtes dividien l'any en dues parts: la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern.

Enmig d'aquests dos períodes hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i què es creia que els difunts podien contactar amb els vius.

El cristianisme «adopta» aquesta festa al segle VII

És al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia. I ho fa de la mà del papa Bonifaci IV. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi, i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.

La castanyada, una festa secular a Catalunya

Amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar fins la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any, com castanyes i moniatos. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.

El Halloween no és americà

En els darrers anys, la festa de la castanyada i Tot Sants s'ha vist "amenaçada" pel Halloween, una festivitat molt estesa a Amèrica del Nord i que ha creuat l'Atlàntic per influència del màrqueting i dels films amb segell de Hollywood. Tot i el que es podria pensar, l'origen d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts que la de Tot Sants. El mateix nom ja dóna una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).

Els esperits entren a les cases!

Els celtes creuen que que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la Terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).

Per evitar que entressin a les cases, la gent les decorava amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units durant el segle XIX.

La carabassa de la por també és catalana

Durant l'època medieval hi havia el costum, en nombrosos indrets del país, de preparar una carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: