1 de 10
MÓN EMPRESARIAL

«En els pròxims deu anys, afrontarem el procés de transformació industrial més gran de l’últim cinquantenni»

El director de Dow Benelux i vicepresident d’operacions EMAI, Kepa Díaz de Mendibil, destaca que “Tarragona té un potencial increïble, però s’ha de saber aprofitar”

Una imatge de Kepa Díaz de Mendibil | Joel Medina
per Joel Medina, Reus, Catalunya | 27 d'octubre de 2022 a les 09:50 |
Saber com afrontar el futur de la indústria és un dels reptes majúsculs que haurà de superar la societat. Els pròxims anys seran clau perquè es produeixin uns canvis que, alhora, permetran establir processos per fer que la humanitat evolucioni en diferents aspectes. Per tant, el creixement és vital. Tant com ho és la sostenibilitat i l’aprofitament de recursos. És un tema que va tractar, en el marc de l’acte d’entrega del Premi Dow 2022, el director de Dow Benelux i vicepresident d’operacions EMAI, Kepa Díaz de Mendibil, qui va expressar que “Tarragona té un ecosistema amb un potencial espectacular, i el que s’ha de fer és saber aprofitar-lo”.

El Port de Tarragona i la URV



Quin és aquest ecosistema? Bàsicament, Díaz va destacar el paper del Port de Tarragona i de la Universitat Rovira i Virgili com a eixos que permeten que l’entorn de la demarcació destaqui per sobre d’altres zones industrials, a més del teixit empresarial que viu al complex sota l’agrupació de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT): “Això no es veu a molts llocs”.

També va remarcar que “existeix una estructura de formació dual molt potent i que s’assembla molt a la històrica formació alemanya”. Aquest ecosistema s’haurà d’utilitzar per assolir els objectius mediambientals que demanda el planeta. “Seria un pecat no aprofitar tot això”, va apuntar el ponent, dirigint-se als estudiants presents. “Podeu escollir entre ser actors o espectadors”, va apuntar.

Col·laboració entre empreses



Per ser "actors, locomotores i líders", segons va comentar, serà vital i imprescindible la col·laboració entre les diferents empreses que formen part del sector químic. Per tot això, Díaz va preveure que “en els pròxims 10 anys, es viurà el procés de transformació industrial més gran dels últims 50 anys”. Però, què és el que ha de passar en la dècada que està per venir? El directiu de Dow ha manifestat el propòsit d’acabar sent capaços de dur a terme el procés de fabricació dels productes sense emetre emissions que perjudiquin el medi ambient i, a més, podent reutilitzar els mateixos productes perquè tinguin una funció al final de la seva vida útil, el que es coneix com a economia circular. “Això serà una realitat a Tarragona entre els anys 2035 i 2040”, va pronosticar Díaz.

Com es pot arribar fins aquí? Ha posat d’exemple la situació dels crackers. A Tarragona n’hi ha dos, el de Dow i el de Repsol. Quan s’escalfen en un cracker a 1000 °C matèries primeres com la nafta, el propà i el butà, es trenquen en petites parts que fan que s’obtinguin altres elements, com l’etilè o el propilè. A més, a conseqüència d’aquest procés, s’aconsegueix un gas anomenat off-gas o fuel gas. Aquest gas és energia que circula cap als forns per escalfar més matèries primeres. El problema és que, quan es crema aquesta energia als forns, s’allibera diòxid de carboni, que va directe a l’atmosfera.

Davant d’aquesta situació, el que es planteja és extreure el CO₂ d’aquest gas perquè, així, es converteixi en hidrogen net que pugui ser circular. Què s’hauria de fer, però, amb el diòxid de carboni que es capturi? Segons, Díaz, el que es coneix com a Carbon Capture and Storage (CCS), és a dir, emmagatzemar-lo. Aquesta seria una fase pont, temporal. A partir d’aquí, l’objectiu seria treballar perquè es donessin les tres condicions necessàries per poder utilitzar aquest CO₂ per generar productes, el Carbon Capture and Utilization (CCU). Aquestes condicions són les següents: que es disposés de la quantitat necessària d’energia renovable, que fos possible convertir el diòxid de carboni en solucions útils per a la societat, i que s’avancés en la idea del cracker elèctric.

Aquest estiu, es va saber que Dow i Shell treballen per escalfar els forns dels crackers a través d’energia elèctrica. Ja existeix un pilot situat a Amsterdam, on s’estan fent proves. S’ha d’activar, també, un diàleg per conèixer com es pot fer la captura de CO₂ i on es pot emmagatzemar. Díaz va anunciar que aquest any ja estan començant a haver-hi converses sobre aquest projecte. “Als Països Baixos tenim una iniciativa de CCS; el govern ens dona suport econòmic amb una condició, que el diòxid de carboni s’emmagatzemi allà”. La solució per a la descarbonització passa per aquí, segons l’empresa.

Pel que fa a la circularitat, a través del reciclatge químic, el reciclatge mecànic o la gasificació es pot aconseguir que un producte es converteixi novament en nafta. Existeixen diferents iniciatives relacionades, com l’ecoplanta que instal·laran Repsol, Agbar, grup propietat de l’empresa Suez, i Enerkem de cara al 2025 a Tarragona i que té per objectiu de processar unes 400.000 tones de residus sòlids urbans no reciclables per produir prop de 220.000 tones de metanol cada any. Per la seva part, Dow i l’empresa Mura també van anunciar la construcció de diferents plantes de reciclatge químic a tot el món.

Un perfil protagonista



Kepa Díaz de Mendibil és màster en Enginyeria Industrial per la Universitat de Bilbao. La seva trajectòria professional ha estat sempre lligada a Dow, companyia a la qual es va incorporar l’any 1988 com a enginyer industrial a l’organització de manteniment de les plantes de derivats de Tarragona. Sempre ha ocupat posicions de responsabilitat, al país i a l’estranger, fins al punt que el gener de 2012, va ser nomenat director del Complex Industrial de Tarragona i director de producció de les plantes de Dow a Espanya i Portugal. Durant aquest període, Díaz de Mendibil també va ser nomenat president de l’AEQT.

El juliol del 2016 es va traslladar a Gal·les en ser nomenat director d’operacions al Regne Unit i als països nòrdics, i líder de la fàbrica de Barry. L’any 2017 es va traslladar a Alemanya, on va ser designat com a director global d’operacions EMEAI i director de Dow Central Germany. Finalment, l’abril del 2022, es va traslladar a Terneuzen (Països Baixos) en acceptar el seu nou i actual càrrec com a director de la planta de Dow Benelux-Terneuzen i vicepresident d’operacions d’EMEAI.
També hauries de llegir
Fa 13 setmanes

Berta Taixés, distingida amb el Premi Dow 2022

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: