1 de 10
OPINIÓ

​Reivindicar la salut mental des de la dissidència

per Estel Romeu, Reus, Catalunya | 10 d'octubre de 2022 a les 09:05 |
Les últimes dades exposen que el 2020 va ser l'any amb més morts per suïcidi des de l'any 2005, arribant a les 556 a tot Catalunya, 82 de les quals a la demarcació de Tarragona. Encara no s'han publicat les dades del 2021, però l'increment d'urgències relacionades amb idees o intents de suïcidi semblen indicar que la xifra podria continuar augmentant.

De fet, entre els joves de 15 a 29 anys el suïcidi és la segona causa de mort i davant aquest panorama, l'any passat, el Departament de Salut de Catalunya va tirar endavant un Pla de prevenció del suïcidi 2021-2025. Tot això planteja moltes qüestions i posa la salut mental al punt de mira, però com s'arriba a aquesta situació?

Investigant sobre els factors que influeixen en els casos de suïcidi, comprovem que la taxa augmenta en les persones en condicions socioeconòmiques desfavorables, segons el Departament de Salut. També es consideren grups de risc de suïcidi les persones d'avançada edat, amb patologies cròniques, el col·lectiu LGTB+, persones en situació d'exclusió social, població migrant, o persones properes a víctimes de suïcidi.

Aquestes dades ens ofereixen una fotografia molt clara: gairebé qualsevol persona que tingui un mínim component dissident es troba en risc de patir problemes de salut mental o de formar part d'un grup de risc de suïcidi. Ser migrant, no ser heterosexual, no estar en edat (o condició) per formar part del sistema productiu o no tenir un bon nivell socioeconòmic comporten ser més propens a ser víctima del suïcidi.

No és cap novetat que la salut mental és un element clau per estar bé com a individus i com a societat, però amb salut mental cal referir-nos a tots els aspectes que engloben la qualitat de vida de les persones. Impulsar la salut mental no és només crear programes per divulgar i donar eines per superar una depressió, un trastorn d'ansietat o un trastorn obsessivocompulsiu; sinó que també és donar solució als problemes estructurals que provoquen aquests trastorns.

Una societat en què es normalitzen els discursos (i els partits) d'ultradreta, amb les seves conseqüències masclistes, LGTBfòbiques i racistes; en què no es regula el preu del lloguer, ni del combustible, ni el de la llum; i en què les persones, un cop deixen de ser productives, es veuen en una situació d'exclusió, no és una societat saludable. Perquè cal entendre la salut com un estat que va més enllà de l'estat físic de cada persona, cal entendre la salut com un conjunt de factors que suposen benestar. I benestar és poder viure amb tranquil·litat, llibertat i sabent que, tot i que no segueixis els ritmes capitalistes, tens dret a viure.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: