POLÍTICA

L’evolució d’una singularitat ciutadana

El llibre "10 anys, de municipalisme", elaborat pel periodista Francesc Domènech, repassa el context polític i social amb què ha conviscut la formació Ara Reus des de la seva creació

Una imatge de la presentació del llibre | Joel Medina Romero
per Joel Medina, Reus, Catalunya | 7 d'octubre de 2022 a les 08:16 |
Ja fa més d’una dècada des d’aquell 22 de maig de 2011. La nit electoral en què es va fer palès que a la ciutat hi hauria un canvi polític. Però també va ser la primera gran nit del projecte d’Ara Reus, nascut arran de la protesta ciutadana al projecte de la Sedera: amb 1980 vots (un 5,25%) i dues regidories, els municipalistes van irrompre amb força al Mercadal. Tot plegat després d’una campanya electoral on el clar objectiu va ser comunicar i fer-se notar, ja que l’opció que es produís un gir al govern estava més a prop que mai.

No obstant això, la germinació d’Ara Reus va succeir després que diferents opcions independents haguessin planejat pel consistori reusenc, com l’Alternativa de Reus-Federació d’Independents de Catalunya, de Josep Machado i Josep Maria Pujol (un dels fundadors d’Ara), la Plataforma Reusenca Independent Municipal (PRIM-FIC), del mateix Pujol, i la CORI d’Ariel Santamaria, que va aterrar al Mercadal el 2007.

Així va ser com Ara Reus va treure el cap a la política municipal, i així ho explica el periodista Francesc Domènech, que recull aquest i més aspectes a l’obra 10 anys, de municipalisme, una fotografia panoràmica del que ha estat la primera dècada de vida de la formació, actualment encapçalada a la capital del Baix Camp per Daniel Rubio. “Sobre l’any 2011, vaig escriure que Ara Reus, en el context polític de la ciutat, era una anomalia democràtica”, va afirmar Domènech a la presentació del llibre aquest passat dijous.

Aquesta denominació rau en el fet que “no hi havia precedents semblants en ciutats de l’envergadura de Reus”, va aclarir l’autor. I és que és difícil, segons Domènech, que, en municipis grans, candidatures ciutadanes independents arribin a obtenir representació. L’actual secretari general de la formació i portaveu i regidor al consistori reusenc, Daniel Rubio, va admetre que, al principi, aquesta expressió no el va convèncer. “Però, a poc a poc, he anat fent-la meva i he descobert que realment sí que ens representa, som quelcom diferent”, va apuntar.

Domènech va deixar clar que aquest no és un llibre d’història: “No ho és perquè no té la rigorositat científica que hauria de tenir un llibre d’història i perquè, en la meva opinió, no ha passat prou temps”. En tot cas, l’obra és una crònica que explica, fil per randa, la realitat d’Ara Reus des de la gènesi fins als desafiaments a què s’ha hagut d’enfrontar un cop dins del govern.

“El que fa aquest llibre és recollir, en un format periodístic, diverses visions de com han anat les coses, sempre tenint en compte el context”, va subratllar l’autor. Va destacar que “s’hi pot estar d’acord o s’hi pot no estar d’acord, és una visió particular de com ha evolucionat tot plegat a partir d’experiències personals i de converses amb els protagonistes”.

Domènech va remarcar la figura de Jordi Cervera Martínez, exregidor de CiU a l’Ajuntament i un dels creadors i primer cap de llista d’Ara Reus l’any 2011. Segons el periodista, Cervera va expressar, en aquell temps, “que volia fer política d’una manera diferent”. “Això va ser possible perquè no depenem de Barcelona ni de Madrid”, va comentar l’exregidor, que també va recordar l’època en què Ara va entrar al ple municipal: “Va ser difícil, en aquells moments hi havia un deute de més de 400 milions d’euros”.

Cervera va voler rememorar el moment de l’acompliment de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). A causa de l’excessiu endeutament del consistori, l’Ajuntament havia de reformar l’entramat d’empreses municipals. En altres paraules, Innova s’havia de dissoldre i reorganitzar per tal de rebaixar el deute. CiU i PP, el govern d’aquell moment, no en tenien prou amb els seus vots, en feia falta un, i una negociació amb Ara va possibilitar l’acord.

Ara Reus ha anat fent-se present en més municipis. Actualment, la formació té 17 regidors, una alcaldia amb majoria absoluta (la del Montmell), i presència a més de trenta municipis del país. El següent pas seria fer l’assalt al Parlament, tal com es va comunicar al Congrés Nacional del partit, celebrat el passat mes de maig de 2021. En paraules del president d’Ara Catalunya, Josep Maria Pujol, “d’aquesta manera es podria construir Catalunya des del municipi, quelcom que no s’ha fet mai”.

Al seu torn, Daniel Rubio va explicar que “aquest llibre és un conjunt d’històries que formen una sola”. El regidor es va preguntar “què seria de la política reusenca sense Ara?”, amb l’objectiu de remarcar les iniciatives que la formació ha engegat a Reus i arreu dels municipis on té representació. Segons Enric Bosch, president del Consell Municipal, ja s’està preparant l’expansió cap a nous horitzons, “amb la finalitat de poder sumar en diferents institucions com els Consells Comarcals, Diputacions i, com ja s’ha dit, el Parlament”. Bosch va anunciar que “aviat hi haurà novetats sobre pròximes candidatures a les quatre províncies”, i que des d’Ara Catalunya són optimismes de cara a les eleccions del 2023.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: