1 de 10
OPINIÓ

Les conseqüències dels interessos de partit

per Joan Bermúdez i Prieto, Reus, Catalunya | 3 d'octubre de 2022 a les 10:16 |
La capacitat de generació de notícies per cridar l'atenció dels dirigents polítics, és tan àmplia que a vegades costa separar el gra de la palla, és a dir, les vertaderes actuacions que preocupen a la ciutadania de les que són tan sols per ús intern, pels seus objectius de partit. Tot i que, malauradament quasi sempre siguin del tipus que siguin acaben influint i repercutint a la ciutadania. La necessitat a què es veuen abocats pel desig inabastable d'obtenir vots i la dèria de fer allò que calgui per millorar les enquestes, que s'han convertit en la seva guia política, els porta a declaracions contradictòries i actuacions contraposades que moltes vegades ens agradaria que ens estalviessin.

S'ha de reconèixer que a vegades aquesta dinàmica porta algunes bones mesures, com la que ha anunciat el govern de Madrid del PSOE-UP, amb relació a les reduccions de l'IRPF i ajudes als autònoms, tot i que s'han produït després que el president d'Andalusia obrís aquesta via, seguida per Extremadura i Galícia, tots els governs del PP. En aquest moment va ser titllada d'electoralista, demagògica i inabastable pel mateix govern que ara, una vegada la Comunitat Valenciana, presidida pel PSOE s'hi ha sumat, s'ha vist en la necessitat de proposar-ho per no perdre vots. Llàstima que la raó d'aquesta mesura no fos la preocupació per la ciutadania.

Mentre s'anaven produint aquestes actuacions, que va encetar Andalusia, fent una crida als catalans perquè s'empadronessin allí, en suprimir l'impost de patrimoni, ens trobem que el president Aragonès, en un acte de defensa dels drets catalans, va demanar al govern central que apliquessin una harmonització a aquests impostos en tots els territoris, és a dir que fos el govern de l'estat qui tragués aquests impostos, sol·licitud que comportava la pèrdua d'autonomia catalana per regular aquesta legislació. Certament, Catalunya té 18 impostos més que la majoria de les comunitats autònomes, però la solució passa per perdre capacitat legislativa? Per poder dir que aquest impost ve imposat per Madrid i així no haver de respondre davant l'electorat? Mentre s'omple la boca de república i independència o potser caldrien actuacions per reclamar els més de 18.000 milions de dèficits que hi ha?

En aquest escenari no ha de sorprendre que en el recent debat de política general celebrat al Parlament, el president Aragonès presentés com si es tractés de la solució pels problemes d'encaix de Catalunya amb l'estat, l'acord de claredat basat, precisament, amb el que es va gestar per part del govern del Canadà amb relació a la reivindicació d'independència del Quebec l'any 2000. Va sorprendre aquesta proposta, a banda que no és res nou, ja havia estat presentada l'any 2018 per Miquel Iceta, quan era secretari general del PSC-PSOE o per l'actual conseller Torrent l'any 2019 en una conferència a Madrid quan la seva aplicació al Quebec va ser el tancament de les opcions independentistes, com va quedar reflectit per la mateixa Assemblea Nacional del Quebec, que la va qualificar d'inacceptable. De fet, fins a l'aplicació d'aquest acord s'havien fet dos referèndums d'autodeterminació i des que està en vigor no ha estat possible fer-ne cap mes, ha estat l'eina que ho impossibilita.

És comprensible que el president Aragonès cerqués quelcom que semblés nou per poder oferir al debat, sense que això comportes que el seu partit, ERC, canviés de rumb, ni d'objectius, tan sols, sembla que per guanyar temps i embolcallar la seva proposta de la taula de diàleg, que tothom dona per fracassada, fins i tot ells mateixos, amb una altra terminologia i utilitzant el referent del Quebec, confiant que la gent no conegui el seu resultat, com si fos la sortida esperada. Com sempre, però tan sols 30 minuts després de la seva exposició al Parlament, la portaveu del govern central, Isabel Rodríguez, ja es va aprestar a dir que ni l'escoltarien i que es dediquessin a les coses importants, "les coses del menjar".

La proposta feta en el debat, en condicional i en el temps de rèplica per part del president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, d'una possible qüestió de confiança, per la manca de compliment dels acords, fet que ja es va confirmar amb l'incompliment per part d'ERC dels signats amb la CUP, va comportar finalment la destitució del vicepresident Puigneró, obtenint d'aquesta manera la imatge tan necessitada de ser el president Aragonès qui té el poder i la capacitat per governar.

Tot i això, s'ha de reconèixer l'habilitat del president del partit Oriol Junqueras, que sembla estar sempre darrere de tot, perquè van aconseguir avançar en l'objectiu d'arraconar a JxCat, és clar que cal dir que costa poc fer-ho en un partit en què estan en un permanent estat de crisi i en què almenys dos grups (pot ser fins i tot més) estan mantenint una lluita interna, no tan sols pel poder, que segur hi és en tots els grups polítics, si no en saber quin és el seu objectiu immediat i quina és l'estratègia per arribar-hi. Crida l'atenció que després d'una conversa entre el president Aragonès i el secretari general de JxCat Turull de més de dues hores, en la qual imaginem que devien tractar tots els serrells possibles, quan està en joc la continuïtat del govern de coalició, la destitució es produís dues hores més tard, després d'algunes trucades del president.

Tota aquesta escenificació, per una part JxCat volent marcar perfil propi, i per ERC no és més que la voluntat de guanyar tot l'espai que al seu dia va deixar CiU i convertir-se en el partit de referència. De moment les actuacions a Madrid, tot i que molt maldestres, van en aquesta línia. La idea de trencar la coalició de govern, fet que ho pot facilitar la facció de Laura Borràs si és la que s'imposa internament a JxCat, a hores d'ara no és la que voldria ERC, conscient que qualsevol coalició necessària per governar, l'afectaria en les pròximes eleccions. Junqueras, conscient, demana, en unes declaracions lleialtat, justificant la sortida del govern de Puigneró, tot oblidant que ell, quan era vicepresident, va anar a parlar amb el president Rodríguez Zapatero, amagant i negant després directament al president Puigdemont aquesta trobada, Caldria recordar la faula de les alforges i concretar si vol un govern de coalició o de subordinació.

Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i Politòleg
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: