Recuperar les pors antigues

Ara que sembla que la novel·la negra supera amb escreix el seu ostracisme i va camí d'entrar en la sobreproducció, li comença a arribar el torn reivindicatiu a un altre dels gèneres més populars i més menystingut per crítics i autoritats literàries, la ciència ficció i el fantàstic, lligada en algunes ocasions al terror.
 
I a casa nostra, el degà per excel·lència del gènere és, per mèrits propis, Antoni Munné-Jordà. La producció i la feina de divulgació que ha fet i fa, no té preu i, de fet ha passat per tots els papers de l'auca, des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció, com a director de col·leccions específiques, com a antòleg de recopilacions i òbviament com a autor.
 
L'editorial Medusa, creada al Pirineu per David Gálvez Casellas i Oliver Vergés Pons ha publicat Sis pamflets de por i una traducció del mestre Munné. Es tracta d'un curiós i interessant híbrid que arrenca d'un premi, el Joan Ballester de 1973 i d'un llibre que no es va arribar a publicar. D'allí surten uns relats ja editats, La integració i El gat, al recull El mirall venecià i L'espectre, L'escala i A Jonathan a la revista Catarsi. El volum s'arrodoneix amb relats inèdits i amb la traducció de Frritt-Flacc, un relat de Jules Verne.
 
El llibre, amb textos escrits entre el 1968 i el 1973,  ens permet descobrir la literatura dels primers anys d'Antoni Munné-Jordà i representa una impagable ocasió d'acostar-se a les beceroles del mestre, a tot allò que el neguitejava quan la dictadura franquista encara semblava un mur insalvable.
 
Una obra necessària, diria que imprescindible per a tots aquells que estimin o tinguin un mínim interès pels universos fantàstics, per recuperar els primers passos d'un dels nostres grans i per anar descobrint també els primers passos d'una editorial valenta, arriscada i prometedora. Qui en dona més?