1 de 10
Polarització política (i III): Interactiu

La gent independentista, d'esquerres i feminista cau millor: consulteu-ho per cada perfil de català

Segons el CEO, les simpaties varien segons l'edat, el nivell d'estudis, l'orientació sexual o les arrels nacionals de la família

La simpatia per a la gent pot variar segons les seves idees polítiques. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 27 de setembre de 2022 a les 10:14 |
Més enllà de la polarització política global, hi ha determinats col·lectius que, en funció de les seves idees polítiques, poden generar a priori més simpatia? La resposta és que sí i, en concret, la gent independentista, d'esquerres i feminista rep millors valoracions a Catalunya que aquella que defensa la unitat amb Espanya o que és de dretes o contrària al feminisme. El mateix ocorre pel que fa als electorats i, de fet, els votants d'ERC són els que caurien millor, mentre que els de Vox se situarien a la cua. Malgrat tot, en funció de cada perfil, aquesta percepció és molt variable, tal com es pot constatar al següent interactiu:
 


Aquestes dades s'han extret del segon baròmetre del 2022 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), fet públic a finals de juliol i que incorpora preguntes als enquestats en relació a quins sentiments els genera cada grup de gent, en una escala de 0 (màxima antipatia) a 10 (màxima simpatia), en funció de determinats postulats o de la formació política a la que voten. En aquest sentit, la gent feminista és aquella amb major valoració global, amb un 6,7 de mitjana, mentre que la contrària al feminisme (per mantenir la terminologia del sondeig i no dir-li directament gent masclista) obté la pitjor, amb un 1,9.

En segon lloc, la major diferència es troba segons la ideologia. I és que clarament la gent d'esquerres rep més simpatia, amb una puntuació mitjana de 6,4, que la de dretes, amb un 3,4. Tampoc no és d'estranyar en un país en què, segons el mateix baròmetre i en una escala de 0 (màxim d'esquerres) i 10 (màxim de dretes), quasi la meitat dels enquestats se situen per sota del 5 (definint-se així d'esquerres o centre-esquerra) i escassament un 16%, per damunt del 5 (tendint a la dreta). Ara bé, a aquells que se situen sobre el 5 i, per tant, es declaren de centre, també els cau millor la gent d'esquerres (5,3 de mitjana) que la de dretes (3,9). Fins i tot aquells enquestats que se situen en el centre-dreta preferirien lleugerament la gent d'esquerres que la de dretes.

Quant a la simpatia en funció del debat nacional, aquesta ja està més equilibrada, atès que la gent independentista rep un nivell de simpatia del 5,5, de mitjana, i la que està en contra de la independència, un 4,6. Ara bé, pot sorprendre aquest ordre pel fet que el reflecteix el baròmetre que també mostrava el suport més minso a la independència en vuit anys, amb el "no" 11 punts per damunt del "sí". Això es deu a que la gent independentista no només cau millor entre els mateixos independentistes, sinó també entre els federalistes, mentre que els unionistes són més simpàtics entre aquells que defensen que Catalunya segueixi sent una comunitat autònoma o que esdevingui una mera regió d'Espanya.

Malgrat tot, més enllà de les mitjanes globals, val la pena entretenir-se i avaluar com varien les simpaties en funció de cada perfil de català, tal com permet el gràfic interactiu inicial. En termes generals, les opinions entre homes i dones no canvien massa (tampoc quant al feminisme) i la tendència general de major simpatia per a la gent independentista, d'esquerres i feminista s'accentua entre els enquestats joves, amb més estudis, que s'informen més de política per xarxes socials i també entre els homosexuals i bisexuals. Igualment, als catalans d'esquerres també els cau encara millor la gent independentista i feminista, de mitjana.

Quant als electorats, pot ser una bona opció, a ulls clucs i en termes generals, definir-se com a votant d'ERC, l'únic grup amb un nivell de simpatia superior al 5 (5,4), i això que aquell baròmetre situava el PSC com a partit preferit per guanyar les eleccions. Tot i això, també s'acosten al 5 aquells que fan confiança als socialistes i Junts (4,9), els comuns (4,7) i la CUP (4,5), i molt per darrere se situen els electors de Cs i PP (2,9) i especialment de Vox (1,6). L'aposta per ERC, a més, és força transversal, ja que, pel que fa a totes les combinacions possibles de dues característiques que permet l'interactiu, els seus votants són els que desperten més simpatia en dos de cada tres perfils amb una mostra representativa -i excloent aquells casos on es produeixen empats-. Fins i tot són els més puntuats (si bé en empat tècnic) entre els catalans que són independentistes i que s'informen diàriament de política a les xarxes socials, malgrat els atacs que hi rep sovint el partit d'Oriol Junqueras.



Malgrat tot, les notes mitjanes poden ser enganyoses, ja que poden emmascarar una diversitat interna elevada de valoracions. Per exemple, que un col·lectiu tingui un 5 de mitjana pot voler dir que tothom el puntuï amb un 5 o que la meitat li posi un 0 i l'altra meitat, un 10, dues opcions diametralment diferents. Una altra manera de valorar-ho seria observar el percentatge d'enquestats de cada perfil que situï el nivell de simpatia a cada col·lectiu amb un 5 o més, el llindar que s'acostuma a concebre com l'aprovat i, per tant, que a priori hi senti més simpatia que antipatia. En aquest cas, els resultats serien els següents:
 


Com es pot observar, l'ordre de preferències quasi no varia, però sí les magnituds, ja que s'eixamplen les diferències entre els col·lectius més i menys apreciats. En aquest sentit, si algú es defineix com a independentista, tindrà certa simpatia per un 70% dels interlocutors, la qual caurà fins a 58%, en el cas que s'oposi a la independència. Més clar encara en l'eix ideològic, ja que la gent d'esquerres cau bé en el doble d'ocasions que la de dretes, mentre que la feminista, quatre cops més que la que no ho és. Quant a partits, els votants d'ERC cauen bé a tres de cada quatre interlocutors, i els del PSC, Junts i comuns, a prop de dos terços, i els de la CUP, al 60%. En canvi, si s'és elector de Cs o PP, es pot tendir a rebre antipatia d'entrada de gairebé dos de cada tres interlocutors i, si s'és de Vox, de quasi el 80%.


Sigui com sigui, si es fa l'exercici de filar prim i observar com canvien les simpaties en combinar dues característiques per delimitar perfils concrets de catalans, cal tenir en compta la mida de la mostra abans de treure conclusions fermes. Malgrat que les enquestes (i en especial les del CEO) miren de ser representatives del conjunt de la ciutadania, en perfils molt concrets el nombre de persones trobades que hi responguin pot ser reduït i, per tant, esbiaixat. Entre els 2.000 entrevistats pel CEO, no s'hi trobat cap votant d'esquerres de Vox, per exemple, però també hi ha molt poca gent jove que sigui pensionista, homosexuals i bisexuals que votin Vox, Cs o PP, o gent nascuda fora de l'Estat i amb el català com a llengua materna, per exemple. És recomanable, per tant, consultar el següent desplegable, el qual inclou un mapa de calor amb el nombre d'observacions contingudes amb cada encreuament de dues variables (cada combinació possible és un requadre):
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: