Com ceps retorçats pel temps

Helau! (Visca!). Aquesta és la interjecció alemanya vinculada al Carnaval que enceta i clou Temps enrere, la darrera novel·la de l’escriptor Ramon Solsona (Barcelona, 1950). Una obra que esdevé un veritable cant a la vida de dos personatges marcats per les profundes transformacions del segle XX.

Dos catalans a Alemanya

Emprant un flash-back a l’inrevés i retrocedint en el temps des d’un present situat a l’any 2015 fins al 1945, l’autor narra la vida i les vicissituds de dos catalans de la generació de la postguerra, l’Elena i el Tomàs, els quals, per qüestions diferents, es traslladen a l’Alemanya del miracle econòmic i hi desenvolupen el seu projecte personal.

Distribuïda en sis capítols on el focus s’alterna entre els dos protagonistes més un epíleg conjunt ubicat l’any 2018, la novel·la empra una enginyosa tècnica narrativa que permet fer una lectura en plural dels esdeveniments de la història i, alhora, acompanyar els personatges en la formació de la seva idiosincràsia individual sense descuidar un encertat context col·lectiu.

La narració progressa, a més, amb la incrustació del parlar col·loquial prioratí, que afegeix càrrega emotiva i frescor al text literari. La percepció de les arrels familiars com una càrrega identitària positiva i, alhora que subjuga l’individu a una determinada vida; la importància de l’esforç personal per esdevenir lliure; el plantejament dels canvis sexuals i reproductius de tota una generació; les conseqüències d’una emigració basada en les necessitats econòmiques però també de recerca de noves fronteres personals; les seqüeles de la guerra en les famílies i el país i el franquisme asfixiant d’un temps perdut; els canvis en la cura de les persones discapacitades o l’afectació de malalties com el càncer...

Solsona, un Ken Follet a la catalana

El fresc que presenta Temps enrere està teixit amb una profunditat i emoció que atrau el lector més enllà de l’estricte (i amè) fil narratiu que viuen els dos personatges centrals. Una trama que recorre una setantena d’anys de la peripècia personal i familiar de l’Elvira i el Tomàs, la seva vida en comú i, en part, de la seva descendència i el seu entorn d’amics.

Molt bona literatura que, alhora, es pot llegir com si Solsona es transmutés en una mena de Ken Follet a la catalana. Per al lector de les comarques de Tarragona, Temps enrere conté, a més, un al·licient ficcional important: l’elecció del Priorat com a marc de la vida de l’Elena i la seva família. Amb un rerefons físic i psicològic en què la serra del Montsant capta cada cop més protagonisme, l’Elvira i el Tomàs confronten amb un passat que ha estat immòbil per les classes més humils (els pagesos, les vídues) i aconsegueixen construir un futur en què la identitat no és imposada sinó lliurement triada i volguda.

Un paisatge, uns costums, una cadència pagesa i lingüística que traspua tota l’obra i transmet els sentiments d’estima (i a cops de rebuig) per una terra marcada històricament per les rutines agrícoles. “La vida del pare continuava sent la mateixa de feia 100 o 200 anys: el xapo, el licorell, la fusta retorçada dels ceps, la incertesa del sol i la pluja”, explica Solsona sobre la vida dels pagesos prèvia al boom del vi dels anys 90 del segle XX.

Una revolució recent que retraten personatges com la Lotte i el Klaus, filla i gendre dels protagonistes. Dedicat a Roser Vernet, ànima mater del projecte Priorat en Persona a través del qual Solsona va connectar amb la comarca i les seves històries, Temps enrere resulta una lectura no només recomanable sinó essencial per recòrrer un temps i un espai proper i, alhora, prou llunyà. Una part de la història recent de les generacions de postguerra que mostra les grans dificultats que van haver d’enfrontar per sobreviure i per formar-se com a individus lliures malgrat l’inexorable pas del temps.