1 de 10
MEDI AMBIENT

«L'accés al Bosc de la Marquesa de Tarragona s'ha de regular d'alguna manera»

Lluís Gurrera, president del GATA, repassa els 23 anys de trajectòria de l'entitat ecologista

Lluís Gurrera, president del GATA, admirant l'exposició. | Josep M. Llauradó
per Josep Maria Llauradó Serra, Tarragona | 10 de setembre de 2022 a les 09:12 |
L'any 1999 es va fundar el Grup d'Amics de Toni Achón (GATA), una entitat de Tarragona centrada a organitzar activitats de lleure i alhora reivindicatives al medi natural. Des d'aquest mes de setembre, al pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona es pot visitar una exposició amb un centenar d'instantànies dels llocs visitats per l'entitat en aquestes dues dècades. La pandèmia els va impedir celebrar l'efemèride amb normalitat, però ara l'han volgut recordar amb una mostra que permetia fins aquesta setmana també votar per les millors fotografies.

Lluís Gurrera és el president de l'associació excursionista i ecologista de Tarragona-GATA, i explica que ara mateix es troben en ple procés participatiu del POUM per tal de defensar que es protegeixi el màxim possible l'Anella Verda. Alhora, assegura que tard o d'hora s'hauria de regular l'accés al Bosc de la Marquesa, l'indret natural més concorregut de la ciutat.

- D'on sorgeix el GATA?

- Neix d'uns amics, un petit nucli, la majoria de Tarragona. Hi havia gent que venia del món social, de l'ecologisme, de l'excursionisme... Tot i que ja hi havia el Centre Excursionista de Tarragona (CET), vam dir que ens agradaria crear un grup excursionista tarragoní i que unís les diferents sensibilitats del grup, és a dir, social, ecologista i excursionista.

- Què diferencia el GATA del CET?

- El CET és històric. En el temps de l'Òscar Cadiach, de Rafael López-Monné... Han fet vuit mils, té un passat gloriós. Però és més alpinista: d'escalada, de vies ferrates, d'esquí. El GATA és una barreja entre un GEPEC i un grup excursionista. Bàsicament el perfil de gent que ve al GATA és senderista.

- També hi ha una sensibilitat ecologista.

- Jo mateix segueixo sent soci del GEPEC. Per què no vam fer una secció del GEPEC a Tarragona? Tot i que neix d'una unió de gent de Tarragona, de Reus i de Valls, està físicament a Reus. Nosaltres teníem ganes de trobar-nos a Tarragona i de fer un grup nou amb aquesta barreja. Perquè el GEPEC és molt naturalista i molt conservacionista, però no és molt excursionista. I el CET és molt alpinista, però no té aquesta vessant més reivindicativa que tenim nosaltres. Aquests 23 anys ens avalen, amb 120 socis que som ara, hem aguantat totes les ofertes que hi ha. Avui dia qualsevol persona amb Facebook o amb Instagram pot crear un grup i fer excursions. Però que hi hagi una entitat al darrere, amb una junta, i que duri 23 anys... Quan fas una cosa que t'agrada i gaudeixes llavors ja no és una obligació.

- En aquesta exposició sí que hi ha fotografies de tot arreu, però la majoria són del Camp de Tarragona. L'objectiu del GATA és la descoberta del territori?

- Inicialment tots érem de Tarragona, però amb el temps hem ampliat al Camp de Tarragona. Creiem en el Camp de Tarragona i tenim socis de Reus, de Valls, del Camp.

- Quin moment recordareu més d'aquests 23 anys de l'entitat?

- Durant la pandèmia, quan les autoritats sanitàries ens deien que no podíem sortir més enllà de Tarragona, vam fer una descoberta molt maca de l'Anella Verda. Venien 40-50 persones. Gent que necessitava socialitzar-se, sortir de casa. Jo crec que aquesta època del 2020-2021 vam doblar els socis de 60 a 120. La majoria d'entitats tancaven barraca i nosaltres sortíem cada diumenge. L'Anella Verda dona moltes opcions de circuits, coneixences... La font del Garrot, tots els masos que la gent no coneix... També van ser especials els primers anys, d'ensenyar a la gent el Montsant, muntanyes de la Mussara, el clot del Cirerer... El Montsant que la gent no coneixia. El Niu de l'Àliga sí que és més conegut, però el Tossal de la Baltasana, el riu Siurana, molts llocs que estan molt a prop.

- En aquests 20 anys el paisatge s'ha transformat.

- S'ha vist més massificació als indrets. Estem patint tot el tema del Siurana, nosaltres també donem suport al GEPEC, pel transvasament al pantà de Riudecanyes. El tema dels molins eòlics una petita transformació ha generat. Els llocs que s'han massificat s'han embrutat. Quan jo era jove i anava al riu Brugent veia molts crancs ibèrics i la gent els agafava amb bosses de plàstic. Ara això no passa, estan protegits. Sí que hi ha hagut un impacte en el medi ambient.

- Hi ha indrets que han limitat l'accés, com el Niu de l'Àliga.

- A Siurana també s'ha de pagar. Al Toll de l'Olla, al riu Brugent, més amunt de Farena, doncs també, al Toll de la Palla, al riu Siurana... Malauradament has de regular el flux de gent. Fins i tot nosaltres hem dit que al Bosc de la Marquesa també s'hauria de regular. Als anys 70-80 era un lloc poc conegut i ara està hiper-freqüentat. Malauradament l'ésser humà pot arribar a fer insostenible un indret. S'ha de regular d'alguna manera, ja sigui monetàriament, ja sigui regulant la quantitat de gent que entra i surt... Tenim prou territori com per escampar-nos i distribuir-nos en diferents llocs. Fins i tot hi ha d'haver santuaris on l'ésser humà no pugui entrar. A l'illa de Buda, al Delta, no s'hi pot entrar. Amb la pandèmia vam veure com els cetacis venien a la vora de les platges, com els animals perdien la por. Nosaltres apostem per tot un santuari marí des de la platja del Miracle fins a Torredembarra. Una franja de 200-300 metres on no hi pugui ancorar cap vaixell, on hi hagi peixos, es recuperi, la gent vagi a fer snorkel i vagi a mirar els peixos però no a caçar-los. La recuperació de la natura seria espectacular. Podríem atraure un turisme verd. Hem introduït un altre nom, hi ha l'Anella Verda i l'Anella Blava. El mar és sempre l'oblidat, som mediterranis, som tarragonins i el tenim allà. Els prats de posidònia la gent no els coneix, o bé perquè no es capbussa o perquè es banya i prou, per tant, tenim un deute amb el mar, també.

- Hi ha més sensibilitat pel medi ambient ara que fa 20 anys?

- Molta més. Ha sortit un grup que es diu Al Camp Residu Zero, que hem col·laborat amb ells per recollir residus. Amb els focs d'artifici de Tarragona, la preocupació per tots els residus que cauen al mar abans era impensable. Les campanyes, de deixalles, de sensibilització, d'accés al medi natural... Creiem que sí.

- Quina serà la situació del grup a partir d'ara, un cop superats aquests 2 anys de pandèmia?

- La de la pandèmia era una situació extrema. Ara hem vist que hem tornat a la normalitat i que torna a haver-hi una oferta d'oci i de grups que tornen a tenir activitat. Segurament ens auto-regularem altre cop. Agraïts de la confiança que ens ha dipositat tanta gent, però a Tarragona també hi ha un altre grup que es diu Despertaadrenalina, que són 300 socis que fan molta activitat física. L'aposta que fem de sensibilització ambiental i de descoberta, i de servei cap a la població, ens fa genuïns i únics a Tarragona. Tenim públic, que es va renovant. Els objectius són fer pràcticament cada diumenge una activitat, menys a l'agost que descansem. Aquest estiu hem col·laborat amb tres desmantellaments de conreu il·legal de marihuana a les Muntanyes de Farena, amb l'associació del Molí del Fort, amb l'Associació Residu Zero hem col·laborat en l'extracció de residus, amb la Sínia col·laborem en la reforestació del riu Gaià i la recuperació de les dunes del Vinyet, amb Aurora col·laborem també al riu Francolí... És a dir, seguir amb totes les col·laboracions que fem, també amb el GEPEC. Les activitats de descoberta, caiac, senderisme, i fent una mica aquesta idea que tenim d'integració, de benvinguda de noves persones que no coneixen el medi.

- Quin indret poc conegut caldria reivindicar més?

- Tenim uns quants masos fortificats que són a la zona de Mas d'en Sorder, que amb el nou estava amenaçat. Són masos del segle XV: el Mas d'en Cosidó, Mas d'en Rafel, Mas de la Creu, Mas del Pastoret... Tots aquests masos, que són al terme municipal de Tarragona al bell mig de l'Anella Verda, si ho preguntéssim als tarragonins potser no els coneixerien gaire. Són masos que s'estan perdent que tenen una torre de guaita. Es pot lligar al tema patrimoni, al tema natural, i tota aquella zona té una potencialitat increïble.

- Anna Saballs té en marxa una campanya per donar a conèixer Sant Simplici.

- Sant Simplici té una torre de guaita. El Mas del Mèdol a baix, el Mas Grimau que està enrunat, al bell mig del Bosc de la Marquesa. El Mas de les Ànimes, al Pont del Diable. Estan tots catalogats i inventariats al pla general, però manca difusió, senyalització. Va estar molt bé l'inici de l'Anella Verda, però jo crec que encara té recorregut i la podem potenciar. Van inventariar 150 quilòmetres de camins públics que abans no estaven inventariats, però la pandèmia ha demostrat que és necessària l'Anella Verda. Nosaltres creiem molt en la socialització del medi natural, donar-lo a conèixer, estimar-lo. L'amenaça de la platja Llarga: ja hi ha un passeig, no cal pavimentar-lo, la gent ja passeja per l'arena.

- Ara s'està debatent el nou POUM. Quines són les reivindicacions del GATA?

- El GATA formarà part del procés de participació. El que volem és que l'Anella Verda travessi el riu Francolí i els barris de Ponent. Es pot enllaçar, ara creiem que està tallada. Entre l'A-7 i la T-11 encara hi ha espai. Ens preocupa moltíssim l'Horta Gran, volem que realment sigui una horta, hem reivindicat sempre que sigui un parc agrari gestionat per l'Ajuntament. Ens preocupa Terres Cavades, la Budellera, Mas d'en Sorder, el Pou Boronat, que no creiem que s'hagi d'urbanitzar tot i que és una ARE. I que es protegeixi el màxim possible l'Anella Verda. Que hi hagi una figura dins del pla general, que el grau de protecció sigui tan gran que sigui molt difícil descatalogar-la.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: