1 de 10
ANÀLISI POLÍTICA

La construcció estratègica del futur

El procés participatiu del pla "Reus horitzó 32" ha seduït 2.400 veïns, que han volgut expressar les seves opinions sobre què necessita la ciutat

Pellicer i Llauradó, en una imatge d'arxiu, a la presentació del pla estratègic | Reus.cat
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 28 de setembre de 2022 a les 08:00 |
Passat Sant Pere es va acabar el procés participatiu obert al veïnat, i lligat al desenvolupament del Pla estratègic de ciutat Reus horitzó 32. El govern no n'ha fet un balanç públic per ara, però la vicealcadessa, Noemí Llauradó, va expressar a Reusdigital.cat la seva "satisfacció" per l'acollida que la iniciativa ha tingut entre els reusencs. D'aquesta manera, i segons les dades que es van donar en el seu moment, van ser 2.400 les persones que es van voler pronunciar sobre com ha de ser la capital del Baix Camp a una dècada anys vista. 

L'enquesta, tallers i els "Quaderns de família"



Cal recordar, amb tot, que el procés participatiu es va articular a partir d'una enquesta (que es va poder respondre en línia i presencialment) i d'altres activitats, com xerrades i tallers. Quant al qüestionari, se'n van recollir 1.244. Llauradó va subratllar que com que l'objectiu establert era el d'assolir el miler de participants, les xifres aconseguides eren positives. A les accions de debat ciutadà encara s'hi han d'afegir els anomenats Quaderns de família. Es tracta d'un document que es va distribuir entre la canalla de primària de diversos col·legis, per tal que els més petits i els seus pares opinessin sobre les estratègies de futur que s'haurien d'implantar a Reus. Se'n van repartir 900. 

També us pot interessar:


El procés participatiu en qüestió va pivotar a partir de sis àmbits sobre els quals van poder opinar els reusencs, tals com les cures, els hàbits saludables, la cultura, l'eix La ciutat en 15 minuts (centrat en l'accessibilitat ràpida a espais i serveis), la xarxa ciutadana i l'atracció de l'emprenedoria a la capital del Baix Camp. Un altre element destacat del procés va ser la inclusió d'allò que Llauradó va batejar en el seu dia com "projectes motor", un seguit d'iniciatives "vertebradores" que volen "accelerar" accions concretes en diferents àrees.

El procés participatiu es va articular a partir d'una enquesta i d'altres activitats, com xerrades i tallers


Encara sobre les xifres de participació assolides, un exercici de comparació amb l'acceptació entre el veïnat del procés del Carrilet és adient, per més que parlem de projectes diferents i de consideració diversa. D'entrada, l'encarregada de fer el corresponent balanç va ser la llavors regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals en funcions, Marina Berasategui (va ser al febrer, per l'absència de Montserrat Flores). En aquesta línia, va precisar que es van registrar 2.169 participacions, de les quals en van arribar a sorgir 4.908 aportacions. Quasi el 60% d'aquestes van ser "propositives", mentre que el percentatge restant va ser de "diagnosi". 

Altres processos, altres resultats



De les propostes fetes pels participants concrets (xifra que no es va detallar, per cert, tot argumentant que una persona podia fer aportacions diverses), Berasategui en va subratllar diverses, des d'equipaments (en especial d'ús cultural i social), de serveis (un Centre d'atenció primària) o esportius. Aquell mateix mes de febrer, a l'article d'aquesta secció titulat On volem anar, amb el Carrilet?, ja vaig comentar que la CUP es va mostrar molt crítica amb el desenvolupament del procés, en considerar que tot plegat havia estat una "operació d'estètica", en paraules de la regidora Mònica Pàmies. Aquesta, per cert, va establir en uns 750 els reusencs que hi van dir la seva, tot assegurant que les xifres s'havien facilitat des de l'ajuntament. Només al districte 4 del terme, que inclou el Carrilet, hi viuen més de 10.000 persones. 

El cert és que un cop tancat el procés participatiu del Carrilet hem conegut, recentment, quin serà a grans trets el projecte de "transformació" que el govern de la ciutat vol aplicar a la zona sud. Aquest, tot sigui dit, s'ha donat a conèixer a l'agost, en plena canícula i amb el veïnat de vacances. Ja se sap que l'agenda política és complexa i canviant, però en ser aquesta una de les iniciatives més ambicioses del mandat que ja s'acaba per part de l'equip del batlle Carles Pellicer, un xic més de paciència hauria estat d'agrair. Almenys, per a l'oposició i (part de) la classe periodística ganxeta, que de vegades també necessita uns dies de desconnexió i repòs. El futur Carrilet, doncs, tindrà un mercat, un "espai d’acollida", un allotjament i una sala polivalent. La redacció dels primers projectes s’ha licitat amb un pressupost d’un milió d’euros, i s’adjudicarà de cara a principis del 2023 a partir d'un concurs restringit. 

Finalment, i per ampliar la perspectiva sobre les xifres de participació dels processos del Carrilet i de Reus horitzó 32, encara podem recuperar l'enquesta en línia que el principal grup de l'oposició, el PSC, va impulsar fa uns mesos per copsar les impressions dels ciutadans en àmbits diversos. Sota el lema I tu, quin Reus vols?, els socialistes van assegurar que van recollir fins a 1.000 aportacions, entre altres, sobre el futur centre aquàtic i de fitness a tocar del pavelló olímpic, l'incivisme i la inseguretat o el futur del mercat del Carrilet, precisament. Sempre amb la mirada posada a l'horitzó 23, l'alcadable Andreu Martín va apuntar que tot plegat havia pretès "escoltar la gent" en un context "de canvi" que, al seu parer, "ja ha començat". "Cal un canvi de projecte", va reblar. 

L'oposició i el seu paper a "Reus horitzó 32"



Martín va avançar també que de cara als propers mesos, els últims del mandat abans de les eleccions municipals, el PSC serà "propositiu". L'oposició dels socialistes amb l'actual portaveu al capdavant ha estat "dura", segons l'ha descrita en entrevistes concedides als mitjans de la ciutat, però no pas "irresponsable". Tan sols cal que recordem, un cop més, el paper que el grup municipal i la diputada al Congrés Sandra Guaita han tingut per desencallar i fer avançar determinades infraestructures. Si la lectura la fem en clau postelectoral, i ja que tot fa pensar que cap partit podrà manar en solitari, no sembla pas un detall sense més que Esquerra (l'ànima de Reus horitzó 32) i el PSC centrin part del seu discurs mediàtic en conceptes com la planificació estratègica i la necessitat de comptar amb un projecte "nou" per al futur de Reus. 

I és que tot i segons quines reticències prèvies, tots els partits de l'oposició del ple municipal (a excepció de la CUP) s'han interessat pel pla estratègic de ciutat. Cs, això sí, ha mostrat cert escepticisme sobre la utilitat d'aquesta eina política. La portaveu espanyolista, Débora García, va declarar fa unes setmanes que la prioritat d'un govern, de qualsevol, hauria de ser la gestió del dia a dia, i que aquest hauria de donar respostes a les necessitats concretes dels veïns. "No és creïble idear projectes a una dècada vista quan no se solucionen els problemes actuals", va argumentar. En aquesta línia, Llauradó va apuntar sobre el rol de l'oposició que acabada la diagnosi del pla estratègic, "vam compartir el contingut amb els grups municipals, i aquí va ser quan van fer aportacions. Moltes han estat incorporades". 

Tot i segons quines reticències prèvies, els partits de l'oposició del ple municipal (a excepció de la CUP) s'han interessat pel pla estratègic de ciutat


Per endavant, i segons el calendari previst, el que ha de venir és la fase estratègica del pla com a tal, és a dir, l'etapa en què caldrà decidir "com" es podran assolir els objectius que els reusencs s'han marcat com a repte de cara als propers 10 anys. La idea, segons Llauradó, és que el document pugui estar enllestit de cara a la tardor, i sense have-lo dotat d'una excessiva visió Reuscentrista, ja que en la seva elaboració s'ha comptat amb el fòrum territorial, amb representants de les poblacions de l'entorn que han assanyat què n'esperen, de Reus. La vicealcaldessa va avançar que hi haurà "espais" per donar a conèixer el resultat del procés participatiu ("el més gran fet fins ara" a la ciutat), i per explicar què s'ha decidit. 

I així, d'aquell Reus impuls 2005, passarem en uns mesos a disposar de l'eina Reus horitzó 32. Han estat uns mesos per repensar la ciutat, per reformular la capitalitat de la qual sempre hem fet bandera i de projectar-la arreu del territori, i del país, en un moment tan complex com l'actual. Tot plegat, casualitat o no, veurà la llum uns mesos abans d'unes importants municipals en què abans del tret de sortida ja s'albira una nova etapa. Sense Pellicer com a candidat, caldrà comprovar si els electors opten per l'alternativa, o per fer confiança a Esquerra i la seva política estratègica. 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: