1 de 10
CÒMIC

De Prades al País Basc: l'editorial Ooso publica el primer manga en euskera

El jovent basc demanda cada cop més un tipus de còmic que tot just s'està començant a assentar en català

L'edició en euskera X-Venture-Gorputza krisian-Erreskate handia, el primer manga en aquesta llengua, d'Ooso còmics. | Ooso Còmics.
per Josep Maria Llauradó Serra, Tarragona | 3 de setembre de 2022 a les 09:07 |
Són de Prades, al Baix Camp, i han estat els primers a publicar un còmic manga en euskera. L'editorial Ooso Còmics passarà a la història del sector després que aquest passat mes d'agost llancés al mercat X-Venture: el cos en crisi, en una triple edició, tant en català, com en castellà com en la llengua pròpia del País Basc, Navarra i Iparralde. Ha estat casualitat, segons diuen ells mateixos, perquè desconeixien que ningú més hagués fet cap moviment semblant.

X-Venture: Gorputza krisian-Erreskate handia -el títol en aquesta llengua- ha "cridat l'atenció" del públic, segons assenyala Judith García, treballadora de la llibreria Joker, ubicada a Bilbao. Hi estan d'acord des de Hontza Liburudenda, un altre comerç en aquest cas de Sant Sebastià, que va demanar alguns exemplars tan sols pel fet que el còmic estava en aquesta llengua. Alguns d'aquests ja són a les cases de bascoparlants, si bé comercialment esperaran a què passi el setembre per poder fer una valoració més exacta. "Com que és una mena d'Érase una vez el cuerpo humano, no ha acabat d'atraure, però de vegades sí que ens pregunten si tenim Dragoi Bola (Bola de Drac) perquè els dibuixos els emetien en euskera a ETB, no entenen que no hi hagi també el manga en euskera".

La basca era, de fet, l'única llengua cooficial a l'estat espanyol a la que cap editorial havia traduït mai cap manga, ni tan sols en la seva primera arribada a Europa, durant l'últim terç del segle XX. Caldrà esperar un temps per veure si l'obra publicada per Ooso es converteix en una excepció, tal com li va passar al manga en gallec. Bícame profe, de l'any 2008, és l'única sèrie de còmic d'origen japonès que s'ha arribat a editar mai en l'idioma propi de Galícia.

Olga Resina, editora d'Ooso Còmics, explica que la seva voluntat és la d'"arribar a editar en quantes més possibilitats idiomàtiques millor" -fins i tot es podrien atrevir en un futur amb el gallec-. Ara que s'està començant a "normalitzar" l'edició de manga en català -a través de l'impuls d'aquesta mateixa editorial però també de Norma, Planeta i properament el Grup Enciclopèdia-, el següent repte és arribar a nous públics. I és que durant els seus 4 anys de camí, des del primer dia, han publicat tots els seus títols tant en català com en castellà, un fet que els ha posicionat sovint com a únics, referents i pioners dins del sector.

"Creava malestar entre les més grans que l'editorial més petita apostés per l'edició en català", afirma Olga Resina, que considera haver creat "tendència" en un 2022 que es recordarà entre els aficionats per l'inici d'una certa recuperació de la normalitat lingüística. "Ara serà un no parar, tot es començarà a desencadenar, o totes les editorials s'hi sumen o perdran les seves llicències top vendes", afegeix, en un context de creixement.



Ara, aquesta "tendència" catalana la volen traslladar a la resta de llengües de l'Estat, en una "reinversió" per atendre la demanda que els van fer arribar lectors a través de correus i missatges a les xarxes socials. La tria de X-Venture per iniciar l'aventura basca és intencionada: "Volíem començar amb una llicència que no fos tant de nínxol, que fos més ben acceptada". A priori dirigit a un públic jove, aquest còmic explica com el protagonista, Jake, ha de trobar un remei a una malaltia abans que sigui massa tard, i ho haurà de fer amb la companyia de la seva colla d'amics.

Es tracta d'un manga kodomo, és a dir, un còmic que al Japó es va publicar originàriament pensant en un públic infantil o preadolescent, i a més a més amb un caire educatiu. Entre les seves pàgines, s'hi poden llegir definicions de conceptes complexos, que no són necessaris per entendre la història però sí que serveixen per despertar la curiositat entre els més petits. I, contràriament a la resta del catàleg d'Ooso -més enfocat en títols dels anys 70-, aquesta és una obra actual: es va publicar al Japó originalment al 2021.

Entre les malalties que s'hi tracten i que han de combatre els protagonistes hi ha la Covid-19, i la seva diferència no només rau en el seu contingut sinó en el format: en comptes de blanc i negre, les vinyetes estan tintades a ple color, mentre que el sentit de lectura és l'occidental i no pas l'oriental, una cosa que passa també en l'original japonès.

Amb X-Venture, doncs, Ooso ha decidit encetar una línia diferenciada, anomenada Science manga, amb sèries que facilitin explicacions científiques com a prioritat i no com a fons de la trama. D'aquesta manera, es diferencien d'altres aventures adreçades aquestes sí a un públic juvenil com Dr. Stone o Cells at work. "X-Venture és el primer manga de divulgació científica que es publica a l'Estat", afirma Olga Resina, que s'enorgulleix de comentar que gràcies a aquesta nova línia els han obert les portes de Kadokawa, una de les principals editorials japoneses. Fins i tot la petició dels drets de publicació també en euskera ha passat desapercebuda, un cop han entès que a l'estat espanyol hi conviuen diferents llengües, a partir del català.

El compromís assumit per Ooso és el de publicar la sèrie sencera -6 volums- en totes tres llengües i a banda engruixir la línia amb altres propostes similars. Per tot plegat, demanen el suport "de tots els lectors". Entre d'altres, esperen atraure l'interès de biblioteques i llibreries generalistes, ja que Ooso no distribueix a través dels canals habituals sinó que la venda la fan directament tant al minorista com als lectors. A banda de la promoció virtual, les cites marcades al calendari per fer-la físicament són la Setmana del Llibre en Català -a Barcelona- i el Saló del Còmic de Getxo -al País Basc-.
 

La seu d'Ooso Còmics es troba al bell mig del poble de Prades, al Baix Camp, al carrer de Sant Llorenç. Foto: Josep M. Llauradó


La responsabilitat de ser els primers


"Tens la responsabilitat de fer-ho bé". Amb aquestes paraules, Olga Resina defineix el sentiment de tothom qui ha treballat darrere del llançament del primer manga en euskera. Entre ells hi ha l'empresa Daruma Serveis Lingüístics, per a la que treballen Héctor Angulo, el traductor a l'euskera, i Gorka Merino, el revisor. Verònica Calafell, coordinadora de Daruma, explica que van sentir "molta" responsabilitat a l'hora d'entomar aquesta traducció. "Ens ofereix la possibilitat de presentar el manga en llengua euskera a una nova generació de lectors que potencialment pot ser molt gran i fidel i aficionada a llegir en la seva llengua", afegeix Verònica Calafell.

L'encàrrec va provocar ràpidament -diu- la "il·lusió" dels traductors bascos i l'"orgull" de l'equip pel fet de ser "pioners", segons relata la mateixa coordinadora de Daruma. En realitat era la primera obra que Héctor Angulo traduïa a l'euskera: "Sí que tenia experiència traduint altres obres al castellà, però és cert que el tipus d'esforç que requereix és diferent, ja que expressions, acudits o fins i tot simplement l'estructura gramatical són totalment diferents".

Aquesta manca de "costum" els ha fet "exprimir al màxim" el suc de la riquesa lèxica basca i "jugar-hi perquè s'adaptés de la millor manera al format". La diversitat d'onomatopeies en euskera els ha facilitat la feina: "Dinbi-danba" pels sons forts o d'explosions, "plisti-plasta" pels sons líquids, o la rialla "kar-kar-kar" han estat algunes de les solucions particulars que han trobat tant Héctor Angulo com Gorka Merino. Per contra, sí que hi ha hagut algunes expressions que els han generat maldecaps, tant del dia a dia com també les de tipus mèdic. En aquest últim cas, han hagut de documentar-se i obtenir l'assessorament d'experts. "Encara que conegui l'idioma, un text així requereix una feina de recerca exhaustiva", explica Angulo.

L'emissió de diferents sèries anime a partir de l'any 1990 a Euskal Telebista (ETB) -entre les quals destacarien Dragoi Bola, Dorameon, Katu Kosmikoa i Shin-chan- és força recordat pels joves bascos, especialment per, tal com va succeir a Catalunya, l'ajuda a la normalització lingüística entre el jovent. El traductor de X-Venture, Héctor Angulo, explica que "indirectament sí que creiem que han suposat un gran referent. Al cap i a la fi, aquestes sèries que es retransmetien a la televisió basca són els programes amb els que hem crescut alguns dels membres del nostre equip, que hem treballat a X-Venture. Aquests animes en euskera han estat la inspiració per transmetre a una nova generació el gust pel manga i l'anime en euskera".

Donat que el públic principal al que va destinat aquest còmic és l'escolar, Ooso ha invertit més recursos en aquesta sèrie pel que fa a la revisió, no només amb Daruma sinó també amb una altra empresa, Nagareboshi. Angulo assegura que "ens escrivíem constantment per comentar referències que havíem trobat sobre la traducció correcta dels termes científics, per revisar conjugacions dels verbs i deklinabidea o per proposar millors maneres d'expressar una mateixa idea".

De fet, Angulo es pren molt seriosament X-Venture, ja que avisa que "qui pensi que és una obra que tracta superficialment l'anatomia humana està molt equivocat. És un manga que aborda en profunditat les diferents parts de l'organisme molt més enllà dels òrgans principals que tot el món coneix. I tot això adaptat perquè fins i tot els més petits puguin entendre-ho i assimilar-ho".
 

Imatge d'arxiu d'Olga Resina, editora d'Ooso Còmics. Foto: Josep M. Llauradó


Una resposta "més ràpida" que amb la versió catalana


Quan Ooso va fer l'aposta pel manga en català, ara fa 4 anys, la resposta per part del públic es va haver de fer esperar. Ni grans noms com Cutie Honey, Mazinger Angels o Dynamic Heroes, ni tampoc el fet que fossin pràcticament els únics editant en català no van despertar una reacció excessivament favorable. Amb l'aposta per l'euskera, però, ha estat diferent. "Estem veient que la resposta ha estat més ràpida que amb el català, que va ser de picar pedra més temps".

És el cas de seu de l'editorial a Prades, al carrer Sant Llorenç. En aquest poble turístic hi ha persones de totes les procedències, també bascos, i aquests van ser els primers a adquirir la nova sèrie, segons relata amb sorpresa la mateixa Olga Resina. Tret d'aquesta anècdota, la dificultat en la distribució els fa ser prudents a l'hora de valorar-ne la repercussió i la rebuda, especialment perquè el llançament s'ha produït a l'agost, un mes inhàbil per a molts negocis.

A més, hi ha un factor afegit: en no haver-hi prèviament manga en euskera gran part del públic ja ni ho demana. "Les llibreries es pregunten si ho vendran, si els lectors ho demanen l'acabaran incorporant", assegura Resina.

El que sí que hi ha és còmic en llengua basca. Des de Hontza Liburudenda expliquen que al seu catàleg, en ser una llibreria petita, no tenen manga, però sí còmic. "No hi ha una producció terrible de còmic en euskera, però el que hi ha en euskera intentem tindre-ho tot". Alguns exemples són Amaiur-Gaztelu baltza, o també Buyan-la isla de la muerte. De fet, són conscients que el lector jove demanda cada cop més manga, però detallen que "no en tenim perquè no en sabem, de tant en tant ho demanem per encàrrec, especialment per part de biblioteques".

Per la seva banda, Judith García, de la llibreria Joker, lamenta que per ara el còmic en basc és "sobretot per a un públic més infantil o també per a adults, no hi ha terme mig, pels joves adolescents". És precisament aquest el públic que ara mateix s'està interessant més pel manga.
 

Que a Catalunya l'afició pel manga és notòria ho demostra l'èxit d'esdeveniments com el Manga Barcelona. Foto: Gala Espín


Les editorials catalanes, pioneres al sector del manga


Passi el que passi, el nom d'Ooso formarà part ja dels llibres d'història dels aficionats al manga i al còmic. Es dona la circumstància que totes les primeres publicacions en llengües de l'Estat -excepte en el cas del gallec- han estat iniciativa del sector editorial català. Així va ser al desembre de 1968, quan la revista Cavall Fort va ser la primera a incloure unes vinyetes d'origen nipó entre les seves pàgines, i a més ho va fer en català. La historieta Tonda Haneko, de Rakuten Kitazawa, era de fet un manga primigeni, originàriament de 1929, i amb només una sola pàgina era part d'una mostra que feia la revista d'historietes il·lustrades d'arreu del món.

Més tard, al 1979, l'editorial Grijalbo -dècades més tard absorbida pel grup Penguin Random House, però que en aquells moments era propietat de l'exiliat català Joan Grijalbo i tenia seu a Barcelona- seria la responsable de publicar el primer manga en castellà, en aquest cas en format volum: La vida de Mao Tse-tung. Tots dos casos van passar força desapercebuts a l'època, si bé avui dia són autèntiques peces de col·leccionisme.

Als anys 80, tant la revista El Víbora, de l'editorial catalana La Cúpula, com també l'editorial Bruguera, van editar des de Barcelona alguns fragments d'algunes sèries de manga japonès, en ambdós casos en castellà. I al 1992 va arribar el fenomen que va fer renéixer el còmic juvenil: Bola de Drac, en doble edició català-castellà, a càrrec de Planeta de Agostini. La sèrie blanca, dos anys després de l'inici de l'emissió de l'anime a TV3, va omplir de canalla i d'adolescents els quioscos, llibreries i botigues especialitzades. La forja d'aquesta afició s'aniria cuinant durant prop d'una dècada i mitja, amb especial incidència a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Ara bé, més enllà de Bola de Drac, l'edició de manga en català ha sofert diversos sotracs, primer amb la cancel·lació per part de Planeta de sèries com Doraemon (1993) i Shin-chan (2001), o el fracàs de l'aposta de Glénat-EDT (2006-2012), encapçalada per Joan Navarro, i que va acabar desapareixent havent editat Naruto, Bleach, Love Hina, Inu-yasha, Fushigi Yugi, Sakura caçadora de cartes, Kimagure Orange Road, entre d'altres.

Finalment, també des de Catalunya, el temps dirà si X-Venture serà el que obri camí en el manga en euskera. El públic és sensiblement inferior al català i probablement aquest hagi estat un dels motius principals perquè ningú no ho hagi provat... fins a l'arribada d'Ooso.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: