1 de 10
OPINIÓ

Incongruències i contradiccions, les eines actuals de la política

per Joan Bermúdez i Prieto, Reus, Catalunya | 2 de setembre de 2022 a les 10:03 |
Que els partits polítics es mouen en funció de com bufa el vent, sense pensar moltes vegades, mes enllà de la votació propera o de la negociació que tenen aquell moment sobre la taula, es un fet conegut i no requeriria gaire mes comentari, si no fos per que a vegades, es produeixen incongruències i contradiccions en els seus propis discursos de més abast de les que han pogut preveure. Això, si realment han fet aquest anàlisi, que hom arriba a la conclusió que en poques ocasions es produeix. 

A instàncies de la CUP, grup polític que ha incidit més en la situació que ara esta patint Catalunya, del que molta gent pot deduir. Va proposar aprovar un article del reglament de Parlament en el que, si un diputat era processat per corrupció, se li havien de suprimir els seus drets i per tant deixar el seu escó.

Proposta assumida i votada tant per la mateixa CUP, com ERC i JxCat, sempre pensant en salvar aquell hipotètic 52% d’independentisme a la cambra. La primera conseqüència, recordem, va ser el cas de Pau Juvillà, membre de la mesa del Parlament que va perdre els seus drets de diputat. A banda de la pròpia presidenta Laura Borràs, que va fer alguns gestos, tot i que més efectistes que efectius, possiblement pensant en que ella podria ser la següent, pocs escarafalls es van fer amb aquesta suspensió.

Recentment la ONU ha emès una sentència en què condemna l’estat espanyol, una vegada més, ara per vulnerar el Pacte Internacional, quan va suspendre dels seus càrrecs i per tant dels seus drets a Junqueras, Romeva, Rull i Turull. Aquesta sentència ha estat molt ben rebuda no tan sols pels afectats, també pel conjunt dels polítics catalans que encara es diuen independentistes, per que els dona la raó en el fet que varen ser injusta i il·legalment tractats, tot i que a la resta de l’estat aquesta informació, com ja és habitual, no s’ha comentat, més enllà de la Ministra de treball, declarant que era cosa del PP, que ells (PSOE-UP) ja ho havien resolt amb el diàleg.

Paraula comodí que sembla servir per a qualsevol ocasió. La ironia i possible contradicció, s’està produint al Parlament amb un fet semblant, quan la mesa ha votat mantenir la suspensió de la presidenta Laura Borràs per estar immersa en un procediment per “delicte continuat de prevaricació administrativa i falsedat documental”, si be l’han qualificat els membres del Parlament de corrupció. Atenent a la definició de corrupció com “lliurament o acceptació de diners o regals a canvi d'un tracte favorable o beneficiós, especialment si és injust o il·legal” no sembla ser el que es jutjarà, segons el detall del procediment abreujat 1/2022.

Però a banda de la definició semàntica del delicte pel qual serà processada, cal esperar que sigui aclarit en el judici, d’una manera imparcial, i actuar segons la sentència, tot i que una vegada més la adscripció política pesa, fins al punt que demanen més pena a Borràs de la que li han aplicat a Griñán, expresident del PSOE, pels milions de frau en els Ertos a Andalusia. També el president Sánchez i el PSOE es troba en una situació en la que una decisió prèvia, per “quedar be” ara li afecta en la seva voluntat de proposar l’indult pel que va ser el president del partit.

Es produeix una contradicció, atenent a l’article 8.1 del seu codi ètic, que estableix que els càrrecs públics i orgànics es comprometen a no sol·licitar els indult. Doncs dos expresidents del govern del PSOE, González i Rodríguez-Zapatero, ho han demanat per a Griñán amb el vistiplau de l’actual president, que com ens ha fet palès tot sovint, les normes poden estar per sortejar-les o reinterpretar-les.

A diferència de Sánchez, la posició de ERC, En Comú, PSC-PSOE i la CUP en aquest cas, és la de ser congruent amb text literal del reglament, tot i que contradictori amb la sentència de l'ONU recentment publicada. Suspendre a una diputada abans d’una sentència es vulnerar els seus drets i aplicar una condemna anticipada. Aquests partits es troben atrapats per decisions anteriors no mesurades, i ara pot comportar una actuació contrària a la esmentada sentència que han rebut com una victòria.

També cal dir, que quan JxCat va triar Laura Borràs per ser la presidenta del Parlament, ja sabien que una situació d’aquest tipus es produiria, però van optar una vegada més resoldre-ho segons el moment, sense pensar com ho farien quan aquest arribés. Ara es troben amb les incongruències i contradiccions. Clar que tal vegada caldria recordar, atenent a aquesta situació, la faula de les alforges i recordar Laura Borràs, que ella va ser la primera en demanar la dimissió del diputat Eduard Pujol per unes denúncies, que hores d’ara semblen no han estat confirmades. Resulta molt cridaner que tot i que puguin ser decisions poc encertades, a vegades els partits s’entestin en aplicar literalment els reglaments, i d’altres, facin lliures interpretacions i intentin fer-ho venir bé, per justificar les decisions encara que s’hagin manifestat incongruents, com va passar a la Universitat Catalana d’Estiu quan la consellera de presidència Vilagrà, en un acte d’homenatge als 100 anys del naixement de Joan Fuster, es va posar a parlar de la bondats de la taula de diàleg, fet que va provocar que diferents assistent marxessin de l’acte per considerar extemporània la seva intervenció.

El CGPJ i el TC tenen fa anys molts càrrecs caducats. Tant el PP, com el PSOE, mantenen una lluita quasi física per intentar cadascun d’ells posar a les persones que els són més adients. Si la definició d’aquests òrgans és que són independents, com és que lluiten pel seu control. L’Europol es la policia que ha de controlar la seguretat de la UE, però quan els pregunten pel cas Pegasus, diuen que no saben res, que el Parlament europeu no els hi ha parlat.

Incongruències? Contradiccions? Malauradament és una situació que està estesa a tots els nivells de la política, fins al punt que quan un partit sigui congruent i no contradictori, serà una noticia a destacar.

Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: