Vaga de caça del senglar

«En la tensió entre usuaris del bosc i caçadors, l'administració ja ha pres part»

A tres dies de l'inici de la vaga de caça del senglar, el president de l'Agrupcat, Manel Raurich, lamenta la falta de coneixement del bosc per part del departament d'Acció Climàtica

Imatge d’una cacera en una zona boscosa. | ACN
per Pere Fontanals, Manresa, Catalunya | 1 de setembre de 2022 a les 10:45 |
"A Catalunya no tenim llei pròpia de caça, ens regula la llei estatal i les diferents ordres de veda que es van aplicant", explica Manel Raurich, president de l'Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya (Agrupcat), per exemplificar el "menysteniment que té cap a nosaltres l'administració catalana". "Tenim un Consell de caça des de fa 40 anys que hauria de servir per debatre entre les parts, però no és així, només es fa servir, quan es fa servir, com a òrgan consultiu, perquè l'administració ens expliqui les mesures que tenen previst aplicar", es queixa.

Els caçadors catalans estan de vaga, una aturada en la caça del senglar que començaran a aplicar aquest diumenge, 4 de setembre, i que, com una taca d'oli, va començar a Girona i afectarà tot el país. L'Agrupcat se l'ha fet seva i després, també, la Federació Catalana de Caça.

"No tenim cap problema amb què ens tinguin localitzats al bosc"


Tot plegat ha esclatat arran que el Departament d'Acció Climàtica els vol "localitzats" al bosc per evitar accidents. És el que ha saltat a primera línia informativa com el punt 8.3 de l'última Resolució de vedes. "No tenim cap problema amb què ens tinguin localitzats mentre fem una batuda", aclareix Raurich, "però el mètode que han triat, a través d'una aplicació de mòbil, complica molt les coses". El president de l'Agrupcat es queixa que "sembla que els d'Acció Climàtica no vagin massa al bosc", i exposa que "els porcs es mouen i nosaltres darrere d'ells, en molts punts no hi ha cobertura i no tots els caçadors tenen mòbils d'última generació ni saben fer servir aplicacions complicades com aquesta".

A banda, "quants usuaris del bosc entraran en una aplicació per saber on hi ha batudes de caça per decidir on van?". En aquest sentit, Raurich defensa que la normativa d'accés al bosc "està desequilibrada". "A nosaltres ens exigeixen tot un seguit de mesures que no s'apliquen a la resta d'usuaris del medi natural, ni tan sols per protegir-los", es lamenta, i posa com a exemple que "seria convenient que qui va a passejar o va a buscar bolets vagi vestit amb colors llampants, sobretot si és període de caça, o que faci cas als indicadors que estem obligats a posar en els camins quan fem una batuda".


"És per a la seva protecció -prossegueix Raurich-, però ningú no ho veu així perquè, ara que cada cop hi ha més gent fent activitats al bosc, s'ha instal·lat al pensament col·lectiu que els caçadors som els intrusos", però recorda que "nosaltres ja hi érem quan no hi havia ningú més". Tenint en compte que el 77% dels boscos de Catalunya són privats "els caçadors som els únics que demanem permís al propietari per realitzar la nostra activitat".

El punt 8.3, però sobretot aquesta herència de "greuges continus", han portat els caçadors a convocar la vaga de caça del senglar. "El senglar no té depredador natural i si no actuem nosaltres augmentaran els accidents de trànsit, els danys als cultius i l'entrada de la pasta porcina africana", explica.

"Cal desestigmatitzar la caça"


El president de l'Agrupcat es queixa que per a la resta d'usuaris, d'uns anys ençà, "ens hem convertit en els dolents del bosc". Es troben molt sovint que quan la gent se'ls troba pel bosc "ens retreu la nostra activitat de males maneres" o, directament, "ens insulta". I, sobretot, "veient com apliquen la normativa, sembla que l'administració ja ha pres part en aquesta tensió entre caçadors i resta d'usuaris".

La gran població de senglars a Catalunya "és un problema greu, encara que des de ciutat no es vulgui veure". Des de l'Agrupcat lamenten el darrer accident que va deixar ferit molt greu una persona que es trobava al bosc, però Raurich explica que "és un fet molt puntual, puntualíssim", que "no explica que es canviï el reglament per fer-lo molt més restrictiu". "L'aplicació del punt 8.3 ens estigmatitza encara més davant la resta de la població, carregant-nos d'obligacions, i no regula l'accés al bosc de la resta de col·lectius, que només tenen drets".

En part, assumeix, també és culpa dels caçadors. "Aquelles fotografies que alguns caçadors mostren amb cinquanta porcs morts després d'una batuda no ajuden que la gent ens vegi amb simpatia", assumeix, "avui dia, amb la consciència animalista que hi ha, no cal aquesta ostentació", però entén que la major part de culpa "és de l'administració". "Cal fer més pedagogia per desestigmatitzar-nos, ja que la nostra activitat és molt necessària per mantenir un cert equilibri al bosc", exposa, "i això la gent no ho sap".

Retirar el punt 8.3 seria un bon inici


Què caldria que passés perquè les associacions de caçadors desconvoquessin la vaga de caça del senglar? Per a Raurich, la retirada del punt 8.3 de l'última Resolució de vedes "seria un bon inici". Però caldria anar "més enllà". Caldria, segons explica, "un compromís davant reivindicacions històriques que no es resolen". Així i tot, recorda que qui va convocar la vaga d'inici van ser els caçadors de Girona. De manera que "ens posem a la seva disposició i no acceptarem res que no acceptin ells".

"Encara que no ho sembli, els caçadors volem anar de bracet amb l'administració, consensuar mesures i que tothom pugui desenvolupar la seva activitat al bosc sense problemes", conclou.


Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: