1 de 10
PATRIMONI

El Reus d'abans i el d'ara

A través de fotografies antigues i actuals, copsem els canvis i la transformació d'alguns indrets del terme al llarg dels anys

Una composició amb una imatge de la plaça de Prim nevada, el 1944, i una altra presa aquest mes d'agost | Reusdigital.cat
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 25 d'agost de 2022 a les 08:00 |
Tot canvia, evoluciona i es transforma. Els més nostàlgics potser afirmaran que els canvis no són sempre bons, i que el passat sempre va ser millor. Altres, més optimistes, assegurararan que el futur no està escrit i que, en conseqüència, tot plegat pot anar bé perquè és a les nostres mans.

És aquesta una lectura (en clau material) que també pot fer-se en clau reusenca. Places i carrers del terme han canviat el seu aspecte amb el pas del temps. 

El raval de Santa Anna



A Reusdigital.cat hem volgut fer un exercici visual per comparar quin era l'ambient de segons quins espais de la ciutat, anys enrere, i què hi passa ara. Per a la confecció d'aquest article s'ha fet la corresponent recerca a l'arxiu del Centre de la Imatge Mas Iglésias de Reus, el CIMIR, anomenat Fototeca. Igualment s'han contactat veïns, col·leccionistes particulars i privats i altres per tal de disposar de segons quines fotografies. 

La imatge que encapçala aquest article és una composició de dues instantànies de la plaça de Prim. La superior, presa el febrer de 1944, és peculiar en mostrar l'indret nevat; l'inferior, al seu torn, ha estat captada fa uns dies. D'aquest emblemàtic racó reusenc se'n poden destacar no pocs canvis, al llarg dels anys. L'Hotel de Londres, posem per cas, va deixar pas a l'actual gran edifici d'habitatges i oficines; l'Hotel Catalunya, al seu torn, era on actualment hi tenim el Banc de Santander. 

No ens allunyem de l'actual redacció del mitjà, al raval de Santa Anna a la cruïlla amb la plaça de Prim. Un bon punt de partida, si tenim en compte que la via ha estat objecte d'una recent transformació que l'ha convertit en un espai per a vianants. Temps enrere va córrer per la xarxa una fotografia d'un cotxe (un dos cavalls, per ser més precisos) tot circulant pel raval el 1964. De fet, en vam parlar a la nostra secció Testimonis del passat
 

Un «dos cavalls» al raval de Santa Anna, el 1964 Foto: Niepce

 

Una imatge actual del raval de Santa Anna, ara una via per a vianants Foto: MBO


També us pot interessar:

La plaça de la Sang



A tocar del Pallol, és la porta d'entrada al nucli antic o al barri Horts de Miró a través de les galeries Nou Centre. Fa un temps que l'espai va ser objecte d'una reforma en què s'ha donat més rellevància als vianants. Aquests han guanyat prioritat sobre els vehicles, en la línia del projecte de la futura rehabilitació del carrer Ample, el passeig de Mata i l'entorn corresponent.

Com a curiositat, cal esmentar que la ferreteria llueix actualment cartells a la façana per anunciar que serà reformada. Del passat, el conjunt encara en conserva alguns detalls. És el cas del lateral d'un bloc a la cruïlla amb el carrer de Josep M. Arnavat i Vilaró, on en una façana d'una s'hi pot llegir encara plaza de la Sangre.

En aquest cas, la fotografia antiga que compartim per comparar-la amb una d'actual és de 1909.
 

La plaça de la Sang de Reus, el 1909 Foto: CIMIR /Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus

 

Una imatge de la plaça de la Sang, de Reus Foto: Marc Busquets


La plaça de la Llibertat



Anteriorment anomenada plaça dels Màrtirs, el gran element que la va coronar durant dècades és ara al cementiri. El monument als caiguts es va inaugurar el 1940. "El més significatiu de la ubicació del monòlit és que estant allunyat del centre històric de la ciutat, era perfectament accessible des de la plaça Prim pujant pel carrer de Llovera fins a l’avinguda dels Màrtirs, lloc on s’ubicava el mencionat monument. Des del mateix inici del carrer, que fa pendent, l’obelisc va jugar un important paper simbòlic ja que el monument es veia al final mateix, imponent i altiu, mentre es pujava per l’actual carrer de Llovera, interactuant amb la societat i intimidant la població que transités dia a dia per aquests carrers", va fer constar Jordi Carrillo Cara a la Revista del Centre de Lectura

En aquest cas, la fotografia que recuperem data de 1964 (Salvador Ferré Aulés n'és l'autor), ha estat extreta del fons del CIMIR i ens permet veure el monòlit amb el jou i les fletxes i una creu. Al fons, s'hi mostra la Caixa de Pensions. 
 

La plaça dels Màrtirs, el 1964, nevada Foto: CIMIR /Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus

 

Una imatge actual de la plaça de la Llibertat de Reus Foto: MBO


Com a curiositat, Àlvar Calvet va recordar al documental El banquet gegant d'Antoni Miralda que, per Sant Pere de 1998, es va aprofitar la retirada del monòlit per integrar-la a la performance a plaça (els blocs del monument es van usar a mode de taula per als convidats a l'àpat, els gegants de Reus). 

D'aquella època, pocs vestigis en queden. En tot cas, cal subratllar la presència les columnes de l'antic cinema Kursaal, convertides avui en un espai museístic a l'aire lliure. El més gran (i recent) canvi de la Llibertat, amb tot, va tenir lloc entre finals dels 90 i principis de la dècada dels 2000, amb les obres per fer l'aparcament soterrani i es va passar de la plaça de terra de llavors a la de ciment d'ara. Un canvi, per cert, que encara avui molts qüestionen. 


La Bassa Nova



De la plaça de la Llibertat anem al nord del terme, a la Boca de la Mina, un bell espai de rellevància natural i patrimonial. Les tasques que s'hi han desenvolupat han permès posar a l'abast de la ciutadania un pulmó verd que, de passada, subratlla la importància d'abastir-se d'aigua per construir una ciutat amb qualitat de vida.

Recentment, el govern municipal va anunciar la seva voluntat d'incorporar la Bassa Nova al conjunt de parcs i jardins del passeig al nord del terme. De forma hexagonal, la Bassa Nova de Reus es va construir a mitjans del segle XIX. Se'n va fer càrrec l'empresa La Hidrofórica, una companyia local creada el 1842 amb l’objectiu de construir una mina per a usos agrícoles que després seria també utilitzada per a usos domèstics i industrials.

Fa anys, amb tot, que és en desús.
 

Una imatge antiga de la Bassa Nova Foto: Arxiu Jaume Vilalta

 

Una imatge actual de la bassa Foto: MBO


Val a dir que el passeig de la Boca de la Mina i el seu entorn van ser, durant molts anys, un punt de trobada dels veïns, que hi anaven a fer àpats, o excursions amb els amics o els familiars. De fet, parlem d'un indret de Reus que sempre ha acollit tot tipus de celebracions (per Pasqua, per menjar-se la mona, o per la revetlla de Sant Joan), i que amb la rehabilitació a la qual s'ha sotmès torna a seduir pel seu atractiu natural amb el Jardí agrari del Camp o el parc de les Olors. 

També us pot interessar:

La Font del Lleó



I precisament, un dels emblemes del passeig de la Boca de la Mina és la Font del Lleó. De fet, una de les qüestions comentades pel veïnat arran del projecte de recuperació i millora de l'espai ha estat el nou aspecte d'aquest tram de la via. 

També anomenada Font dels Capellans, parlem d'un lloc de trobada habitual en les anades al passeig. Un lloc on aturar-se a fer un glop d’aigua fresca, a berenar, a descansar o a jugar. I quan no hi havia aigua a les cases, a omplir el càntir abans de tornar a casa, segons consta al web municipal.

La fotografia antiga que hem pogut recuperar per a l'article és al fons del CIMIR, data de 1956 i és obra d'Estanis Pedrola Marimon. L'acompanya una imatge recent de la font. 
 

La Font del Lleó, el 1956 Foto: CIMIR /Arxiu Històric de l’Agrupació Fotogràfica de Reus

 

La Font del Lleó Foto: Reus.cat

També hauries de llegir
Fa 14 setmanes

La Boca de la Mina, abans i ara

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: