1 de 10
POLÍTICA

Débora García: «No és creïble idear projectes a 10 anys vista quan no se solucionen els problemes actuals»

L’alcaldable per Cs de cara a les municipals del 2023 valora la seva oposició minoritària i afronta els comicis amb expectatives d’igualar els resultats del 2019

L'alcaldable de Cs, Débora García, valora la seva oposició minoritària durant aquests quatre anys | Joel Medina
per Joel Medina, Reus, Catalunya | 23 d'agost de 2022 a les 08:00 |
Débora García (Reus, 1976) serà la candidata de Ciutadans per a les eleccions municipals de Reus. Després de quatre anys al capdavant de la formació taronja, García ha estat l’única candidata que s’ha postulat per convertir-se en alcaldable. Quan queda menys d’un any perquè se celebrin els comicis, la cap de llista del partit espanyolista fa balanç de la seva oposició i analitza alguns dels projectes clau d’aquest mandat.

El Carrilet, el Reus Horitzó 32 o la gestió del CMQ són alguns dels punts en què García ha manifestat la seva opinió i la posició del seu grup municipal. També ha explicat les esperances de Cs pel que fa als resultats electorals. Veu possible la desfeta i que, en conseqüència, el partit es quedi sense representació?

- Queda menys d’un any per a les eleccions. Quin és el full de ruta?

- Continuar treballant, pensar en quina ciutat volem i portar les nostres polítiques al ple municipal.

- Ciutadans ha estat un dels darrers partits a confirmar la seva candidata. Tenint en compte que vostè ha estat l’única persona que s’ha presentat, per què no s’ha anunciat abans?

- Són qüestions de partit i d’agenda. Nosaltres volíem que Carlos Carrizosa fos a la roda de premsa de presentació i, per tant, ens hem hagut d’adaptar.

- S’esperava repetir com a alcaldable?

- Era quelcom natural, que mai ha estat en dubte ni ha generat polèmica. Em van preguntar si volia continuar i jo vaig dir que sí.

- No va tenir la sensació que es presentaria algú altre?

- La veritat és que no, ningú s’hi va oposar. El grup està molt ben cohesionat i cadascú té el seu paper.

- Com percep la confiança del seu partit?

- Total, sempre ha estat així.

- Per tant, entenc que no s’ha sentit sola en cap moment.

- No, al contrari. Tenim una formació que sempre ens ha fet costat i que està molt unida. Jo amb Ricardo (López) i amb els altres companys tinc una relació excel·lent. Gaudim fent el que fem.

- Precisament, quina valoració global fa de la seva oposició?

- Per a nosaltres, aquests anys han representat una nova experiència, mai ens havíem vist en una situació així. Ja sabem que no totes les propostes que portem a ple s’aproven, ni de bon tros, però estem contents fent allò que creiem que és correcte.

- En aquesta línia, quines són les accions més destacades que ha dut a terme Cs a Reus?

- Per exemple, les impugnacions que fem cada any de les ordenances fiscals i dels pressupostos. A més, també hem proposat altres mesures fiscals per bonificar les energies renovables. Entre altres, també destacaria una proposta, que no es va aprovar, perquè l’ajuntament incorporés Bizum com a sistema de pagament.

- Les ordenances es van impugnar per un suposat incorrecte arrodoniment a l’alça. Això és il·legal?

- No hi ha una norma concreta que digui com s’ha de fer, però és incorrecte, i el que és curiós és que aquest arrodoniment només s’aplica en alguns imports, en d’altres no. Jo penso que hi ha una part on ho han intentat colar, i una altra on directament hi ha hagut un error per part seva. A mi em resulta miserable fer això i no solucionar-ho; jo no em refiaria d’algú que ho fa.

- Quina estratègia heu seguit des de Cs per fer front a la majoria absoluta?

- Posar en dubte el que fa el govern i ensenyar les contradiccions que tenen. Poso d’exemple el tema de les energies renovables. Primer vam presentar una proposta perquè instés al Congrés dels Diputats a modificar la Llei d’Hisendes Locals, amb l’objectiu d’aplicar la bonificació potestativa a totes les renovables.

- I es va aprovar.

- Sí, i un mes després, vam presentar una moció per incloure la bonificació de l’energia solar tèrmica en l’IBI de l’ordenança fiscal municipal. I a això ens van votar en contra. Quan els toca fer a ells el treball, es neguen, i només bonifiquen l’energia solar fotovoltaica, no la tèrmica. La llei diu que les dues poden ser bonificades i, com això no s’aplica, és un frau de llei.

- Per què creu que no s’aplica?

- Crec que és perquè nosaltres els hem dit que ho estan fent malament i s’hi han capficat.
 

Débora García manifesta la seva posició sobre temes com el Carrilet, el Reus Horitzó 32 o la gestió del CMQ Foto: Marc Busquets


- Fem una mirada global d’aquest mandat. En el primer any, es va produir la sortida de Raúl Meléndez. Com la recorda?

- No ens ho esperàvem perquè no ens va dir res. Jo me'n vaig assabentar per l’alcalde, que em va preguntar si sabia què estava passant al meu grup, a nosaltres mai ens ho va comunicar.

- Ell ha dit que la forma de funcionament intern del grup no era democràtica i que no segueix els valors dels qui el van votar.

- Si som tres, i dos voten a favor d’una cosa, es fa el que vol la majoria, i això és democràtic, no? A més, ell mai ens va manifestar que estigués a disgust. Va ser una sorpresa per a nosaltres. Si no recordo malament, també va dir que no li deixàvem treballar, doncs ja s’ha vist el que ha anat fent…

- Què ha anat fent?

- Es veu amb les propostes que ha portat als plens. Preguntes i alguna moció, aquí s’acaba la història del treball que havia de fer i que nosaltres, suposadament, impedíem que fes.

- I, ara, què pensa del mandat de Junts, Esquerra i Ara?

- Personalment, a mi no m’agrada la forma que tenen de vendre certes coses, com per exemple la mobilitat sostenible. Sembla que els importa molt, però quan es tracta de propostes seves, la mobilitat ja no importa tant.

- Es refereix a la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que es va aprovar durant el darrer ple?

- Sí, per exemple. El que han fet d’incentivar la construcció d’aparcaments per a bicicletes perquè es permetin a les plantes baixes i als trasters no és per afavorir la mobilitat sostenible, és que l’obra és més econòmica si es destina una part per fer pàrquings de bicicletes. A més, per què el mercat lliure pot comptar amb una plaça d’aparcament per a turismes per cada habitatge, i el social només podrà tenir una plaça cada quatre habitatges? Són temes que ells plantegen per ajudar a la ciutadania, però a la pràctica no és així, és més per interessos econòmics. - Com és la seva relació amb el Govern? Cordial.

- A la roda de premsa de presentació de la seva candidatura va expressar que les formacions independentistes han “cronificat” el procés. Però a vostès el procés els hi ha anat molt bé.

- Jo vaig entrar a Ciutadans per la independència. Si no, probablement jo no seria aquí. És un tema important? Sí. Ens dona rèdit polític? Per a alguns sí i per a altres no. Hi ha gent que passa totalment d’aquest tema i que potser ens vota per les polítiques liberals. Considero que d’alguna manera també va unit, ja que hi ha molts aspectes on la política no hi hauria de ser i hi és.

- Com per exemple?

- Tenim un Reglament Orgànic Municipal (ROM) que ha de ser tot en català. A més, la Festa Major també es polititza.

- De quina manera?

- Amb les pancartes que es pengen. No són a la façana de l’Ajuntament, però ells les permeten. No entenen els conceptes d’una societat que viu en una democràcia.

- Parlem ara de projectes que s’han considerat troncals d’aquest mandat. Des de Cs vau donar suport al projecte de l’Antiga Hispània. Com veu el tema de l’habitatge a la ciutat?

- El projecte de la Hispània és necessari. A Reus fa falta habitatge social. No només a través de la construcció per part de l’administració. Creiem que la rehabilitació també pot ser una bona via, i les ajudes que s’hi destinen no són suficients per dinamitzar aquest mercat. A Reus hi ha habitatge, el problema és que no es posa a disposició. Moltes cases són antigues, i si els propietaris rebessin ajudes, podrien arreglar-les i posar-les al mercat. El que no s’ha de fer és perseguir als qui tenen més d’una propietat i no la posen a disposició. S’ha de fer una acció de conjunt i donar seguretat als propietaris.

- Un altre dels projectes a què se li ha donat més pes és el Pla Estratègic Reus Horitzó 32. Hi està a favor?

- Quan s’inicien plans d’aquí a 10 anys, no són creïbles. Si les dificultats actuals no les estan solucionant, què fan pensant en el 2032? Crec que representa una via per fugir de les seves responsabilitats. A més, és un futur en què no saben si ells hi seran. No li veig sentit.

- A menys anys vista se situen l’estació intermodal i el tramvia del Camp de Tarragona.

- Sí, la zona s’ha de desenvolupar i la intermodalitat és positiva. Pel que fa al tramvia, també creiem que s’ha de fer, tot i que és necessari estudiar molt bé el recorregut per tal de no perjudicar la mobilitat de la ciutadania.

- Parlant de mobilitat, la zona de baixes emissions haurà d’estar en funcionament l’any vinent, què pensa de l’eliminació dels cotxes del centre de la ciutat?
Aquí tornem a veure les incongruències de què parlava abans. Qui té diners i pot permetre’s comprar-se un nou cotxe, bé, i qui no, malament. A més del que han fet ara al tomb de ravals de prohibir que els nous edificis tinguin pàrquing. Hi ha gent gran i, podent aparcar el cotxe a casa seva, ara no podran, però sí que podran anar als pàrquings municipals.

- Un dels temes que ha estat polèmic darrerament és la gestió del CMQ i el pla de reequilibri. Com ho valora tot plegat?

- Molt malament. Ho vam expressar al Consell d’Administració. Al CMQ veiem una segona part del que va passar amb l’Hospital Sant Joan. Per què necessitem posar-nos en aquests embolics? S’ha creat un altre ens per començar amb pèrdues i que ens hagin de rescatar, com va passar amb l’hospital. Tant de bo funcioni el pla de reequilibri, però aspectes com la duplicitat d’edificis no ajuden.

- Des de Cs va haver-hi moltes crítiques a la nova gerència.

- No ens agrada la forma en què s’ha escollit, i amb això no vull dir que la persona escollida no tingui coneixements sobre el tema, no ho poso en dubte. El problema és la forma de preparar la plaça que han tingut, ja que aquesta persona ja va ser nomenada a dit en un principi.

- Creuen que la Generalitat haurà de tornar a intervenir o s’haurà de privatitzar el centre?

- No estem en contra de la col·laboració publicoprivada, però en el moment en què veus que això no està funcionant, apareix el mateix dubte que amb l’hospital. Creiem que el paper d’una administració local no ha de ser el de comportar-se com una empresa privada. - Per tant, la solució seria cedir el CMQ a la Generalitat? Apostem més per aquest camí que no pas per la privatització.

- Hi ha hagut dificultats també amb el Mercat del Carrilet. Com el veu en un futur?

- Han anat a cop d’eleccions. Sempre que s’han convocat comicis, de l’àmbit que sigui, allargar la vida del mercat, quelcom que deien que era impossible de fer, es transformava en possible. Nosaltres estem a favor que el Mercat del Carrilet continuï obert perquè té activitat; la gent de la zona sud va allà a comprar.

- Des del Govern s’ha parlat d’una transformació urbana de l’entorn. Quina opinió li mereix?

- Jo encara no he aconseguit saber què volen fer amb el Carrilet. Parlen d’una gran obra, però no hi ha res concret. Clar que s’ha d’activar el barri, però això no implica tancar el mercat.

- Es va manifestar que el gruix de l’actuació es faria durant el següent mandat.

- Crec que ni ells ho tenen clar. Pensen que allà han de fer alguna cosa per dinamitzar la zona, però no saben com gestionar-ho.

- Què els diuen des dels barris de la ciutat?

- Especialment, els de la perifèria ens comenten que no se senten cuidats. El centre de la ciutat està molt net, però la resta no. La diferència es veu clarament. No em refereixo a tots els barris, parlo de punts concrets i localitzables que sempre tenen la mateixa problemàtica, i les causes poden ser diverses. Hi ha una part d’incivisme, però també pensem que hauria d’haver-hi una major rotació de neteja.

- Li comento el tema dels barris perquè han estat un dels pols d’atracció electorals de Cs. L’any 2017, a Reus van treure 18.405 vots a les eleccions autonòmiques, un 32,49%. A les municipals de 2019 van ser 4.624, un 10,67%. I el 2021, aquest percentatge va caure fins al 5,79%, amb 1.906 vots. Per què creuen que hi ha hagut aquesta davallada?

- Les davallades sempre són perquè no s’arriba a mobilitzar l’electorat. La gent també arrossega un cert cansament d’anar a votar un cop i un altre. Hem de tornar a il·lusionar i fer que el públic vegi que realment es fa el que es promet. I on governa Ciutadans, això s’ha fet.

- Sebastià Domènech va anunciar a Reusdigital.cat que es presentaria a les pròximes eleccions i, presumiblement, la ultradreta també ho farà. Com pot perjudicar a Cs la diversificació de l’espai conservador?

- Vox, per exemple, defensa la unitat d’Espanya i la lluita contra l’independentisme, però a la pràctica, això es queda en simples paraules. Arriba el període electoral i, quan tenen l’oportunitat de demostrar les seves idees, no fan absolutament res. El PP va fer exactament el mateix a les darreres eleccions. Els primers i únics que ho fem, som nosaltres. I els votants constitucionalistes ho saben.

- Sap ja quina llista portarà?

- S’hi està treballant encara, però tenim definit què volem

- A la seva presentació es va manifestar l’esperança d’igualar els resultats del 2019. Què passaria si el partit no obtingués representació?

- N’aconseguirem.

- I si no? S’ho han plantejat?

- N’aconseguirem. Estem convençuts.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: