1 de 10
RESUM INFORMATIU

L'estiu de la recuperació econòmica

El resum informatiu de juliol i agost en clau local i territorial

Sense les restriccions dels dos anteriors estius, els turistes han visitat Reus amb normalitat | Cristina Antillés
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 31 d'agost de 2022 a les 08:00 |
L'estiu que comencem a deixar enrere ha estat marcat, a nivell informatiu local i territorial, per l'esperada recuperació econòmica d'importants actors. L'aeroport, posem per cas, s'ha marcat l'objectiu d'assolir xifres similars a les assolides durant la temporada alta de 2019; els botiguers han encarat les rebaixes amb bones perspectives i els allotjaments d'arreu han acollit nombrosos turistes durant les últimes setmanes. 

Com ha estat habitual en els últims anys, a Reusdigital.cat tanquem el mes d'agost amb el resum dels continguts més destacats de les últimes setmanes. 

Sant Pere torna a la normalitat



L'estiu reusenc va començar amb un esclat de joia i alegria per la tornada a la normalitat de la Festa Major de Sant Pere. El pregó de la cineasta Alba Sotorra va donar pas a l'encesa de la primera de les sis Tronades que van poder gaudir els reusencs. Se'n van voler afegir dues a les quatre previstes per tal que les pregoneres de 2020 i 2021 (Coia Ballesté i Tània Verge, respectivament) tinguessin el seu merescut moment de protagonisme. 

Sense les restriccions sanitàries de les dues últimes festes majors, doncs, els reusencs van recuperar places i carrers per celebrar Sant Pere. 


L'estiu de 2022 ha estat el de la recuperació de l'activitat prèvia a la irrupció de la covid-19 a les nostres vides. El turisme estranger ha tornat a venir a casa, quelcom celebrat per part dels responsables de l'aeroport de Reus.

L'aeroport es recupera



En una sessió a la Cambra de Comerç, el director de la base de la capital del Baix Camp, Juan Crespo, es va marcar el repte d'acostar-se a les xifres de viatgers de dos campanyes enrere. 


D'aquesta manera, i segons les previsions d'Aena, per l'equipament reusenc hi passaran unes 750.000 persones, enguany. Una de les localitats beneficiades per l'arribada de visitants (en especial, del Regne Unit, però també de la resta del continent) és Cambrils. El teixit empresarial de la vila marinera ha viscut una temporada estival satisfactòria, més encara si es té en compte que la Setmana Santa ja va ser millor que la de 2019. 



Els comerços de la localitat també han tingut unes setmanes d'intensa activitat. En aquest sentit, les rebaixes s'han encarat amb bones perspectives per fer créixer les vendes. Al seu torn, entitats locals com El Tomb de Reus o la Unió de Botiguers de Reus van augurar, al juliol, que la sensació era "millor" que el 2019 o el 2020. Sobre la primera, a banda, cal destacar que dies enrere va exposar que ha presentat a l'ajuntament l'avantprojecte de l'APEU


I a Reus, quin tipus de turisme hi tenim? Segons les dades de l'INE, el visitant estranger que majoritàriament arriba a la capital del Baix Camp és francès, tal com passa en els casos de poblacions com Cambrils, Mont-roig del Camp o Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. 


Si canviem d'àmbit per centrar-nos en la política local, l'última formació que (per ara) ha donat a conèixer l'alcaldable de cara a les municipals de 2023 és Cs. L'actual portaveu, Débora García, tornarà a encapçalar la candidatura taronja. Per presentar-la, el partit la va acompanyar de Carlos Carrizosa, en una compareixença a la plaça de Prim. Dies més tard, entrevistada per aquest mitjà, va qüestionar l'impuls del pla estratègic en considerar-lo "poc creïble". 

La política local




Un altre dels grups a l'oposició, el PSC d'Andreu Martín, va convocar la ciutadania a un acte per fer balanç del mandat al barri Fortuny. "Creiem que és el nostre moment" de recuperar l'alcaldia, segons el líder dels socialistes reusencs. 


D'aquesta manera, i a menys d'un any per a la cita a les urnes, a poc a poc s'han anat revelant algunes de les incògnites electorals del veïnat. Restem pendents de saber, però, quins seran els propers passos de formacions com Ara Reus o la CUP


Quant a l'acció del govern municipal que encapçala el batlle, Carles Pellicer, aquesta ha destacat per anuncis de futur, com ara el de la recuperació de la Bassa Nova per afegir-la al conjunt de parcs del conjunt del passeig de la Boca de la Mina. Amb tot, un altre dels grans projectes del mandat (i del vinent) és la "transformació" del Carrilet. Un cop completat, el procés participatiu al respecte, l'alcalde i els seus aliats van presentar el que tenen previst per al barri: un mercat, un allotjament i una sala polivalent, entre altres. 




En clau social, el teixit reusenc i de la resta del territori ha lamentat la pèrdua del savi Xavier Amorós, als 99 anys. La ciutat n'ha recordat la trajectòria i l'obra amb sentits homenatges, entre altres a la biblioteca que porta el seu nom. Reusdigital.cat va publicar, en els dies següents al traspàs de l'escriptor i poeta, nombrosos articles d'autoritats i veïns en què es feia valer la figura del difunt. El consistori, a més, va anunciar que el 2023 serà l'any Xavier Amorós. 


I encara un parell d'apunts més, en aquest camp. El primer, la situació de l'activista reusenc Mohamed Said Badaoui, sobre el qual pesa una ordre d'expulsió del territori estatal, i que és acusat d'haver-se "radicalitzat". Una concentració al Mercadal i un escrit conjunt dels grups municipals amb representació al ple (a excepció de Cs) van ser la reacció popular a la capital del Baix Camp. Actualment, el seu cas ja ha arribat al ministeri d'Interior. Dies enrere, quatre grups al Congrés (ERC, En Comú Podem, Junts i la CUP) van fer arribar una carta a Fernando Grande-Marlaska per demanar que s'aturi el procés d'expulsió. 

Cinc anys de l'atemptat a Cambrils



El segon és la commemoració del cinquè aniversari de l'atemptat terrorista de Cambrils. Al Memorial per la Pau de la vila marinera s'hi va convocar un acte d'homenatge a les víctimes al qual van sumar-se autoritats d'arreu i el veïnat. 


Lògicament, l'estiu ens ha deixat moltes més informacions d'impacte divers. És el cas de la presumpta estafa (al Baix Camp i en altres comarques) en la instal·lació de plaques solars, o la sequera que afecta el país. A Reus, posem per cas, el consistori va anunciar que deixaria d'abastir-se d'aigua del pantà de Riudecanyes per "optimitzar" la campanya de regadiu agrícola; i el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, al seu torn, no va autoritzar el transvasament des del pantà de Siurana al de Riudecanyes, ja que el primer es trobava a menys del 10% de la seva capacitat. 

Finalment, destaquem les xifres fetes públiques (de 2021) sobre ocupacions d'habitatges a Reus. Els Mossos d'Esquadra van registrar més denúncies que no pas tres anys enrere, és a dir, abans de la pandèmia. En concret, el 2019 es van registrar 123 casos, pels 114 de 2020 i els 132 de l'exercici passat. 

Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: