DIGUES LA TEVA

El primer poema en català d’Eduard Toda (1867)

Imatge del poema en català de Toda | Cedida
per Jaume Massó Carballido, Reus, Catalunya | 17 d'agost de 2022 a les 09:45 |
Una de les manifestacions més interessants de la primera joventut d’Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941) és la seva afecció per la literatura i, especialment, per la poesia. A la madrilenya Biblioteca Tomás Navarro Tomás es conserva –entre altres documents– un volum intitulat 'Versos 1867-1871', en què Toda va recollir els originals i esborranys dels seus “primers treballs literaris”, segons diu ell mateix, iniciats “als dotze anys d’edat”, és a dir, de manera contemporània a la realització de la revista manuscrita El Arlequín.

Hi ha de tot, és clar, però sobretot petits –i mitjans– poemes romàntics, especialment de temàtica amorosa, per bé que també n’hi ha d’humorístics, dedicatòries a amics, esborranys d’obretes teatrals de temàtica històrica i àdhuc algun cant patriòtic. El primer text del volum és –precisament– un poema en català, intitulat “Al poble català”, datat el 1867 i inspirat en uns versos del seu admirat Víctor Balaguer, un dels seus millors amics en el futur, que contenien aquesta frase: “Ay Castella castellana, / [si la terra catalana] / no t’agués [sic] conegut may!”.

El poema de Toda, que va romandre inèdit fins que jo mateix el vaig publicar per primera vegada l’any 2005, només té dues estrofes. El transcric de manera textual:

Recorda esforsat poble que n’erats un jorn libre
Recorda esforsat poble bresol de mil guerrers
Qu’un jorn vas sé altanera, puig q’an ton altiu seno
Tingueres un Cardona un Jaume un Berenguer.

Recorda que tons fueros y tas glorias antiguas
En Felip V tirano va pisotejar
Recorda que jemegan cargadas de cadenas
Recorda que t’ demana venjansa y llibertad.


Val a dir que el primer poema imprès en català de Toda no fou publicat fins el 10 de setembre de 1871, a les planes d’El Eco del Centro de Lectura (Reus). Estava dedicat “A una nena”, potser a la seva estimada Carme Mallol (una jove tarragonina esmentada en el volum servat a la Biblioteca Tomás Navarro Tomás), i Toda hi fa constar que el poema figurava “Á l’album de D. Andreu de Bofarull y Brocá” (un curiós àlbum, dissortadament perdut, en què Bofarull va reunir diverses mostres literàries primerenques d’autors reusencs). El poema de 1871 comença així:

Jo vull cantart, avuy, ab una llengua
Que n’ parla l’ nostre llavi y l’ nostre cor
Que may en eixa terra s’ pren á méngua
Cantar ab catalá la fé y l’amor.


I acaba d’aquesta manera:

Jo may t’olvidaré, nineta hermosa,
Perque n’es mon amor ardent y fiel
Perque mon cor sens tú ni sent ni gosa,
Perque ets un querubí baixat del cel.


Estic segur que ningú no podrà negar que el sentiment català –o catalanista– de Toda ja era ben arrelat en la seva adolescència.


  Jaume Massó Carballido és arqueòleg de l’Institut Municipal Reus Cultura
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: