emprenedoria

Marian Drago : «És un reconeixement a la feina ben feta, a les Terres de l’Ebre i a tenir força per resistir quan ningú t’afigura»

La creadora d'Espai Haruna ha guanyat un Organic Clean Awards

El sèrum d'arròs d'Espai Haruna ha estat premiat en els Organic Clean Awards 2022 | Cedida per Espai Haruna
per Gemma Navarro, Deltebre | 23 d'agost de 2022 a les 16:55 |
Arròs, oli de segó, mangrana, flor de taronger, carlota… No, no és una llista de la compra. Tampoc una recepta de cuina. Alguns dels ingredients més típics del territori, després de dècades de tradicionalitat, han decidit escapar de la rutina i reinventar-se per donar forma a Espai Haruna l’ecobotiga de cosmètica bio de les Terres de l’Ebre. “No hi ha cap fórmula igual que esta”, ens explica Marian Drago, la propietària, que s’ha inspirat en elixirs de fa més de 5.000 anys provinents del Japó. “Les dones japoneses van investigar que provocava l’arròs i tot això a la seva pell, i jo el que he fet és portar-ho a l’actualitat, a les Terres de l’Ebre”.

Després de quasi 12 anys de treballar amb cosmètica natural, Marian va decidir “professionalitzar un sentiment”, creant ella mateixa una línia 100% ebrenca, ètica i compromesa, amb la qual ha aconseguit el premi Organic Clean Awards 2022, entre marques de referència nacional i internacional. Tal com diu ella “una estrella Michelín de la cosmètica bio”. I la història no s’acaba aquí. Un obrador compartit per als artesans de les terres, una FP per als talents territorials, punts de venda pel territori… “El meu cap no para”, ens confessa.

Marian parla sobre cosmètica, però el seu és també un relat de superació, d’emprenedoria, i una manera d’entendre la vida, agafant el bou per les banyes. Marian és la força per tirar avant, però sempre amb l’alegria de viure.

- Com se't va acudir usar productes de l'Ebre per fer cosmètica natural?

- La idea em va venir perquè jo ja feia productes i recol·lectava plantes d’aquí del Montsià. I com sempre he sigut molt investigadora, vaig descobrir que al Japó, des de feia moltíssims anys, utilitzaven tota una gamma de subproductes provinents de l’arròs. Allí se’m va obrir la bombeta! Vaig dir, perdona? De l’arròs? Però si aquí estem rodejats d’arròs! Jo ja sabia que anava ben encaminada, però estava buscant el “què”. I se’m va acudir enfocar tota la línia cap a productes d’aquí, típics de les Terres de l’Ebre. 

- Quins són els principals ingredients amb els que treballes per fer els productes? 

-Sobretot amb l’oli de segó d’arròs, que es feia servir al Japó, i vaig descobrir que aquí no es fabricava. Vaig portar-lo per donar forma als cosmètics de Terres de l’Ebre, introduint l’arròs des d’esta besant. Hi ha més derivats de l’arròs, però este està present a tots els productes. 

- I a banda de l’arròs?

- L’oli d’oliva, la calèndula, l’extracte de la llavor de la mangrana, la flor del taronger, oli essencial de taronger… I ara, a la crema facial, li hem posat carlota. Que n’hi ha per tot, però és que aquí som tant de sector primari i de l’horta que a la carlota també l’he fet protagonista (rialles). La mangrana i la flor del taronger estan estudiadíssims, són molt típics d’aquí i mira que són senzills, però tenen propietats meravelloses. 

- El nom d’Espai Haruna és una referència a la inspiració del Japó, no?

- Sí. Al principi molta gent no veia la connexió entre el nom Espai Haruna amb la cosmètica bio de les Terres de l’Ebre. Espai ve, perquè quan vaig arrancar em deien “posat una web”, però era una cosa tan autòctona, que necessitava el contacte amb la gent i que m’anessen dient com van. Inclús ara, si s’omple la botiga de gent, les unto a totes. Havia d'haver este espai físic de trobar-nos, de parlar… “Pos jo tinc una taca”, “jo tinc una arruga”, “jo tinc acne”... Este espai havia d’existir, a banda de després expandir-ho pel món. 

I Haruna ve del Japó. Significa, en primer lloc, l’esclat de la verdor a la primavera. I aquí, a Terres de l’Ebre en general, una haruna passa sempre: els camps i la gespa… Tot peta… Les flors… Aquí és tot un manto de color verd, una haruna brutal. I després vaig descobrir que Haruna és també un nom femení que significa dona forta, valenta i resilient. (rialles) 

- Ho té tot, ho té tot!

- Clar, i era tant una oda a les dones valentes i emprenedores, que dic ostres! Això m’ho ha portat l’univers! I havia de ser Haruna. 

 

Marian Drago va decidir crear Espai Haruna després de quasi 12 anys treballant amb cosmètica natural Foto: Cedida per Espai Haruna

 

- Heu guanyat un Organics Clean Awards 2022, uns dels premis internacionals més prestigiosos a la cosmètica orgànica, pel vostre sèrum d'arròs. Què significa per vosaltres?

- Per a natros significa haver fet una faena molt ben feta i que tot el que hem dit del primer moment s’ha complert. Parlo en plural perquè al final hi ha molta gent que ho ha aconseguit amb mi i m’ha ajudat a fer que això passe. És un reconeixement a la feina ben feta, un reconeixement a les Terres de l’Ebre i un reconeixement a tenir força per a resistir i aguantar quan ningú t’afigura. Hi havia molts moments que pensava “Que he fet?! Mareta meua, que he fet!! Ho he posat tot aquí i ningú m’escolta. Hola??!!” 

I que un jurat internacional ho teste, ho valore durant més de tres mesos, i surti guardonat entre més de 80 marques internacionals i nacionals, de la cosmètica orgànica neta de veritat, perquè també hi ha molta mentida pel món… Això és com l'estrella Michelín d'un restaurant. És com el tope. Que suposo que deuen haver-hi més premis, però per a mi este és molt important perquè són cosmètics ètics, i nets, no només volen vendre.

- I entre 80 marques tan reconegudes.

- Entre tot aquell fotimer de marques, les Terres de l’Ebre també estem allí al mig. I la crema que acompanya el sèrum és excel·lent, i també va participar, però és que el sèrum és màgic. 

- I què és el que fa tan especial este sèrum d’arròs?

- La gent quan escolta oli de segó d’arròs, oli d’oliva… Pensen que serà super oliós, però està fet amb tècniques d’alta cosmètica natural, i és un gel molt fresc que porta l’essència de totes les plantes que t’he explicat al principi. És un cosmètic que va néixer per ser d’ús familiar. Això no és cap luxe. Un producte per tractar una pell amb un problema, que necessita que li retornen la salut natural. 

- Per a qui el recomanes?

- El poden utilitzar els xiquets a partir dels deu anys, quan comencen amb els granets, psoriasis, rosàcia… Persones més adultes pel tema de les arrugues, ja que estimula la formació de col·lagen. És despigmentant, i a la vegada no deixa que et taques la cara, per a molta gent que té taques per hormones, pel sol o perquè ha anat a la mar i té la cara molt malmesa. És un producte familiar: el pot usar el pare, la mare, la iaia, la xiqueta… Sense cap problema. El sèrum detecta el que necessita la pell, per això no para mai de fer efecte. 



- Cosmètica adaptable a tothom.

- Sí, i sobretot està formulat per a persones que estan passant quimioteràpies i no es poden posar res. Que hauríem de començar a cuidar-nos abans de tenir una malaltia així, però resulta que quan t'estàs fent el tractament és quan et diuen que no et pots posar químics, t’has de dutxar amb sabons naturals, etc. Molta gent es trobava en la problemàtica que el que utilitzaven portaven components que no es podien posar. I estos sí. Tant en qumios, com en ràdios i diàlisi. 

- A part del sèrum, que ja és molt conegut, quins diries que són els vostres "productes estrella"? 

- Tota la saboneria de cos i de cara, que sempre acompanya: primer la higiene i després hidratar i cuidar. I a l’altra banda hi ha a l’herbolari, que són les cremes i els ungüents, perquè en ser herbolari les podem fer aquí al nostre petit obrador. La línia en si consta d’uns 27 productes en total, que han de sortir al mercat, però no els he volgut treure perquè tenim el problema que aquí a Terres de l’Ebre no podem fabricar. Ens n’hem d’anar a obradors de fora. I ara, es pot veure a les meues xarxes, estem en projecte de fer un obrador compartit a les Terres de l’Ebre.

«La línia consta d’uns 27 productes, però no els he volgut treure perquè tenim el problema que aquí a Terres de l’Ebre no podem fabricar. Ens n’hem d’anar a obradors de fora»


- Sí, he vist que fas unes vinyetes al Facebook, sobre el tema de L’obrador, però de què es tracta? Demaneu a artesans d’unir-vos?

- Jo ja he tingut una primera reunió amb l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre, perquè s’han interessat pel projecte. Des de fa sis anys, que estic intentant poder fer-ho aquí, necessitem un obrador al territori per poder produir en l'àmbit artesà, perquè si no no ho podem fer. És un problema que tenim molts artesans aquí.
Avui mateix he penjat una vinyeta d’una senyora que se n’ha d’anar a l’obrador d'Osca. Puja una vegada o dos al mes, amb el que suposa marxar allà, fabricar, preparar-ho, certificar-ho i portar-ho. Jo me’n vaig a Alacant, i hi ha gent que no ho ha tret perquè no ho veuen viable. No és viable. 
 

Marian publica al Facebook unes vinyetes explicant la situació d'artesans del territori que no poden fabricar els seus productes Foto: Marian Drago


- I el que fas amb les vinyetes és explicar la situació d’artesans com tu als qui els toca anar fora de les Terres de l’Ebre a produir els seus productes?

- L’obrador el que tracta de fer és unir a tots els artesans que hi ha per aquí amagats, que ja han desistit, per què “jo com he de treure un producte? És impossible, econòmicament és inviable”. Ho plantegen, van a mirar-ho i no ho poden fer. Es tracta de ficar un obrador públic compartit on natros poguéssem anar a treballar, en petits lots i productes de proximitat de les Terres de l’Ebre, desenvolupar-los aquí, compartir recursos i tècnics. I es quedarà aquí a les terres, aprofitarem els ingredients ebrencs. Perquè tenir-ho aquí i portar-ho a Alacant, tenir-ho aquí i portar-ho a Osca, al final és inviable. 

- Els artesans contacten amb tu, entenc?

- Clar, jo soc la portaveu. Però al darrere vindrà un munt de gent. Algú ha d’obrir portes, si no no faríem mai res.

- He vist que a part de vendre productes teniu un Espai Benestar dintre la botiga. En què consisteix?

- L’Espai Benestar és perquè no som només cara i cos, també som ment i ànima. A la sala fem neteges facials manuals, sense aparells i amb productes naturals. S’apliquen totes les essències: el sèrum, la crema, les aigües de flor de taronger… Neteges de cutis per pells delicades, pells en acne, etc. Després tenim acupuntura i una doctora quiropràctica, tots són gent d’aquí de les terres, boníssims. I el que fem també són classes de pilates i de yoga, a banda de xerrades quan venen, per exemple, els de l’IES Montsià… 

- Venen alumnes de l’IES Montsià?

- Estem dins d’una assignatura de l’institut, i els xiquets de segon de Marketing i vendes, venen aquí. Els faig una xerrada d’emprenedoria, de com vaig començar, com es patenta una marca, etc., i a partir del que els explico munten una empresa de cosmètics des de zero. Creen el packaging, com ho muntarien, quins ingredients fan servir... Jo sempre els dic, penseu en Terres de l’Ebre: garrofa, carlota, tot el que tenim aquí. I munten una línia ecològica que no contamine.

- I els alumnes fan una crema?

- Clar, quan tenen això fet vaig a l’institut i els ajudo amb els ingredients, com es mescla, com es fa la crema… La preparen tots sols i l'envien als estudiants de laboratori de Tortosa. I com ells estan estudiant formulació preparen les fórmules finals. Llavors tornen a vindre aquí i jo ho testo, i els ho vaig valorant tot, des del packaging a la textura: si està bé, si s’ha de millorar… I això ho fem aquí al centre, a l'Espai Benestar. També fem algun taller de cosmètica natural perquè la gent n’aprengui… És una sala annexa per poder-ho fer tot més extensiu.
 

Els alumnes del IES Montsià visiten Espai Haruna per aprendre a portar una marca Foto: Cedida per Espai Haruna


- I com ho veus? Veus futur als estudiants de marketing de les terres?

- Molt de futur. Molt. Les jornades anteriors van ser bones, però esta última… T’ho prometo que… La meitat ja se n’han anat a la universitat a estudiar, no han fet només el mòdul. I super integrats aquí, m’han volgut fer inclús un catàleg molt xulo. Les profes que tenen son una passada i van super ben preparats, el tema este els agrada, tant a xics com a xiques. L’únic que clar, no pots anar més enllà perquè aquí a les terres no es fan estes coses. I saps com es diu això? Fuga de talents. Perquè esta gent tan boníssima se n'aniran i es quedaran allà. Per què que fas? No hi ha res nou d’innovació. 

«Saps com es diu això? Fuga de talents. Esta gent tan boníssima se n'aniran i es quedaran allà. Per què que fas? No hi ha innovació»


- Al taller de cosmètica que has mencionat es pot apuntar qualsevol persona que li interesse? Què faríeu?

-Quan munto estos tallers sempre ho faig en petit comité, perquè si som 25 no pots estar per ningú. Sempre són grups de cinc o sis, i estudien, eh! Perquè si al final mescles coses i no saps que estàs fent… Te’n dones conte que fa falta formació. No sabien que era un oli essencial, no sabien diferenciar un oli essencial d’un vegetal. Encara que sigui natural s’ha de tenir precaució, per les edats, pel tipus de pell… I primer fem sempre teoria, gracioseta, tampoc fico allí un totxo. Però han de saber diferenciar que és una llet, que és una crema, que és un ungüent, quan es fa servir un ungüent, quan una crema fluida... I s’ho passen teta. 

- Avui en dia es parla molt de natural, biològic, artesanal, i la gent ho confon tot. També hi ha molta publicitat enganyosa. Com ens podem protegir, d’això?

- Molta. Jo quan faig els tallers als xiquets sempre els explico, i així se’ls quedarà per a sempre, que s’ha de saber interpretar un INCI. Un INCI que és? No mires els colorets de davant, gira i mira que porta! “Home, però sona a xino allò, no s'entén!!”. Llavors, un truco molt fàcil, si dalt de tot està en llatí, són plantes, i tot el que et sone estrany ha d’estar al final. El que no potser és que el llati estigui a l’últim. Tots els extractes de plantes, olis essencials, tot el que no s’ha manipulat va en llatí. La resta no vol dir que no sigui natural, però ha hagut de passar un procés. 

- I de quins ingredients hauríem de fugir, per exemple alcohol, sulfats…? Sempre surten ingredients que diuen que son satanàs.

- Satanàs, satanàs! Mira, això també ho hem donat. PEC! Tot el que acabe en pec, i en, per exemple, mediticone, ONE, i guionets en números. Val més que et sone a llatí que a matemàtiques. És un truc fàcil. Que no vol dir que tots els números siguen dolents, però si és una paraula rara i un -43, per exemple, això és química. Després hi ha colorants. Els colorants tenen una nomenclatura, entre el 50 i el 70 algo són naturals, per exemple la cúrcuma, color taronja, i van catalogats. Però hi ha un tipus de colorants que venen de la química. Si tens dubte, com menys colorants també millor, la veritat.

- Si una persona deixa tots els productes sintètics quins beneficis notarà?

- Notarà un gran canvi a la pell. Pensa que aquí, amb les coses més senzilles del món, hem resolt casos que dermatòlegs no han pogut. I què no vull dir que siguem ningú, compte, els metges estan per al que han d'estar. Però jo sempre dic que este és un lloc de desnonats. Quan ja no els funciona res, venen aquí. La pell necessita recuperar les defenses, i el petroli o la silicona no és afí a la nostra estructura i naturalesa. A banda que la silicona fa una barrera i no deixa penetrar les propietats de les coses. 

La pell és l'òrgan més extens del nostre cos, és un pulmó i un ronyó. Si als pulmons fiques silicona, no respiren. Per tant, quan canvies de la química al natural, respires. I elimines, i fas de barrera protectora de coses de l’exterior. I després, molt important, els químics són disruptors hormonals, porten a la llarga malalties, o menstruacions abans d’hora… Però que passa? Com això acaba sent negoci les grans indústries continuen ficant-los. Jo el primer que canvio a la gent és el desodorant.

«Pensa que aquí hem resolt coses que dermatòlegs no han pogut»


- Vau començar a Deltebre i heu obert botiga a Ulldecona?

- No, Espai Haruna està a Deltebre. La idea és anar obrint seus, però el cap a vegades corre més que els peus. Ja vindrà si ha de vindre. El que hi ha a Ulldecona és un punt de venda, està Maria José que té la botiga d’Eco Montsià, amb tot coses típiques d’aquí. La idea dels punts de venda és que la gent d’Ulldecona que vulgui productes no hagin de baixar, ni hagi d’enviar un missatger, que és una despesa que no cal. 
 

L'Espai compta amb una sala Benestar per fer cursos, xerrades i tractaments Foto: Cedida per Espai Haruna


- Quina ha estat la dificultat més gran que has hagut d’enfrontar?

- El més complicat, anem a ser clars: el tema econòmic. Autofinançar-te tot el projecte sola és molt dur, molt pesat; i treure un producte amb el que no saps que passarà, quan no t’escolta ningú. Perquè el primer que vaig fer va ser contactar amb institucions comarcals, turisme, Cambra de Comerç, tot. I ningú em va afigurar. Fins que vaig ficar una queixa a la Diputació, i en 24 hores ja estava seguda en un despatx de Tarragona. A partir d’allí va començar la gent a dir “oh, oh”, però el més difícil és que t’escolten. Jo sempre dic que si hagués tret una cosa de menjar o beure, haguera sigut més fàcil. I si és amb alcohol encara més. Xupitos (rialles). I que a vore, jo arranco separada i amb dos xiquets. Que no ho dic com un “ai, pobreta”.

«Vaig ficar una queixa a la Diputació, i en 24 hores ja estava seguda en un despatx de Tarragona. El més difícil és que t’escolten»


- No, és la teua realitat.

- M’he comprat casa meua, a la vegada vaig obrir Espai Haruna, vaig tirar el projecte avant, els meus xiquets s’han fet grans. Pujo i baixo que tinc a ma mare i m’he finançat tota sola. Al principi treballava a l’administració, d’interina, que funcionaria no volia ser-ho, però necessitava per a tirar avant. He treballat 12 anys a l’administració pública, a la privada més, i a les tardes venia i tirava avant el projecte. És molt complicat autofinançar-te, comences de menys 20.000, anar a Barcelona, Tarragona, treure una web, treure tal… Jo anava ficant dates de caducitat: dic si arribo aquí i no ho he aconseguit, tanco. Però passava la data i anava fent. I hem anat als premis nacionals. Ens van convocar ells mateixos, la Generalitat de Catalunya directament. 

- Anar tirant…

- Si tu ho creus i ho sents dins, saps que allò no s’ha acabat encara. Al contrari (rialles) la vamos a liar! Ara l’obrador i tot! Sempre, sempre, buscar esta força que et porte avant. I això és el que també vull transmetre: que si es vol, es pot. I que ens hem d’unir de veritat… Ara m’estan trucant un munt d’artesans, “és que tu saps, saber que hi ha algú que fa això…”. I segurament ho pensàvem tots, però diem “qui mos ha d’escoltar i qui mos ha de fer cas?” Perquè com no fan molt de cas. I es veu que estàvem tots esperant-mos i buscant-mos! 

«Si tu ho creus i ho sents dins, tu saps que allò no s’ha acabat encara»


- I per acabar, he vist a la web que explicaves que EH, no és només una botiga sinó que és una declaració d’intencions i un homenatge. A qui?

- D’homenatge? Em faràs plorar i tot, eh. Mira, és un homenatge a ma mare. Un homenatge a mon pare, que ja no està. Per com m’han criat i la força que m’han donat sempre, que sempre m’han dit “avant, avant!!”. Este avant els fa falta a molta gent: tenir un suport. I és un homenatge als meus xiquets: el que feia la mama els ha ajudat a saber que no hi ha barreres, que si t’equivoques sempre hi ha algun caminet per a tirar pel costat. Que els projectes s’han de fer, no es poden quedar al tinter per temor. Temor zero. 

Després, és un homenatge a tota esta banda sàvia de les iaies i les rebesiaies, que ja m’arranca de llavors. El típic, que a cada família hi ha una iaia remeiera, no? Pos jo en tinc per les dos bandes! Ungüents que no em sé ja la formula, curar els cremats de la guerra… Un homenatge a estes arrels que tenim, que abans de metges no n’hi havia, però sí dones sabies, que assenyalaven de bruixes. I jo a casa meua en tinc un munt de bruixes (rises)
I és un homenatge a tota esta saviesa, i que a la natura ho podem trobar tot. I, a banda de la meua família, a molta gent que ha cregut en el projecte, que m’han ajudat, tan econòmicament, com de moral. Amics que mels portaré sempre en mi a l’ànima. I com vaig dir un dia a la tele, a cada una de les personetes que han pujat les escaletes d’EH, pensant “esta xica que fa”, i van entrar i van confiar en mi. I a Terres de l’Ebre, que jo l’adoro a les Terres de l’Ebre, per favor! 

- El nostre Ebre.

- Potenciem-ho tot, potenciem-ho tot, que tenim gent en un munt de ganes, només li hem de donar esta espurna. I es pot, es pot fer. I au! Mira, em fico de pell de gallina. I m’ho estimo, i m’ho estimo. I després de patir tant i dius, ho he fet! He arribat! I et porta a dir, vinga va, tirem endavant, que podem en tot. La gent ens hem d’acompanyar i ens hem d’ajudar.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: