Il·luminar el passat, el present i el futur dels fars

Ahir és ahir i demà és demà. Així ho canten Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries a No hi ha cap temps com lo meu temps i així apareix a Llars de llum, el documental que fa un repàs a la història i importància dels fars de la demarcació de Tarragona. Fet per quatre estudiants de periodisme com a Treball Final de Grau, Llars de Llum comença en el present dels fars, es trasllada al passat per veure el pes que van tenir i en planteja les perspectives de futur.

125 persones a l'estrena de Llars de Llum

Clara Marquiegui, Joel Medina, Raül Rodríguez i Sandra Pérez són els autors del documental Llars de llum, que va projectar-se al públic per primera vegada el divendres 29 de juliol al Teatret del Serrallo. Al voltant de 125 persones van aplegar-se per veure el reportatge de 50 minuts que presenta la història dels nou fars de la demarcació, vuit dels quals estan aixecats avui en dia i set, en actiu.

No és el primer cop que els autors de Llars de llum expliquen que el documental va néixer de la casualitat: en veure una foto del Far de la Banya a Google Imatges se'ls va encendre una bombeta, o en aquest cas, una llanterna. Però no va ser només casualitat, sinó que la idea neix també "de l'atracció a allò desconegut i al mar", en paraules del Joel i la Sandra.
 
D'estirar el fil ha sortit Llars de llum, que, com indica el nom, mostra els fars com a llars i com a centre de vida. "No és un documental sobre el funcionament dels fars, sinó que va lligat a altres temes, com la vida entorn dels fars o temes com la regressió del Delta o la desaparició del far de l'Illa de Buda", explica Raül.

"Els fars aporten seguretat als navegants de veure una llum i saber que s'apropen a la costa"

Llars de llum ha estat un procés de nou mesos a foc lent: decidir el tema, fer-ne la documentació, investigar qui són les persones vinculades als fars, com contactar-hi, fer les entrevistes i aconseguir encabir tot el material en un documental final. Una feina que ha anat multiplicant-se, tal com assegura la Clara: "Hem descobert que hi ha molta gent que ens pot explicar coses dels fars des de diferents branques, estan molt presents per molta gent i és interessant conèixer tota aquesta història". El documental recull diverses veus i mostra des de l'experiència d'un exfaroner i els dos faroners actuals, de Sant Carles de la Ràpita i de Salou; fins a la d'experts dels museus del territori, com el Museu del Port i l'arxiver de Tossa de Mar; passant també pels Patronats de Turisme. És un retrat global del pes dels fars, tant com a element funcional dins dels ports, com a element patrimonial. "Els fars són necessaris més enllà de la seguretat marítima, perquè també aporten seguretat als navegants de veure una llum i saber que s'apropen a la costa", continua la Clara.
 

Avui en dia, només dos faroners s'encarreguen dels set que estan en actiu

I és que els fars, al llarg dels anys s'han anat construint en l'imaginari col·lectiu com un símbol del passat, d'una vida solitària i d'històries de mariners, tot i que, com han descobert els autors de Llars de llum, no és del tot així. "Pensava que era una feina més idíl·lica, però és una feina normal, com un mecànic, però amb llocs bonics", explica el Joel.

En la mateixa línia, el Raül assegura que "de com és ara la feina a com era abans, hi ha una diferència brutal, abans havien d'estar pendents les 24 hores, ara es fan supervisions rutinàries a no ser que hi hagi avaries". A més que, tal com puntualitza la Sandra, "abans hi havia vuit faroners per a vuit fars i ara n'hi ha dos per als set que estan en actiu i s'han d'encarregar de qualsevol llumeta, senyal o altaveu que hi hagi al territori".

A banda de fer un repàs a l'experiència dels faroners, a Llars de llum també s'aborden altres qüestions com els usos patrimonials o turístics dels fars i la visió de futur que se'n fa. N'és un exemple el Far de la Banya de Tarragona, que és un annex del Museu del Port, o el de Torredembarra, que, sent el més nou, és l'únic que es pot visitar.
 

El Museu del Mar de l'Ebre projectarà "Llars de Llum" al mes d'octubre

Ara per ara, Llars de Llum té prevista una altra projecció al mes d'octubre al Museu del Mar de l'Ebre en el marc d'unes jornades sobre història marinera. De cara a altres dates, els autors asseguren que els agradaria fer projeccions a alguns dels llocs que apareixen al documental, com Salou o Torredembarra, o fins i tot a Reus, ciutat d'on són tres dels integrants i on se senten molt arrelats.

Després de l'estrena al Teatret del Serrallo, els quatre autors es mostren satisfets amb la rebuda i d'haver tret el documental de la universitat per compartir-lo. "Va venir un home que era un amant dels fars i que veure la promoció de la projecció", explica la Clara, a qui també, una amiga li va dir que "li havien agafat ganes de fer un documental i és el millor que em podien dir, que haguem pogut inspirar algú".

Davant la pregunta si tenen previst crear algun altre projecte conjuntament, riuen i asseguren que sí, tot i que "sense forçar-ho" i deixant un temps per respirar. Ara per ara, els quatre periodistes estan embarcats en continuar donant veu a Llars de Llum i, tot rient i sabent que la inspiració apareix quan menys se l'espera, diuen: "Que ningú entri a Google Imatges!".