Quan no hi ha resultats, les engrunes es presenten com èxits

per Joan Bermúdez i Prieto, 29 de juliol de 2022 a les 14:53 |
Ja en un altre moment vàrem fer esment al síndrome “dels sindicats” i la similitud que hi ha entre la situació generada després de l’1-O, en el si dels partits polítics i la que es produeix amb els sindicats quan en un centre de producció important és convoquen unes vagues en defensa dels drets que els treballadors consideren necessaris. No es tracta, ni molt menys de generar una similitud entre les reclamacions sindicals d’un col·lectiu laboral i les reivindicacions d’un poble, tot i que la reacció final, te certes semblances.

L'activitat es aquest hipotètic centre de producció es veu alterada amb una sèrie d’actuacions i reclamacions que poden tenir el seu punt àlgid en unes vagues, autoritzades i sempre segons els implicats, d'acord amb les normes legals.
Quan aquestes vagues comencen a ser importants, l'empresariat veu, o creo veure, que hi han certes actituds que no s’adapten a les normes establertes i que comporten l'acomiadament d'alguns treballadors. Després d'aquest fet, l'esforç de tot el col·lectiu, és redirigeix per reclamar, no els drets objecte de les vagues, si no, el retorn dels companys a la feina. Finalment s'aconsegueix, encara que sempre hi queda algú fora, I els convocants de les vagues, parlen d'èxit, encara que els objectius inicials ja s'han oblidat.

No podem negar que hi ha una certa semblança amb la situació que s'ha generat i l’actitud assumida, en certs entorns i partits polítics desprès del referèndum i les conseqüències de repressió de l’1-O. Després de reclamar la independència, i de la implicació massiva de gran part de la societat, varen començar les actuacions de la fiscalia en un intent clar de repressió. Ara resulta que un dels objectiu bàsics i imprescindibles, no es la independència, per ERC, presenta com un èxit haver-hi obtingut l'indult parcial, cal recordar que es anul·lable i manté la inhabilitació, a part dels implicats en els procediments judicials del T.S.. Segons Òmnium hi han més de 4000 persones encara encausades i a algunes els hi demanen penen que superen els 13 anys de la condemna de Junqueras, pels aldarull de la Plaça Urquinaona.

En aquest escenari, en el que hi ha la necessitat per part d’ERC de presentar èxits conquerits, es lliura també com un èxit, ja que assumeixen que els indults ho son, el fet d'establir una trobada entre els presidents Aragonès i Sánchez, per decidir quan es reunirà la taula de diàleg (mai ni PSOE, ni ERC parlen de taula de negociació), es aquella frase de “ens veurem per decidir quan ens veiem” Pot ser es coincidència, tot i que en política mai existeix, però tant sols se'n parla quan, el president Sánchez, com ara, necessita el suport d’ERC per poder aprovar els pressupostos del proper any. Fet que novament es presentarà com un èxit de la política de negocio, això si, desprès de les escenes a les que ja ens te acostumat el portaveu a Madrid Sr. Rufián, dient que no donaran suport i finalment ho faran a canvi d’algun acord, que com altres anteriors, ni tant sols formarà part del text legal.

Intentar rendibilitzar petites engrunes, com un èxit de país i un pas endavant a la independència, no es mes que una prova de que s’ha abandonat per part d’ERC els objectius marcats per la massa social, que els hi va donar suport l’1-O. Tot i que en aquest horitzó no estan sols, també caldria parlar de JxCat, que desprès del congres i la formació de la nova directiva, sembla que volen fer passos endavant, tot i que encara no sabem en quin sentit, vistes les darreres actuacions d’alguns dels seus dirigents, com ara F. De Dalmases, o al pròpia presidenta del partit, sense valorar en cap sentit la seva situació processal, no ajuden a clarificar l’escenari. Fins i tot la CUP, es posa de perfil quan veu que part dels d’Arran, marxen de la coalició per que abandonen la idea de la independència.
Mentre la política estatal s'enforteix, el PSOE sempre hi pot comptar amb el suport del PP quan es tracta de Catalunya, com el pacte per reformar les euroordres, en el moment que Espanya presideixi la U.E., o amagar el CatalànGate, fet han aconseguit tant al Congres, com al Parlament Europeu, per citar dos exemples recents. Al mateix temps que veiem que cada vegada, es mes un guirigall la relació entre els partits del govern (ERC JxCat). Els hi podrien posar més fàcil al govern de Madrid, però sembla que per això caldria practicar més i no tenen temps, intentar prendre vots uns als altres, ja els hi omple quasi tota l'agenda.

I si teníem dubtes que el síndrome “dels sindicats” es vigent, cal veure les declaracions de membres del govern d’ERC, no tat sols les crides del President Aragonés a JxCat, estenent la ma i demanant ajuda per la taula, la consellera de la Presidència Laura Vilagrà assegura en unes declaracions en relació a la futura trobada, que “si no arribem a acords tangibles sobre la judicialització i la repressió, no s’entendrà que fem allà”. Clar que s’ha de negociar la fi de la repressió/judicialització, però aquest era l’objectiu l’1-O?


Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i Politòleg


 
Arxivat a:
Opinió
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: