OPINIÓ

Fins quan

per Xavier Guarque, Reus, Catalunya | 26 de juliol de 2022 a les 08:00 |
Segons el Ministerio de Hacienda, el 2021 tampoc s'han complert els compromisos pressupostaris amb Catalunya. Els Presupuestos Generales del Estado a Catalunya s'han executat menys de la meitat, el 35,8%, mentre que a Madrid s'han gairebé doblat, amb el 181%. Una comparació que no cal forçar massa. Després, que si la Covid, que si pitos, que si flautes... Si us plau, prou històries, que ja sabem el que hi ha. Aquesta és la trista notícia que es repeteix i s'acumula any rere any.

I la pregunta de sempre torna a sortir i, de la mateixa manera de sempre, tothom se l'haurà de menjar amb patates i, a banda de la més o menys bona gestió interna, s'haurà d'entomar amb bona cara la prosperitat que això comporta en determinades comunitats o les limitacions i retallades que obliga a fer en d'altres. Fins quan? Doncs això persistirà mentre no es pugui deixar de veure com a normal el concert a part del general que hi ha al País Basc i Navarra o el que representa Madrid, comunitat, capital o deep state, que és molt més escandalós i determinant per l'estructura territorial que regeix España.

I mentre se segueixin sense publicar les Balances Fiscals, que haurien de ser anuals, la qual cosa permet que, qui viu de la mentida, pugui predicar que els catalans vivim a costa dels que, ves per on, són de la majoria que reben més del que aporten. I mentre es trobi terreny adobat per argumentar com un atemptat contra la "unidad» quan hi intervé la reivindicació d'una identitat i sobretot d'una llengua diferent. O sigui fins quan als polítics els floreixi la vara del seny que mai han tingut i es dediquin a fer la política exigible per deixar-nos viure i conviure amb la pau i tranquil·litat que, fins a aparèixer qui va néixer precisament per a truncar-ho, sempre havíem tingut.

Hi ha temes que, malauradament, sempre estan d'actualitat i damunt la taula. I això és per estar en un Estat que no accepta la seva diversitat, constitucional, com una riquesa si no com una competència a la seva visió unitària, que exclou i combat sense límits ni escrúpols, amb totes les eines de què disposa, qui no combrega en el seu exclusiu calze.

I el conflicte no se solucionarà amb una taula de diàleg, condicionada i autonomista, o esgrimint una agenda de retrobament amb Catalunya amb unes dades que continuen deixant clar que és una de les que més aporta i una de les que menys rep, amb l'atac a la immersió lingüística a l'escola i mantenint la repressió permanent, entre altres ingredients, com pot ser la recentment aprovada llei de l'audiovisual que ignora totalment les altres llengües, en el nostre cas, el català. Aquestes escenificacions resulten ben poc creïbles i deixen en dubte que hi hagi cap intenció, real i sincera, de voler reconduir la relació.

Junt amb la mostra del convenciment massiu que així no es pot seguir, el principal llegat que se'n pot treure a partir del 2017 és que no existeix cap camí, racional, per deslliurar Catalunya d'un Estat que la maltracta contínuament i que aplica a consciència un programa estudiat per diluir-la dins de la matriu castellana que no admet diferències. Ho fa fiscalment, econòmicament, i, especialment, culturalment incidint directament en la llengua.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: