1 de 10
TEIXIT REUSENC

«És una llàstima que ningú mogui un dit per desencallar la situació del Bravium»

El president, Ferran Figuerola, assegura que l’entitat continuarà existint, «amb teatre propi o sense»

Figuerola, al local que ha acollit el Bravium Teatre a l'exili | Joel Medina
per Joel Medina, Reus, Catalunya | 16 de juliol de 2022 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Si es parla d’entitats emblemàtiques a la ciutat, no pot faltar el Bravium Teatre. De manera inqüestionable, és un dels fils més ferms i importants del teixit reusenc, Reus seria menys Reus sense el Bravium. I tot i que últimament no està passant pel seu millor moment, continua tenint un capital humà enormement valuós i que es deixa la pell per mantenir un projecte que enguany compleix 71 anys.

Des de fa un, es troben a l’exili, al carrer de Sant Llorenç. Allà s’hi respira teatre, hi ha mil i un detalls que deixen clar perquè aquest grup ha esdevingut tan icònic. I qui millor que l’actual president, Ferran Figuerola, per descriure què representa el Bravium.

Tot i tenir 71 anys, la llavor que el va fer créixer ve de molt abans. Concretament, el 8 de maig de l’any 1877, a la casa del número 7 del carrer de la Presó, va néixer el Centre Catòlic, una entitat que va disposar d’una secció teatral que acabaria esdevenint el que avui es coneix com Bravium Teatre.

Uns inicis conservadors



L’any 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, es va anul·lar tota l’activitat del centre. A més, va ser ocupat pel Socors Roig Internacional, i a la seu es va muntar un taller de confecció de roba. Després de la fi de la guerra, el 1940, el Centre Catòlic va iniciar una nova etapa i va passar a dir-se Acció Catòlica. Uns anys després, la secció teatral es va transformar.

Quan? El 1951. De fet, Bravium no va ser el primer nom que va tenir el grup. Es deia Elenco Teatral Bravium del Teatro de Acción Católica. Va ser format com una secció més de les que hi havia a l’edifici, com el futbol, la fotografia o els escacs. Segons Figuerola, “Bravium en llatí ve de bravo, ja que en aquell moment, l’elenc, que va ser creat per un capellà, només estava format per homes”.
 

Figuerola repassa la situació actual del Bravium Teatre a Reusdigital.cat Foto: Joel Medina


Homes de caràcter conservador i de dretes, propers al règim: “Es feia un teatre enfocat a l’èpica i també moltes sarsueles dirigides per Francesc Domènech i amb la direcció musical de Josep Casanovas; i, evidentment, hi havia censura”, explica Figuerola. De manera progressiva, el Bravium es va anar deslligant d’Acció Catòlica i les dones van començar a formar part de les representacions.

A partir de l’any 1952 i durant gairebé 20 anys, es van anar estrenant dues o tres sarsueles per temporada.

L’obertura del Bravium a noves possibilitats



Durant els inicis dels 70, l’activitat va decaure de manera considerable, tot i que, a mitjans de dècada, persones que provenien majoritàriament del col·legi La Salle de Reus van entrar al Bravium i les funcions es van reprendre. Figuerola expressa que “a finals dels 70, quan va assumir la presidència Josep Maria Fargas, tot allò va començar a agafar un altre aire”.

La fi de la dictadura va suposar que el Bravium despuntés amb un altre tipus d’obres, ja que es va introduir el teatre en català. En aquest temps és quan realment es comença a construir l’entitat que es coneix avui dia. S’aposta per unes representacions més independents i per la llunyania amb la línia cultural socialment establerta: “El Bravium sempre ha estat un grup obert a tota mena de cultura”, afirma Figuerola.

En aquesta línia, personalitats que hi estaven vinculades, com Xavier Filella, que en va ser vicepresident, i Dolors Juanpere, que va dirigir la companyia, i 10 fundadors més van crear l’any 1983 el Col·lectiu de Teatre La Vitxeta. “Precisament La Vitxeta ens va cedir al Bravium tot el seu vestuari quan van plegar”, comenta Figuerola. Quatre anys després, el 1987, va ser quan l’actual president va entrar a formar part de l’entitat com a secretari, sota la presidència de Josep Maria Vernis.

En paraules de Figuerola, “ell encara era molt conservador, però allò ja s’estava obrint fins que l’any 90 va entrar de president Jaume Amenós”.

Amenós, un canvi radical



La presidència de Jaume Amenós va suposar un punt d’inflexió: “Va passar tot de la nit al dia, ja que ell tenia una filosofia d’obrir les portes de bat a bat a qualsevol disciplina cultural que volgués fer servir el nostre escenari”, destaca l’actual president. Prèviament a Amenós, el grup no tenia cap contracte per utilitzar l’edifici, propietat de l’Església; però durant la seva presidència, se’n va signar un per 30 anys, on es van delimitar els espais que es podrien utilitzar.

No es pagava lloguer, però l’entitat havia de cobrir els subministraments i obres puntuals. A partir d’aleshores, el Bravium va apostar per tenir una programació estable, ja que fins aleshores no ho havia estat, i es va donar una embranzida a tot plegat. “Es van fer obres a l’edifici i es van reforçar algunes coses que l’arquitecte creia que s’havia d’arreglar; s’hi van invertir molts i molts diners, de fet, tot el que hem guanyat sempre ho hem invertit en la casa”, diu Figuerola, que va prendre possessió el 2015, mesos després de la mort d’Amenós.

Una nova etapa



Amb l’inici de la presidència de Figuerola, es van crear equips de treball formats per col·laboradors que no formen part de la junta directiva de l’entitat, cosa que va permetre diversificar les tasques d’una manera més efectiva. En els darrers anys, el Bravium també ha tingut sinergies amb diversos col·lectius com l’orquestra Símfim o el col·lectiu ACME, format, entre d’altres, pel dramaturg Francesc Cerro.

Actualment, els qui encara hi tenen activitat són la Cobla Reus Jove i l’Associació de Mags i Il·lusionistes de Catalunya (AMIC). “El primer que vaig fer en entrar va ser anar a parlar amb l’Església, perquè al contracte li quedaven pocs anys, i volíem que ens l’ampliessin i començar a invertir molts diners en l’edifici, però no ens van deixar res clar”, assegura Figuerola. Allà ja van començar les sospites d’allò que finalment acabaria passant.
 

Un cartell reivindicatiu a la seu temporal del Bravium Foto: Joel Medina


El Bravium tornarà algun dia al carrer de la Presó? “Jo crec que hi tornarem, però el que no puc dir és quan ni en quines condicions”, confessa Figuerola. Ja fa més d’un any que l’Arxiprestat, propietari de l’edifici, va comunicar que es tancaria el Centre Catòlic per un suposat mal estat i problemes estructurals: “Ens vam assabentar que ens feien fora per la premsa, ja que ho van anunciar al matí i a nosaltres se’ns va traslladar personalment en una reunió a les 9 del vespre, quan hi havia toc de queda a les 10, i no vam tenir temps ni de queixar-nos”, diu Figuerola.

Tot això, segons l’entitat, es va anunciar sense cap projecte ni una previsió de fases d’execució. De quina manera va arribar l’edifici a ser propietat de l’Església també és quelcom que està en dubte. En un principi, el titular era el Centre Catòlic, amb una junta de persones alienes a l’Arxiprestat. “Van fer una maniobra total”, explica Figuerola. Després de la Guerra Civil, els documents que acreditaven la propietat van desaparèixer, no es va trobar cap registre d’una entitat anomenada Centre Catòlic. El que sí que es va trobar van ser els estatuts, que curiosament, incloïen un article que deia que, en cas de dissolució del centre, els seus béns anirien a parar a l’Arxiprestat.

Figuerola anuncia que “això encara està en mans d’advocats, tot i que segurament no es trobarà res, però almenys hi ha el dret a dir que es van quedar l’edifici de mala manera”. Afegeix que, abans de sortir del Bravium, tenien clar que no en traurien “ni un bolígraf” sense un acord per escrit que digués que, un cop acabades les obres, es podria tornar al carrer de la Presó.

En un principi, la resposta va ser negativa. Finalment, el prior de la ciutat, mossèn Joan Antoni Cedó, va redactar aquest document. Tot i que, en un primer moment, l’entitat no hi estava d’acord: “Se’ns donava una seu social, que allò ben podien ser 2m², i al final s’hi va afegir que podríem tornar a desenvolupar la nostra activitat principal”, declara el president. En aquest document, l’entitat es va comprometre a, ara sí, pagar un lloguer en cas de tornar a l’edifici. Si aquest acord es va arribar a signar, també va ser producte de la creació d’una taula de negociació formada per l’alcalde, Carles Pellicer, el regidor de Cultura, Daniel Recasens, Tomàs Barberà i l’Església.

Allà, es va decidir que se signaria, i es va acordar constituir una comissió de seguiment, però de moment, segons l’entitat, no s’ha creat.

La situació en l’actualitat



“Així i tot, les coses no van com haurien d’anar”, comenta Figuerola, perquè segons els propietaris, les obres ja haurien d’haver començat. De fet, es va dir que s’iniciarien el mes de maig de l’any passat. Destaca que “ni han començat del tot, ni hi han fet gairebé res, perquè s’han posat en un terreny que no dominen ni dominaran, i, per tant, s’hauran d’envoltar de tècnics; si se n'hagués encarregat la junta de l’entitat, ja s’estarien fent coses”, assegura.

De moment, l’Arxiprestat va encarregar un informe tècnic als arquitectes i es van executar unes petites obres per enllestir-lo. Figuerola argumenta que des del Bravium es va insistir molt per veure l’informe i contrastar-lo, però “no hi va haver manera fins que es va produir una reunió amb l’alcalde i aquest tema es va solucionar”, confessa. Finalment, els arquitectes de les dues parts es van poder reunir per analitzar l’informe, i es va arribar a la conclusió que “de problemes estructurals res de res; ells volen que l’administració pagui les obres, i després llogar els espais”, afirma el president.

I què podria passar en cas que l’actual prior deixés el seu càrrec? Tot se n’aniria en orris? Des del Bravium confien que el document signat es respecti, ja que està segellat per la Prioral i signat pel prior: “I si no, la liarem”, adverteix.

Fa unes setmanes, es va saber que, suposadament, hi havia un inversor extern que s’encarregaria de fer les obres a l’edifici, en concret a la planta baixa i al primer pis. De moment, Figuerola afirma que no hi ha cap novetat i que “del segon pis no van parlar, i allà és on es va assignar la seu social del Bravium”.

Actualment, l’exili de l’agrupació és al carrer de Sant Llorenç, en un espai cedit de manera desinteressada per la família Cantenys-Macaya, i, a més, actuen a l’escenari de l’Orfeó Reusenc.

El finançament



Com es finança el Bravium, en l’actualitat? Bàsicament, per les quotes dels socis i la recaptació que aconsegueixen.

A hores d’ara, el grup el formen uns 260 socis, i segons el president, hi ha hagut una petita davallada: “Costa de fer socis nous, tot i que la quota no és excessiva”, raona.

El teixit reusenc, amb el Bravium



“Estem molt agraïts perquè, des del primer moment, les associacions i entitats de Reus ens han fet costat; també des de l’ajuntament, tant des de Cultura com des d’alcaldia”, manifesta l’actual president. En aquesta línia, des de la direcció del Bravium es creu que es podria fer quelcom similar al que passa al Teatre Bartrina i al Fortuny, pel que fa als consorcis: “No sé si aquesta és la solució, però els propietaris s’han d’espavilar si és que volen tornar a obrir”, assenyala.

Figuerola és clar en les seves paraules: “És una llàstima que ningú mogui un dit per desbloquejar la situació, perquè dins de l’edifici hi havia una acció cultural, i a Reus s’està perdent un teatre, i és igual que sigui el del Bravium o un altre”, lamenta.

Quant al trasllat, el consistori va aportar un camió i un xofer: “Vam fer 17 viatges; i durant quatre o cinc dissabtes, vam anar buidant”, recorda Figuerola.

Pensar en el futur sense descuidar el present



El passat mes d’octubre, l’entitat va recuperar els cursos de teatre. Per als adults s’han hagut de fer tres grups els dilluns, i el grup de joves els fa els dimarts: “Són uns cursos que han tingut molt d’èxit”, assegura. Tot plegat en un 2021 on el Bravium va fer 70 anys que, òbviament, entre la pandèmia i l’exili, no va poder celebrar. Segons el president, “tant de bo pels 75 anys es pugui fer, tot i que és difícil pensar en futur”.

El pròxim mes de febrer tornen a haver-hi eleccions. Figuerola encara no té decidit al 100% si es presentarà, però el que sí que té clar és que “el Bravium no desapareixerà de cap manera, no pot desaparèixer, amb teatre propi o sense, perquè des que la seu no és al carrer de la Presó, s’ha treballat igual o més que quan hi era”.

Per Sant Pere, com és tradició, es van dur a terme les Varietées de Sant Pericu, enguany a la Palma. També s’han fet els Tres Tombs a Reus i a Tarragona. I de cara als mesos vinents, s’està assajant el pròxim Carro dels Romanços, que es farà el 21 i 22 de setembre i que estrenarà dos romanços nous. Sens dubte, no ha de ser fàcil planificar un futur estable amb un present així. El Bravium Teatre és una entitat emblemàtica de la ciutat, que deixa empremta: “Quan passes per aquí, és difícil deixar-ho, és una droga”, assenyala Figuerola, que agraeix enormement tots els socis, l’equip i la junta directiva pel seu esforç durant aquests temps.

L’exili, sens dubte, representarà un abans i un després en la història de l’entitat, tot i que esperem que, en el futur, tot quedi en anècdota.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: