Mapa interactiu

Grans constructores van alterar la licitació d'una obra a l'aeroport de Reus

Ho resol la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, que detecta una trentena de casos similars al conjunt dels Països Catalans

Dragados, que forma part de l'ACS de Florentino Pérez, és qui ha rebut la major sanció de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència | Europa Press
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 9 de juliol de 2022 a les 14:00 |
Sis de les principals constructores de l'Estat es van reunir setmanalment, entre 1992 i 2017, per alterar grans licitacions d'obra pública. Compartien informació i fins i tot la despesa d'estudis externs per configurar les seves propostes, tal com ha resolt la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que les ha multat aquest dijous amb 203,6 milions i la prohibició de participar en noves adjudicacions.

Entre els processos alterats, n'hi ha 31 als Països Catalans que se citen a l'informe definitiu i que sumarien un valor superior als 900 milions, els quals es poden consultar al mapa interactiu inferior. En clau territorial, destaca el cas de l'aeroport de Reus (es va alterar la licitació d'una actuació a l'aparcament). També cal subratllar, a les Terres de l'Ebre, el projecte per descontaminar el pantà de Flix. En el cas de l'equipament de la capital del Baix Camp, la licitació es va fer per a l'acondicionament del seu aparcament, el 2011, per valor d'uns quasi 12 milions d'euros. L'obra va ser licitada per Aena. 
 


La majoria d'aquestes licitacions tenien lloc al País Valencià. En concret, se n'hi descriuen 19, mentre que, pel que fa a Catalunya i les Illes Balears, n'hi detalla sis a cada territori. I pel que fa a l'àmbit de les obres, una quinzena eren de l'àmbit de la gestió dels recursos hídrics, des de la construcció de dessalinitzadores fins a l'abastiment d'aigua potable, la derivació del riu Belcaire o la descontaminació del pantà de Flix.

Tot i això, també van ser objecte d'alteració licitacions d'actuacions a aeroports (de Reus i Palma) i ports (de Barcelona, Palma i Maó), de construcció d'hospitals i centres educatius o d'obres a carreteres (com l'A-2 entre Lleida i Esparreguera o el Túnel de Vielha).

Les constructores assenyalades per CNMC són Acciona, Dragados (que forma part de l'ACS de Florentino Pérez), FCC, Ferrovial, OHL i Sacyr i les institucions que haurien estat víctima de la seva mala praxis als Països Catalans són sobretot estatals. És el cas d'Acuamed (10 licitacions), Aena (tres), l'Institut Nacional de la Salut, la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT) o el Ministeri de Foment (una cadascuna), però també algunes institucions valencianes com la Generalitat Valenciana o la seva empresa Sanejament d'Aigües (Epsar) (quatre licitacions cadascuna). Només consta una licitació del Govern Balear i, pel que fa a institucions del Principat, tan sols l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial, dependent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per unes obres a Molins de Rei. En canvi, no hi apareix explícitament cap ajuntament.

D'aquestes 31 contractacions citades per la resolució, només se'n recull el valor de 24 i aquests, en conjunt, sumen 888,7 milions, motiu pel qual de ben segur superaran en conjunt els 900 o 1.000 milions. Els més cars dels recollits que van analitzar conjuntament les grans constructores són la descontaminació química del pantà de Flix (192 milions) i la segona fase de la Ciutat de la Justícia de València (96,3 milions), tot i que també superen els 50 milions un nou hospital a Palma, la reordenació de la xarxa de sanejament d'aigua a l'àrea metropolitana de València, el sanejament i depuració a l'Alacantí Sud i cadascuna de les plantes dessalinitzadores projectades a Moncofa i Orpesa. Que col·laboressin en aquests procediments, en tot cas, no implica que després guanyés l'adjudicació alguna de les empreses implicades.

Quin era el modus operandi de les constructores? Segons la CNMC, van estar reunint-se setmanalment entre 1992 i 2017 per analitzar les licitacions conjuntament, cada cop amb una empresa com a amfitriona, de forma rotativa, la qual havia de preparar l'ordre del dia i la documentació. En aquestes trobades, pactaven quins treballs tècnics encarregaven i pagaven conjuntament -o una part d'elles- a consultores externes per incloure al projecte que individualment elaboraven després, i qui coordinava cadascuna d'aquestes tasques. Això els permetia compartir despeses i així reduir costos i optar a molts més processos.

Aquests fets estan acreditats en nombroses comunicacions internes i documents intervinguts amb Competència. Aquests també certifiquen que les constructores només tenien permès canviar el nom de la licitadora i incloure el seu logo al gruix del projecte tècnic conjunt (per aparentar independència) i que, si volien millorar-ne el contingut, ho havien de comunicar a les altres perquè també poguessin afegir les mateixes modificacions. Les reunions, a més, servien per intercanviar "informació comercial sensible", com la intenció de concórrer a cadascuna de les licitacions o de conformar unions temporals d'empreses per fer-ho.

Tot i això, l'any 2017 es va dissoldre aquest grup, denominat "G7" (una setena empresa, Lantania, hi participaria, tot i no haver estat sancionada), assumint explícitament que podrien haver actuat de forma irregular, tal com expressen comunicacions internes. Segons CNMC, però, el mal ja estava fet. Aquestes actuacions, denuncia, perjudicaven la varietat i qualitat de les ofertes tècniques, en especial de cara a la construcció d'infraestructures d'interès general com hospitals, aeroports i carreteres, on aquesta oferta tècnica podia arribar a tenir molt més pes que l'econòmica, de fins al 70% del total de la puntuació.

Desavantatge per a la resta


Igualment, de cara a les altres empreses que volien optar a les mateixes licitacions, aquestes s'havien de gastar més recursos individualment per als mateixos informes, així com no disposaven de la mateixa informació estratègica que les constructores del grup, motiu pel qual "es van alterar els termes de competència lleial entre tots els oferents". Una gravetat major, recull l'informe, per l'enorme quantitat de licitacions alterades durant un quart de segle.

En tot cas, aquestes integrants del "G7" no s'hi posaven per obres públiques amb un valor inferior al milió d'euros. I malgrat tot, l'activitat va ser intensa, havent-se coordinat per optar a uns 3.250 contractes, segons Acciona, amb uns ingressos potencials que podrien arribar a sumar 52.567 milions d'euros, segons càlculs de FCC. Per tot això, CNMC ha sancionat amb 57,1 milions a Dragados, 40,4 milions a ACS, 38,5 milions a Ferrovial, 29,4 milions a Acciona, 21,5 milions a OHL i 16,7 milions a Sacyr. A banda, tindran prohibit tornar a licitar per a contractes públics per un període que determini la Junta Consultiva de Contractació Pública. Les constructores, però, ja han protestat per la multa i han anunciat que presentaran recurs davant l'Audiència Nacional.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: