1 de 10
ENERGIA

La demarcació de Tarragona té potencial per cobrir la seva demanda energètica només amb renovables en entorns urbans

Un estudi de la URV conclou que més del 95% dels municipis serien excedentaris

Els professors del Departament de Geografia de la URV, Benito Zaragozí i Sergi Saladié. | Eloi Tost/ACN
per Redacció, Tarragona | 21 de juny de 2022 a les 12:31 |
La demarcació Tarragona té prou potencial per cobrir la seva demanda energètica fent servir únicament fonts renovables instal·lades en entorns urbans. És la principal conclusió d'un estudi del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) encarregat per la Diputació de Tarragona.

L'informe ha analitzat les teulades dels municipis que serien òptimes per col·locar-hi plaques solars, i les zones urbanes i periurbanes on seria possible instal·lar-hi plaques o molins de fins a 100 KW. La recerca ha estudiat municipi a municipi els llocs susceptibles d'acollir instal·lacions de renovables i, si s'aprofitessin tots aquests espais, més del 95% dels 184 de la demarcació tindrien excedents d'electricitat verda.

La potencialitat dels municipis s'ha marcat seguint els criteris de la Llei de Canvi Climàtic del Parlament, que especifica que preferentment l'energia s'ha de generar en espais ja alterats per l'activitat humana i propers als llocs de consum, i amb la implicació dels agents locals ja siguin públics o privats. Així, a partir de dades existents sobre els municipis amb més radiació solar, els que tenen més vent, el cadastre i fórmules matemàtiques, han establert quins serien els indrets concrets en els quals es podrien instal·lar plaques i aerogeneradors.

"Poc més d'un 40% de la superfície dels sostres seria aprofitable", ha exposat Benito Zaragozí, professor de la URV. Aquí cal tenir en compte que no totes les teulades són òptimes, ja que hi ha edificis patrimonials, immobles vells que no aguantarien el pes de panells solars o teulades que no tenen prou llum. En el cas d'espais urbans i periurbans, després d'aplicar una sèrie de limitacions com ara espais protegits, zones de risc inundable o parcel·les inferiors als 1.000 m2, l'espai aprofitable seria d'aproximadament un 3%. Cal apuntar que s'han considerat únicament espais periurbans situats a un màxim de 500 metres dels nuclis habitats, per la qual cosa no s'han valorat les zones agrícoles i boscos allunyats de les localitats.

Capacitat de sobres


Tot i això, la capacitat de generació seria suficient per cobrir la demanda energètica actual. A la demarcació, el consum mitjà anual entre els anys 2013 i 2020 va ser de 6.437 GWh (gigawatts hora). Segons l'estudi, la capacitat de generació elèctrica fotovoltaica seria de 8.632 GWh, mentre que l'eòlica es quedaria en 840 GWh. Així doncs, es podria arribar a assolir el 134% de la demanda actual.

A banda, l'informe s'ha fixat en els diferents escenaris previstos de demanda energètica que hi ha fins al 2030. Així, basant-se en la prospectiva tendencial, es cobriria un 132,4% del previst; mentre que segons l'escenari d'un estudi de la Generalitat (PROENCAT) que preveu un creixement de la demanda de més d'un 50% fins el 2030, s'assoliria un 90,5% de les necessitats. El professor de la URV, Sergi Saladié, ha posat de relleu que aquests percentatges superen per molt els objectius fixats per l'administració, que determinen que el 2030 el 50% de l'electricitat que es consumeixi sigui d'origen renovable.

Poble a poble


Els investigadors han fet una fitxa que reflecteix la realitat energètica de cadascun dels 184 municipis de la demarcació. S'hi exposa el potencial que tenen, el seu consum elèctric i de quins sectors prové aquest consum.

Així, ara com ara, únicament quatre localitats -Tarragona, Reus, el Morell i la Pobla de Mafumet- consumeixen més electricitat que les altres 180 juntes. La raó és perquè són les dues ciutats més grans i els dos pobles que tenen una indústria més demandant, com és la petroquímica. Alhora però, Tarragona i Reus són les que més capacitat tenen de produir electricitat a la seva àrea urbana, precisament perquè tenen més sostres on instal·lar-hi panells solars. Els altres municipis amb més capacitat de generació d'energia solar serien l'Ametlla de Mar, Valls, Tortosa, el Vendrell, Vila-seca, Roquetes i la Sénia. Aquestes nou localitats conjuntament podrien aportar fins a un 35% de la producció.

Finalment, tan sols la Riba (2,5%), la Pobla de Mafumet (4,5%), el Morell (5,1%), Tarragona (36,7%), la Selva del Camp (36,9%) i l'Arboç (41,3%) no podrien arribar a produir ni el 50% d'electricitat que consumeixen. Vilallonga del Camp (78%), Salou (92,5%) i Montblanc (95,6%) quedarien a prop de ser autosuficients. Aquest dèficit però, quedaria compensat amb els altres 175 municipis que podrien arribar a generar fins a un 400% de l'electricitat que necessiten. Les ciutats més significatives són el Vendrell (235%), Valls (227%), Cambrils (134%) i Reus (125%).

Amb aquest estudi damunt la taula, seran les administracions, les empreses i els petits propietaris els que hauran de decidir com s'implementa a nivell real. "Amb l'estudi demostrem que és possible fer una transició energètica alineada amb la llei, a partir d'aquí interlocutarem amb tots els agents per animar-los a que comencin a liderar projectes que vagin encaminats a aquests aprofitaments dels espais urbans per generar electricitat a partir de fonts renovables", ha avançat Saladié. "Tenim un potencial extraordinari però el repte és majúscul perquè s'ha de mobilitzar molt capital humà i econòmic", ha finalitzat.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: