1 de 10
POLÍTICA

El populisme marca l’estratègia de comunicació de Vox a Twitter, segons un estudi de la URV

Un equip investigador analitza les metàfores usades per formació i els seus líders durant les campanyes electorals

El líder ultradretà Santiago Abascal | Flickr Vox
per Reusdigital.cat, Reus, Catalunya | 25 de juny de 2022 a les 16:30 |
El discurs populista marca la línia comunicativa de Vox a través d’expressions que van des de la dictadura progre a l’Espanya del pladur. Aquestes van ser algunes de les metàfores utilitzades per la formació liderada per Santiago Abascal a les campanyes per les eleccions generals del 2019, quan el partit va aconseguir consolidar la seva presència a les institucions polítiques.

Són conclusions d’una recerca encapçalada per un equip investigador del Departament d’Estudis de Comunicació de la URV, que ha analitzat el contingut del discurs de Vox i de la seva comunitat en línia durant les campanyes electorals del 2019. Els resultats s’han publicat a la revista científica Profesional de la Información.

El passat 3 de juny, dia d’inici de la campanya de les eleccions andaluses que han donat la majoria absoluta al Partit Popular, @VOXSevilla va publicar un tuit en el que es podia llegir: “¡Empieza la cuenta atrás! Con Vox en San Telmo llegará una bocanada de aire fresco a los pulmones podridos de la política andaluza y española”.

Gràcies a aquesta metàfora sanitària, amb poques paraules, “Vox va activar en el receptor tot un univers de significat en el qual la formació apareix com un element nou, fresc i sa que guarirà un sistema polític definit com a malalt”, explica Arantxa Capdevila, investigadora del Departament d’Estudis de Comunicació, que ha participat en l’estudi. La metàfora, per la seva capacitat de condensació del significat i pel seu potencial per emmarcar temes polítics, és d’utilitat per al discurs populista a Twitter, ja que afavoreix l’economia de l’atenció.

Justament ara fa quatre anys, en el marc de les eleccions al Parlament andalús de 2018, Vox va entrar per primera vegada en una institució estatal. Es trencava així la tendència que mantenia l’extrema dreta fora de les institucions i s’obria la porta a l’accés de la formació (i consolidació de la seva presència) a les Corts Generals durant les eleccions de 2019.

Diversos autors situen la comunicació a les xarxes socials, i en concret a Twitter, entre les causes de l’èxit electoral de Vox i dels partits populistes. Tots ells troben en aquest mitjà un espai idoni per transmetre la seva ideologia, que es fonamenta en tres aspectes del discurs: s’apel·la al poble, del qual es diu que ha de ser sobirà; es condemna les elits corruptes, i s’enfronta els “altres perillosos”, que intenten privar el poble sobirà dels seus drets. “Twitter s’adequa a aquest esquema populista perquè permet als actors polítics esquivar els mitjans i els dona la possibilitat de comunicar de manera més personal i sensacionalista i situar així la gent al centre de la seva comunicació”, argumenta Carlota Moragas, investigadora.

A més, la dinàmica d’aquesta xarxa social afavoreix l’antielitisme, perquè permet a actors no elitistes (per exemple la ciutadania) entrar a les arenes comunicatives, al mateix temps que afavoreix la creació de comunitats en línia ideològicament homogènies que deixen fora aquells considerats out group.

En el seu estudi Emergencia del populismo en España: marcos metafóricos de VOX y de su comunidad online durante las elecciones generales de 2019 “buscàvem donar resposta a les dinàmiques discursives d’aquest partit i de la seva comunitat online durant les campanyes electorals del 2019. Ens interessava determinar si el discurs de la formació promovia un marc de comunicació populista i veure si aquesta estructura era replicada pels perfils més influents de la seva comunitat a Twitter”, apunta Josep Maria Grau, un dels altres investigadors que han participat en la recerca.

Per fer-ho, van extraure els tuits generats en aquestes campanyes i van identificar com s’havia estructurat la xarxa de retuits a nivell morfològic durant aquest període, amb la finalitat de detectar quines havien estat les metàfores que l’organització i els perfils líders de la seva comunitat havien utilitzat. Després d’analitzar les expressions metafòriques més freqüents, aquest grup investigador va establir que la campanya de Vox a Twitter va reproduir una estratègia de comunicació fonamentada a l’aplicació dels pressupostos populistes, que s’estructura a partir dels marcs metafòrics següents: La dictadura progre contra l‘Espanya del pladur, que es defineix per oposició a qui l’amenaça (salvatges, colpistes i mitjans fake/sicaris del poder) i que comparteix amb el partit el desig per un retorn a la autèntica pàtria (la de la marea patriòtica i la reconquesta). “Representar el govern com a una dictadura posa el focus en uns aspectes del govern (imposició de mesures, molt esbiaixat ideològicament) i ens n’oculta uns altres, com el seu caràcter democràtic”, analitza Arantxa Capdevila.

Davant això, “definir la gent com l’Espanya del pladur fa que la considerem treballadora, senzilla, que matina per guanyar-se la vida en oposició a una elit molt allunyada d’aquests paràmetres. Un estil de vida amenaçat per immigrants, independentistes i mitjans no afins”, afegeix. Així mateix, l’estudi de les metàfores identificades en l’anàlisi dels perfils amb el major nombre de retuits rebuts revela que aquests marcs metafòrics van ser assumits en certa mesura pels perfils que van liderar la conversa a la seva comunitat, encara que amb algunes variacions.

Segons apunten els investigadors, això pot ser degut a la varietat de perfils que van integrar aquesta comunitat durant les campanyes de 2019 i qüestiona la idea d’una comunitat homogènia que es configura en termes d’una cambra de ressonància, si bé la morfologia de la xarxa durant les dues campanyes analitzades denota que hi ha una forta polarització a nivell global.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: