ANÀLISI POLÍTICA

Taula per a tres

Esquerra, Junts i el PSC proclamen alcaldables i es perfilen, a priori, com els més ben posicionats a la cursa electoral de l'any que ve

Llauradó (ERC), Pallarès (Junts) i Martín (PSC) | Reusdigital.cat
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 22 de juny de 2022 a les 00:00 |
A menys d'un any de les properes eleccions municipals, alguns dels partits amb representació al plenari reusenc ja han mogut fitxa. De fet, ja es coneixen els alcaldables de tres de les candidatures que, d'entrada, més opcions tenen de vèncer en aquesta particular cursa electoral. A Esquerra, Noemí Llauradó va ser la més matinera, i va ser nomenada candidata setmanes enrere; la va seguir la líder de Junts, Teresa Pallarès, un cop es va conèixer la renúncia de Carles Pellicer a presentar-se a la reelecció, i després de l'episodi de Víctor Terradellas; i recentment ha estat el socialista Andreu Martín el confirmat com a cap de llista del PSC.

D'entrada, l'actual vicealcadessa pot considerar-se la favorita per endur-se la victòria als comicis. No obstant això, de possibilitats n'hi ha moltes i les lectures que poden fer-se són diverses.

El "Reus sencer" d'Esquerra republicana



Fa uns dies, Llauradó es va envoltar de la resta de regidors que formen part del grup municipal d'ERC per fer balanç dels tres anys del mandat. Va ser a la plaça de Gabriel Ferrater, al barri Fortuny, amb una doble intenció: d'una banda, l'homenatge al poeta ara que se'n commemora el centenari del naixement; de l'altra, la definició d'una nova estratègia política, batejada com el 'Reus sencer', amb la qual es vol apostar per la proximitat més enllà del nucli antic.

En el decurs d'una trobada amb els periodistes, previ passi d'un audiovisual amb un resum de l'acció de govern feta des del partit, Llauradó va indicar que “ara toca” que el seu projecte lideri el consistori de la capital del Baix Camp. Tres anys enrere, entre el maig i el juny de 2019, també hi va haver aquesta possibilitat, però Esquerra es va estimar més optar per cedir l'alcaldia a Pellicer i repetir l'aliança amb Junts (anteriorment, PdeCAT) i Ara Reus.

Preguntada per la qüestió, és a dir, que com és que “ara toca” i el 2019 no, Llauradó va argumentar que llavors “no teníem prou experiència” i que el seu pas per la Diputació de Tarragona tots aquests anys a la presidència, ha servit per “conèixer quines són les necessitats dels ajuntaments” del nostre territori. D'autocrítica n'hi va haver més aviat poca, quelcom certament habitual en les exposicions del grup municipal, si bé la vicealcadessa va admetre que “cal fer-se més proper” al ciutadà reusenc. Després de tot, va raonar, “nosaltres també som reusencs, vivim la ciutat i ens l'estimem, i la volem millor”.

Finalment, i en clau de futur, la candidata va voler matisar el discurs de Jordi Sànchez pronunciat a Reus el cap de setmana anterior, en què va descriure ERC com “l'adversari” a batre per part de Junts a les eleccions municipals de 2023. “Els nostres socis no són els nostres adversaris”, va manifestar, en una clara al·lusió al context nacional (i al municipal, de fet, fins a dia d'avui).

La regidora d'Economia i Habitatge i delegada del Govern al Camp, Teresa Pallarès, liderarà l'espai postconvergent local. En aquest sentit, cal analitzar la renúncia de Pellicer a romandre al capdavant de la candidatura de cara al 2023. És un pas que ha facilitat el relleu a la nova alcaldable, és evident, però també pot generar certa incertesa entre l'electorat (especialment, el més tradicional) i el veïnat que encara no estigui del tot familiaritzat amb la figura de la prioratina.

No obstant això, i després de vèncer Víctor Terradellas després de repetir les primàries (per la impugnació d'aquest, que de passada es va retirar de la cursa carregant contra tot i tothom), va ser proclamada i va fer una primera intervenció pública en què es va mostrar d'allò més ambiciosa. “Em veig en un escenari guanyador”, va dir quan els periodistes van preguntar per les expectatives quant als seus resultats a les eleccions.

“L'escenari guanyador” de Pallarès



Per contribuir la construcció d'aquest “escenari guanyador”, Pallarès va apel·lar al llegat de Pellicer. En aquesta línia, va apuntar que “cal aprofitar” el que l'alcalde ha impulsat a Reus des de 2011 i, a partir d'aquí, “dissenyar el futur” de la capital del Baix Camp. És d'esperar que al disseny hi contribuexin alguns dels components de l'actual grup municipal de Junts al ple municipal.

Montserrat Caelles i Mariluz Caballero, posem per cas, poden ser dos actius importants per a la flamant candidata. Després de dos mandats com a regidora de govern, la primera s'ha consolidat en l'escena política local; la segona, al seu torn, ha defensat i ha tirat endavant pressupostos i ordenances sense complicacions. Pallarès no s'ha pronunciat per ara sobre la seva estratègia, ni la confecció de la llista, ni sobre la seva visió de ciutat. En tot cas, va assegurar que la seva seria una proposta “ambiciosa” tot i la “joventut” del partit, constituït en el context del 155.

Però el cas és que Pallarès pot sortir en certa situació de desavantatge, a la cursa cap a les urnes, en comparació amb Llauradó i Martín. Amb tot, el seu paper pot ser important, qui sap si decisiu, per decantar la balança cap a un costat o l'altre quan parlem de pactes postelectorals. A hores d'ara sembla obvi que hi haurà converses, negociacions, i pactes. I qui sap si també alguna estripada. Com va dir Llauradó, Junts i ERC són socis habituals, almenys al Parlament, i a Reus s'han entès per dos mandats. Ara bé, Pallarès no va tancar la porta a “qualsevol” entesa amb la qual pugui fer-se forta en un hipotètic nou govern, una màxima que a més d'un va fer pensar de manera inequívoca en el PSC d'Andreu Martín.

El socialista ha estat l'últim alcaldable proclamat fins al moment. Després de dos mandats d'oposició “fiscalitzadora”, Martín reitera en les seves intervencions que el PSC és “l'alternativa” als últims governs que hi hagut a Reus. Conscient del seu tradicional arrelament als barris, el socialisme local apel·la el veïnat més enllà del nucli antic en les seves propostes. La seguretat ciutadana, la qualitat de l'atenció sanitària o la reforma urbanística d'algunes zones, com Mare Molas i el seu entorn, en són una mostra pertinent. De fet, van impulsar durant 15 dies una enquesta en línia (se'n van respondre un miler, segons fonts del partit) per tal que els reusencs hi diguessin la seva, possiblement per incorporar les demandes al programa.

Martín vol “un govern de progrés”



Pel que fa a la llista, Martín sembla voler seguir fent confiança a algunes figures ja conegudes, però en una recent entrevista a Reusdigital.cat va admetre que “cal introduir certs canvis” ja amb la vista posada a una possible entrada al nou govern. De noms propis se n'han sentit, alguns d'esperats i d'altres més sorprenents, potser pel seu passat polític. En tot cas, el candidat també ha apuntat que l'objectiu no és cap altre que el de “liderar un govern de progrés”. La interpretació que podem fer sembla, doncs, senzilla.

Qui sap si el 2023 serà l'hora de gestar i segellar el pacte que podria haver estat el 2019 i no va ser, i que certament va ser un cop per al PSC. No obstant això, Martín va apuntar fa uns dies que “en el seu moment vaig ser molt crític (amb la decisió final d'Esquerra d'investir Pellicer i repetir govern) però crec que no cal quedar-se al passat, sinó gestionar el futur de la millor manera possible”. De la hipotètica entesa entre ERC i els socialistes reusencs, però, se'n deriven diverses preguntes. Fa un any, en el seu acte de balanç polític a la Casa Navàs arribats a l'equador del mandat, Llauradó va tornar a esgrimir el 155 com a motiu per no pactar amb Martín i el seu grup a l'Ajuntament de Reus. És curiós, però, que al Congrés aquest no hagi estat mai un obstacle per conduir Pedro Sánchez a la presidència del govern central.

En conseqüència, i en funció dels números, l'entesa d'esquerres és el previsible. Però tot dependrà del tarannà (progressista) que vulgui mostrar Junts, o del paper que faci Ara Reus, o del retorn del PP, o dels resultats que pugui fer la CUP.

Article publicat al número de juny de 2022 de l'NW. La Revista de Reus. 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: