Andreu Martín: «Volem un govern de progrés, i sabem qui pot ser un bon company de viatge»

Andreu Martín (Reus, 1965) és l'únic candidat que s'ha presentat a liderar el projecte del PSC per optar a l'alcaldia de la ciutat, un cop engegada la maquinària electoral al partit. Té ara temps fins al proper 23 de maig per recollir els avals necessaris i, d'aconseguir-los, serà proclamat alcaldable el 2 de juny. A un any de les properes eleccions municipals, el cap de l'oposició fa balanç de l'actual acció del govern en el mandat en una entrevista a Reusdigital.cat.

La gestió del CMQ, els projectes del futur Carrilet o la piscina coberta, o les possibles aliances després dels comicis són algunes de les qüestions tractades durant una trobada a la seu de l'agrupació local, al Castell del Cambrer. "Davant d'una majoria sòlida com la que tenim davant, per més que vulguis evidenciar les seves contradiccions, que n'hi ha, el més productiu és fer una oposició fiscalitzadora", argumenta sobre el paper desenvolupat pel seu grup en els últims tres anys. 

- El PSC ha iniciat tot el procés per encarar la cita de l'any que ve. 

- El procés està anant bé. Amb la sortida de l'alcalde (Carles Pellicer), vam creure oportú que fos ara quan tinguéssim clar quin candidat socialista es presentaria a les municipals. Serà el segon que em presenti, i el primer cop el vaig gaudir molt. Espero poder-ne gaudir encara més, d'aquest segon cop, perquè tinc l'experiència acumulada fins ara, per la tranquil·litat de tota la feina feta pel grup municipal aquests tres anys. És un procés tranquil, no s'ha presentat ningú altre, quelcom que considero normal. 

- No va tenir mai la percepció que es presentaria algú altre?

- No, perquè la feina amb el grup i la militància és compartida, i és la mateixa. Hauria percebut qualsevol corrent contrària a la meva. Hauria estat una sorpresa. 

- Ho dic perquè puntualment s'ha parlat de Sandra Guaita. 

- No és pas cap sorpresa, perquè sé que seria una molt bona candidata. El seu futur, per ara, passa pel Congrés. I n'estem molt contents, del suport que ens aporta al grup municipal. Crec que aquest és el seu camí. A banda, tenim altres figures que podrien encapçalar la llista. Potser no l'únic, ni el millor, però soc el que ara ha fet una feina al capdavant de diversos anys. Tenim la confiança del partit a nivell nacional, i ho aprofitem. 

- Analitzem el mandat. Quina estratègia ha seguit el PSC Reus, per fer-se valer davant d'un govern de majoria?

- Una qüestió molt important, fins i tot a l'inici d'un mandat, és tenir clara l'estratègia que seguiràs quan ets a l'oposició. Teníem clar que fugiríem de la confrontació, perquè davant d'una majoria sòlida com la que tenim davant, per més que vulguis evidenciar les seves contradiccions, que n'hi ha, el més productiu és fer una tasca fiscalitzadora. Hem analitzat les seves propostes i hem donat altres arguments quan hem cregut que no l'encertaven. 

- I doncs?

- El mercat del Carrilet és un bon exemple. En van anunciar el tancament sense una alternativa viable. Farà un any que el mercat hauria de ser tancat. Imagini's aquell espai tancat. Ara som davant d'un projecte del qual poc se'n sap. La nostra feina, doncs, és la de qüestionar allò que no ens convenç, o oposar-nos a allò que no compartim. I després, clar, hem de plantejar alternatives. Nosaltres entenem que una ciutat com la nostra, de més de 100.000 habitants, no només ha de tenir una mirada, la del govern. N'ha de tenir una segona, i aquesta ha de ser alternativa i constructiva. Tots els problemes tenen diverses sortides, i la nostra feina ha estat aquesta. Portar a debat al ple afers en què tenim un criteri diferent del govern. 

- Com ara?

- La inversió als barris, posem per cas. O els grans projectes de la ciutat, si bé en el cas de les infraestructures hem tingut sintonia amb el govern municipal. Davant d'una proposta del govern, el veí es pot plantejar què hi diu, l'oposició. Hem intentat treballar per donar una resposta. 

- Al grup o a la militància han demanat una oposició més agressiva? 

- La nostra postura no és pas la de donar suport al govern perquè sí; tan sols en les qüestions que considerem importants per al conjunt de la ciutadania. És cert que hi ha un model d'oposició que consisteix en mirar de demostrar que el govern s'equivoca, o fins i tot que el que tira endavant és perjudicial per a la ciutat. Crec que la gent, però, vol discursos argumentats. Crec que la gent vol que l'oposició s'escolti el govern i que, a banda, proposi alternatives, altres maneres de fer. I aquest, crec, és el debat polític en la seva essència. Ara bé, en clau municipal hem estat durs. Al ple, en qüestions en què no coincidim amb el govern, hem estat crítics. Ens hem oposat a la gerència del CMQ, i en el cas del traspàs de l'Hospital Sant Joan ens hem quedat sols. El PSC ha de fer una oposició útil; no hem buscat la confrontació, sinó l'alternativa. 
 
- Què diferencia la visió de la ciutat que tenen el PSC i Andreu Martín amb la de l'actual govern?

- Podem comentar diversos àmbits en què no ens hem entès. La piscina coberta, posem per cas. Tots estem d'acord que Reus en necessita una, de piscina municipal, i que doni servei als veïns que no usen les dels clubs esportius. Per a mi, el projecte del centre aquàtic i de fitness ha estat gairebé com una pel·lícula de terror. S'ha portat de tal manera que s'ha establert un model de gestió que serà de competència agressiva al Reus Deportiu i al CN Reus Ploms.

Quant al servei de la recollida de residus, per canviar de qüestió, tampoc estem a favor de la gestió de la recollida selectiva, perquè som lluny del que serà exigible en uns anys (el 50% per al 2030), i no s'estan fent els deures. Som a la cua, de fet, de les ciutats importants del país. En l'habitatge, vinculem la gestió del govern a les promeses incomplertes. Ens van dir que posarien un miler de pisos a l'abast dels veïns, i en tot cas treballen amb el parc ja existent. En educació, i si bé s'ha anunciat el cicle formatiu de danses urbanes, considerem que en tota l'era Pellicer, per entendre'ns, l'oferta no ha estat suficient. També tenim molts dubtes al voltant de la gestió dels Serveis Socials, ja que considerem que es basen en tot allò assistencial i no s'analitzen quines eines hauríem de posar al servei de les persones per tal que se'n surtin, de segons quines situacions. I sobre els impostos, miri, som en una franja alta de recaptació. Amb els romanents milionaris que després hi ha, no entenem segons quins increments en les taxes. 

"(...)hem estat durs. Al ple, en qüestions en què no coincidim amb el govern, hem estat crítics"

- Com que em parla de Serveis Socials, en el mandat actual tenim el centre social el Roser. 

- Sí. Ubicat en un lloc on hi havia una escola bressol, amb un patronat on hi havia la Creu Roja i l'Ajuntament. No m'acaba de satisfer com ha anat. Ha estat un esforç únicament municipal, sense la capacitat de buscar finançament d'altres vies, i no sé si és el millor emplaçament. Consti que donem suport a l'equipament, i al servei que s'hi presta, però ens fa l'efecte que tot ha anat molt de pressa, com si tinguessin pressa per tirar endavant un projecte de certa magnitud. I potser no han valorat bé altres oportunitats que tenien. 

- Encara en aquest àmbit, què en pensa, del cas de la Fundació Bara?

- És una qüestió que hem estat seguint, i som a l'espera de poder-nos trobar amb els responsables de l'entitat. Cal fer valer la tasca que fan les entitats del tercer sector, per la feina que fan, i pels costos que aquesta suposa. La sensibilitat de l'Ajuntament, i la Generalitat hi té certa responsabilitat, més si tenim en compte que els seus colors són els mateixos, no és l'adequada. Em fa l'efecte que hi ha entitats locals del tercer sector que se senten desateses. Cal organitzar-se per ser al costat de les entitats i de les persones que ajuden altres persones. Manca empatia. 

- Què n'espera, el PSC, del Pla estratègic de ciutat "Reus, horitzó 32"?

- Nosaltres hi som. Voldria que la gent hi faci les seves aportacions, quelcom que considero cabdal. Ara bé, haurem de veure si la participació de la gent és escoltada i atesa, no fos cas que tot plegat s'acabi ajustant a allò que vol el govern i a la seva visió de ciutat. No vull dir pas que els tècnics i el govern no hagin d'analitzar la viabilitat de les propostes, però he de ser crític pel que fa als fòrums de participació, perquè hi he trobat a faltar diverses persones i realitats. Si és un procés participatiu, que allò que sorgeixi sigui respectat. 

- El CMQ va tancar el 2021 amb dos milions de dèficit. 

- Bé, el CMQ és en aquesta situació com a conseqüència, en part, del canvi de model sanitari. Ha hagut d'assumir una part important dels treballadors de Ginsa, i això ha incrementat els costos. Sé que hem patit una pandèmia, i que tothom ha patit.  - L'argument del govern per explicar el dèficit és precisament aquest. 

- Totes les empreses s'han trobat en aquesta situació, i una majoria àmplia ha tirat endavant tot gestionant les pèrdues sense arribar a aquests extrems. Hem estat crítics amb la tria de la gerència i amb la manera de fer, més si tenim en compte que l'encàrrec per a la gerència era precisament el d'optimitzar recursos i garantir la viabilitat de l'empresa. Consti que no vull pas culpar algú, però hi ha hagut massa pes de l'opció política per sobre del que hauria de prevaldre si del que es tracta és de fer viable l'empresa. Però és que, a més, si se la queda algú altre, sigui públic o privat, com a consistori hi sortirem perdent, i creiem que això s'ha d'evitar. Un dels motius pels quals es redueixen els ingressos és perquè també s'han reduït els serveis concertats amb el Servei català de la Salut. La gerència hauria hagut d'adreçar-se al Servei català de la Salut i fer-hi quelcom, aconseguir un major acompanyament. A banda, tampoc entenem què els ha dut a mantenir les dues seus, perquè no ho sé pas, si això serà positiu per al CMQ de cara al futur. 

- Aquest divendres, al ple, debatran un pla de reequilibri financer del CMQ.

- Sí, i som a l'espera de saber-ne més, dels costos. Volem saber els costos de l'empresa, amb detall. En tot cas, el pla explica més aviat poc què ens ha dut a la situació on som, i així és difícil poder valorar si les propostes que es posen ara sobre la taula poden ser eficaces o no. 

- Tem que el pla en qüestió pugui perjudicar els treballadors?

- Bé, en aquest sentit el govern ha estat molt clar, i ha garantit que no els afectarà. D'acord, però si el CMQ pot prestar més serveis, tindrem un problema en un any. Si volen tenir més ingressor, cal generar una major activitat, i cal tenir la plantilla suficient per assumir-la. És clau saber com volen reduir costos, i com volen tenir més ingressos. 
 
- A Reus Transport, els treballadors han optat per la via judicial. 

- Hi hem tingut moltes converses, amb aquests treballadors. És sorprenent que hi ha hagi aquesta conflictivitat laboral, i crec que tot plegat afecta el servei. Veiem busos, sí, però s'anul·len serveis que afecten els veïns. De fet, la nostra moció sobre la connexió amb els polígons industrials de la ciutat va en aquesta línia. Si vostè va a l'Agro Reus un dia feiner, serà difícil que trobi lloc per aparcar. És per això que cal un bon servei de transport públic per arribar-hi. 

- Mirem a l'horitzó. Té perfilada la llista que vol? Hi haurà molts canvis, respecte l'actual?

- Bé, encara és d'hora. Ara bé, hi penso, perquè no és pas quelcom que s'improvisi, la confecció d'una llista. Compto amb els regidors actuals, però cal introduir nous perfils. La governança que esperem requereix perfils que ara per ara no tenim. 

- Com ara?

- Penso en perfils hàbils en la gestió de personal, ara que parlàvem dels conflictes laborals a Reus Transport. I penso també en l'àmbit de la Promoció Econòmica, per ajudar comerços, industrials i emprenedors. Necessitem, per tant, gent capaç de generar accions de qualitat i d'impacte. 

- I en el camp de la cultura?

- Crec que tenim persones que podrien gestionar l'àrea. 

"Compto amb els regidors actuals, però cal introduir nous perfils. La governança que esperem requereix perfils que ara per ara no tenim"

- Si tenim en compte que l'alcalde no es presenta a les eleccions, i que a les municipals de farà tres anys va passar dels quatre als sis regidors, pensa que és el moment que el PSC pugui recuperar l'alcaldia reusenca?

- Sí. I és una percepció compartida amb moltes de les persones amb les quals ens reunim. Amb responsabilitat i humilitat analitzem el context, i el cert és que som en una posició immillorable. Quant al context nacional, tothom pot tenir els seus centres d'interès, però en clau local el nostre ha de ser un projecte de ciutat. I voldria que la llista ho reflectís, això. Que incorporés una visió àmplia més enllà del que som, com a partit. La situació és prou tranquil·la per a nosaltres com per plantejar-nos, amb temps, quina ciutat volem. I la volem més saludable, més dinàmica, educadora. I tot això s'ha d'articular a través de valors i prioritats. A partir de la tardor és quelcom que voldrem tractar amb la ciutadania, perquè ho torno a dir, el nostre serà un projecte de ciutat. I sí, sé que a les eleccions molts es miraran les sigles del partit abans de votar, però crec que molts altres valoraran projectes que siguin ambiciosos, i que estiguin concebuts en clau de ciutat. 

- Que no s'entenguessin amb Esquerra, l'estiu de 2019, farà més complexa una hipotètica entesa l'estiu de 2023?

- No crec que haguem de mirar enrere, però tampoc podem oblidar el que va passar perquè es podria repetir. En altres moments he estat més crític amb el que va passar, però el futur és aquí i s'ha de gestionar per fer-lo viable. Nosaltres tenim una cosa molt clara: volem un govern de progrés, amb un projecte comú i transversal i renúncies. No volem un repartiment de cadires. Altre cop amb humilitat, he de dir que sabem qui pot ser un bon company de viatge, i estem disposats, si guanyem, a oferir negociacions per encapçalar la ciutat. Diria que qui vulgui progrés, encara que d'entrada pensi en votar algú altre, tindrà majors garanties votant-nos a nosaltres. 

- Pel que em diu, si vol un govern progressista, els partits conservadors no hi tenen lloc. 

- No necessitem línies vermelles. No ens cal dir aquests estan exclosos, perquè tenim una valors democràtics clars, i els aplicarem. Si a taula s'asseu una força amb propostes contràries als avenços fets en drets en els últims anys, per a nosaltres serà inviable una entesa. Torno a dir que sabem qui pot saber un bon company de viatge.

- Si el PSC lidera el nou govern, o en forma part, es mantindrà el binomi d'alcaldia i vicealcaldia?

- Si és bo per a la ciutat, per què no. El meu objectiu, però, és ser alcalde, i liderar un govern cohesionat, i que la gent sàpiga quins objectius tenim. És útil, actualment, el rol de la vicealcaldessa? No ho sé pas, i no em correspon a mi dir-ne res. D'entrada, no em sembla que es tracti d'una aportació eficaç en l'acció de govern, però això no vol dir que s'hagi de descartar. En tot cas, l'important és que de les eleccions en surti un govern sòlid, amb un lideratge destacat, que permeti representativitat i interlocució amb municipis de l'entorn per fer avançar el territori.