OPINIÓ

Que vulnerin la teva intimitat és secret d'estat?

per Joan Bermúdez i Prieto, Reus, Catalunya | 2 de maig de 2022 a les 10:38 |
Sembla que hi ha qui té el calendari aturat o potser encara es veu en situacions que corresponen més amb la primera part del segle passat. Aquesta conclusió sembla deduir-se si s'intenta fer l'esforç d'entendre certes actituds i gestos per part d'alguns dels que componen l'anomenada organització de l'estat, en veure amb quina tranquil·litat es generen unes actuacions que vulneren els drets més bàsics d'un gran nombre de persones intervenint els seus telèfons.

Preocupació, inquietud, enuig, impotència: aquestes són algunes de les sensacions que hom sent quan observa les reaccions que s'han produït per part dels representants del govern de l'Estat, en els pocs casos que s'ha donat alguna resposta i manifesten que ells no en saben res, com va dir en roda premsa la ministra portaveu Isabel Rodríguez, afirmant que el govern central "no hi té res a veure" o la ministra de defensa Margarita Robles, assegurant que "sempre actuen d'acord amb la legalitat vigent".

A les peticions per part del president del govern de la Generalitat, demanant inicialment explicacions i ara vist el caire que està prenent el Catalangate, com l'han anomenat els investigadors de The Citizen Lab, responsabilitats i dimissions, la resposta ha estat una visita del ministre Bolaños, reunió que varen mantenir el passat diumenge amb la consellera Vilagrà. Trobada en la qual el ministre Bolaños ha fet proves d'un cert malabarisme, per estar-hi més de dues hores reunits i no dir res, més enllà que faran una investigació i que es reunirà la comissió de secrets oficials i, ara si, els hi deixaran anar, fins ara estaven vetats a aquestes comissions, per explicar-los coses que després no es podran saber, siguin o no siguin raonables, ja que són secrets d'estat.

S'han vulnerat drets fonamentals d'un nombre de ciutadans que encara està per saber fins on arriba, de moment s'han detectat més de 60 casos entre polítics, familiars i, fins i tot, advocats i tot això no ha portat cap enrenou dins de les fronteres de l'Estat Espanyol, tot i que hi ha precedents, com la dimissió al seu dia del vicepresident Narcís Serra o la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón, per raons semblants. Fet que, si ha desagradat tant als Estats Units, que demana una investigació, com a la mateixa Unió Europea, que ha vist aquestes maneres d'actuar amb preocupació, comportant a banda de demanar aclariment d'aquesta situació, la necessitat de revisar tots els telèfons mòbils dels seus membres, amb la por que també hagués estat vulnerada la seva intimitat.

Que ara el ministre Bolaños digui que posarà en marxa, després de molts anys, la comissió de secrets oficials i que dona suport al defensor del poble en les seves indagacions. Hom es pregunta: s'ha canviat les seves funcions, per què el defensor del poble hagi de ser qui doni aquesta resposta? No fora més raonable que fos la fiscalia, tal com estableix el seu reglament, que actués d'ofici davant la possibilitat de la comissió d'un delicte i que el govern de l'Estat donés explicacions públiques i assumís les seves responsabilitats?

Aquest és el camí per un fet d'aquesta magnitud? Donant explicacions a la comissió de secrets oficials, per cert emparada en una llei de l'època més dura del franquisme. Cal pensar doncs que, si es tracta de donar explicacions encara que sigui en secret, vol dir que hi ha uns fets que han estat generats per organismes de l'estat i que els seus membres els haurien de conèixer, si no fos així com planteja fer aquesta comissió? Cal deduir que podrien ser coneixedors i, per tant, avaladors d'aquestes actuacions. Per altra banda, si hem de fer cas a les declaracions de la ministra portaveu del govern, quan deia que ells no han fet res i que no hi tenen res a veure, caldria pensar que hi poden haver parts de l'estructura de l'estat que van pel seu compte, sense que qui governa ho sàpiga. Ambdues alternatives són realment preocupants, ja que, sigui quina sigui la resposta, si mai s'arriba a saber, afecta molt directament a la qualitat democràtica, fet que, encara que tan sols ho reconeixen en privat, també preocupa a la U.E.

No sembla que sigui un fet prou remarcable, si ens atenim a una part, d'un volum no negligible de la ciutadania, "afecta polítics independentistes i a persones que poden estar properes a elles, per tant, no és un assumpte de gran importància", com he pogut escoltar per alguns defensors de la Constitució Espanyola. Amb tota seguretat que sense haver-la llegit, ja que fins i tot aquesta norma prohibeix vulnerar els drets bàsics.

La ciutadania mentre, almenys una part d'ella, està tranquil·la perquè pensen "això no va amb mi, jo si estic tranquil i si no em poso en embolics (vol dir que segueixo el camí que em marquin) no em passarà res". A banda que és un pensament que ja es va viure durant molts anys durant la dictadura, que sembla que no acaba de marxar, no tenen en compte que no és una qüestió de persones concretes o d'un àmbit polític definit. Si s'ha fet en un moment per una raó, per què no es pot fer també en un altre moment per alguna altra qüestió o sense cap raó.

Novament, sorgeixen preguntes: si qualsevol escolta ha d'estar avalada per una autorització judicial, s'ha produït en aquest cas? Novament, dubtes i més preguntes. Pot el magistrat del T.S. Pablo Lucas, encarregat d'aquestes autoritzacions, donar el seu vistiplau per unes escoltes genèriques sense que hi hagi cap base delictiva? Costa de creure. Un govern que afirma no saber res, un govern que després diu que donarà totes les explicacions en una comissió de secrets oficials. Un govern que fins ara ha intentat menysprear aquests fets si no sap res, quines explicacions ha de donar? Si realment té explicacions a donar, doncs, fins ara, ha faltat a la veritat? En qualsevol cas, es tracta d'unes estructures d'estat que estan supervisades les seves actuacions pels jutges. Si és així, quin problema hi ha en mostrar-ho? Quina dificultat en dir quina és l'autorització i quin era el motiu que ho ha generat? Quan no s'ensenyen o no s'expliquen les coses, acostuma a fer malpensar i ser per una de les dues raons: o que no és cert o que no existeix.

Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i politòleg  
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: