1 de 10
OPINIÓ

Les alertes estan disparades

per Xavier Guarque, Reus, Catalunya | 26 d'abril de 2022 a les 11:59 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els que preferim menjar producte local, de proximitat, km.0, hauríem d'estar molt preocupats per si en podrem continuar gaudint per molt de temps més. Segurament ni ens podíem imaginar que un dia ens angoixaríem tot pensant que els productes dels quals la nostra terra és, o millor dit n'ha estat, rica poguessin escassejar i, fins i tot, ser substituïts.

Que el petroli escassegi o que el preu de la benzina, la llum i el gas estiguin pels núvols, afecta la butxaca de tothom. Però el dia en què ens puguin faltar les "nostres" pomes o la varietat de peixos del "nostre" mar i ens ho mengem de ves a saber on serà molt trist.

Fa unes dècades, l'entrada de les avellanes turques al nostre mercat ja va tocar profundament una terra, la nostra, lligada des de temps immemorials a la producció d'aquest suculent fruit.

Efectivament, cada dia es poden veure més camps que sempre havien estat plens d'avellaners que ara, en el millor dels casos, han canviat radicalment la seva fisonomia, quan no, llastimosament, han esdevingut en extensions de terreny recobert de males herbes i matolls en total abandó. Llavors, l'estranyesa que va produir a la gent no va ser observada de la mateixa manera per les administracions i va ser la porta que va quedar oberta perquè ens envaís l'anomenada economia global, que segurament es dissenya i es decideix en un lloc on les terres i els arbres fruiters els veuen en fotografia.

Una globalització que resol el problema que seria per a cada país haver de produir tots els aliments, però que, a la vegada, posa a tots en completa indefensió davant les exigències de les balances comercials o de qualsevol conflicte o esternut que hi hagi a l'altra part del món.

La pel·lícula "Alcarràs", a part del mèrit que té ser una pel·lícula totalment catalana que ha guanyat l'Os d'Or de la darrera Berlinale, posa en el punt de mira del món sencer el problema de la nostra pagesia, però que es podria fer extensiu a molts altres àmbits i sectors. Com, per exemple, al que ja s'estan començant a trobar les diferents confraries de pesca que ens abasteixen de l'exquisit peix tret cada matinada del mar que voreja tota la nostra costa. Segons les últimes dades, en només quinze anys, el parc pesquer ha quedat reduït a la meitat de barques.

Ara, amb les dades de concentració de gasos d'efecte hivernacle, les alertes ja estan ben disparades i el pitjor per les administracions és que això no es pot amagar darrere les conseqüències del canvi climàtic. Tampoc a la necessària mecanització i la imparable industrialització... O pot ser que sigui per tot plegat que la gent es veu empesa a marxar del camp i, qui si manté o, amb tot, encara s'hi sent atret, és més que res per sentimentalisme.
Arxivat a:
Opinió
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: