JOVENTUT

Òscar Subirats: «Hem de crear polítiques d'habitatge específiques per als joves»

El regidor de Salut i Ciutadania analitza per a Reusdigital.cat el Pla local de Joventut, aprovat recentment pel ple

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 28 d'abril de 2022 a les 08:15 |
El regidor Subirats conversa amb un jove artista durant una de les accions del programa «Llambordes» | Reus.cat
Va ser al ple del passat mes de març quan al ple va aprovar el Pla local de joventut. El document en qüestió presenta una diagnosi a la ciutat des de la "perspectiva juvenil" i, alhora, proposa unes línies d'acció que identifiquen els principals objectius a aconseguir des del municipi en els anys vinents.

El regidor de Salut i Ciutadania, Òscar Subirats, explica en una entrevista concedida a Reusdigital.cat que la voluntat és que l'eina sigui "un punt d'inflexió" en l'aplicació de les polítiques per al jovent a la capital del Baix Camp. Nous equipaments, major dotació pressupostària i un equip humà més ampli són altres dels aspectes inclosos en la redacció del pla. 

- Què suposa, per a la regidoria, tenir el Pla de joventut enllestit i presentat?

- El pla es va endarrerir en el temps, ja que la pandèmia ens va agafar justament que en fèiem la diagnosi i el procés de participació. Es tracta d'un document molt extens, i preteníem que fos un punt d'inflexió respecte al que s'havia fet abans en matèria de joventut. Els grups municipals havien pres part en la confecció del pla, i se'ls va entregar al febrer, per tal que tinguessin un mes per analitzar-ne el contingut. N'estem contents, perquè és un punt d'inflexió respecte a les polítiques de joventut que s'havien fet fins ara. 

- A diferència dels anteriors plans, té una vigència de sis anys. Per què?

Sobre el termini, pensem més aviat en 2 dos anys, més quatre, més quatre. A nivell pràctic, el pla té una vigència de sis anys, amb la voluntat que els dos primers exercicis siguin una mena de work in progress, per treballar de quina manera el fem transversal i l'adaptem a altres serveis a l'abast del jovent. Els dos primers anys són per tal de trobar mecanismes de cooperació entre departaments de l'ajuntament; els quatre següents seran de desenvolupament, el que no vol dir que no hi estiguem treballant ja. I ens reservem quatre anys més per analitzar la projecció que algunes polítiques poden tenir en el futur. En 10 anys, la voluntat és assolir la màxima culminació del contingut del pla.

- A què afectarà, aquesta projecció de futur? 

A a dotació pressupostària, a la dotació de recursos humans i al desplegament de més equipaments. Volem arribar a més llocs, que hi hagi equilibri territorial en relació a les activitats per a joves, i arribar a més gent. Per això era important que el pla fos consensuat, perquè crec que ha de transcendir els cicles electorals. Si és consensuat, és igual si al futur a la regidoria manen uns o altres, si és Junts, o Esquerra, o fins i tot el PSC o la CUP. Del Cs no en dic res, perquè a última hora se'n van despenjar a última hora, del pla. El pla té tal consistència que pot traspassar els cicles electorals. 

- Parlem de la diagnosi. S'ha fet a partir d'enquestes fetes a les entitats, o de les aportacions dels grups municipals. 

- I també dels tècnics.

- A la diagnosi hi parlen, entre altres coses, de l'origen i la procedència dels joves reusencs. La cohesió social es planteja com un dels grans reptes del pla?

- Sí. Per això abans m'he referit a la projecció de futur, perquè va lligat a més pressupost, a més equip humà i a més equipaments. D'aquesta manera podrem arribar a més gent jove, i a més llocs de la ciutat. L'única manera d'arribar a més lloc és tot creixent en més llocs que estiguin distribuïts de manera equitativa pel terme. D'aquesta manera podrem ser un referent, per a aquests joves, més enllà de les línies d'acció habituals, com són les dels tècnics de medi obert. Aviat n'incorporarem un parell, i podrem treballar amb joves vulnerables sobre les seves necessitats d'una manera molt directa. 

- Si es tracta de distribuir els equipaments de manera equitativa, vol dir que fins ara s'ha tendit a ubicar-los al centre?

- L'estructura de la ciutat és concèntrica, i va creixent per anelles. El problema que hem tingut a Joventut és que només tenim un equipament, i el tenim al nord del terme (el Casal de Joves la Palma). Està pensant com a oficina d'atenció, i ni tan sols té prou espai per fer activitats pròpies. Té els bucs d'assaig, d'acord, i dues petites sales per fer-hi alguna cosa, però si volem atendre els 27.000 joves de la ciutat en dues sales, no podrem. Hem de créixer, en equipaments. No tots han de ser com el Casal de Joves la Palma, potser alguns han de tenir un caràcter més aviat temàtic, més obert, o genèric, per tal que s'hi puguin fer activitats de tot tipus. Però hem de pensar en un equipament molt més gran, i aquí hi entra en joc un projecte de llarg recorregut. 

- Quin?

- El projecte del Carrilet, on hi ha previst un equipament gran per a Joventut. 

- Es refereix a l'anunciat espai polivalent que hi hauria al Carrilet. 

- Sí. És aquest espai, i parlem d'una zona on també hi haurà un alberg de joventut. En tot cas, tindrà unes dimensions més grans que les de l'actual casal. 

- Un dels aspectes de la diagnosi estableix cert desarrelament entre els joves i l'administració, com si parlessin llenguatges diferents. 

- El mètode que recull el pla és correcte, perquè no és invasiu i l'objectiu no és el resultat, és el procés. Es tracta de generar l'interès del jove, captar la seva atenció i, amb el temps, aconseguir que passi d'usuari a ser un actor que actua sobre la cobertura de les seves pròpies necessitats. 

- I com ho faran?

- Cal treballar la participació, fomentar-la. Hem de fer que els joves construeixin activitats i que acabin sent els gestors d'algun espai, que el puguin fer anar. Tot aquest recorregut apel·la el jove, i genera un vincle amb nosaltres que va més enllà del seu caràcter de consumidor d'una activitat, o d'algú que busca orientació sobre la feina, o l'habitatge. Es tracta de fer del jove un generador d'activitat. Què ens ha passat, fins ara? Que teníem un òrgan molt formal, el Consell municipal de la Joventut, que no ha estat prou atractiu per seduir els joves, i aconseguir que se'ns acostin. No ens ha estat útil per traslladar el nostre contingut, ni a ells els ha servit per fer sentir la seva veu. En aquest punt, vam decidir apostar per una nova línia participativa, i que busca generar una comunitat. 

- Ja hi treballen?

- De manera incipient. El programa Llambordes, posem per cas, n'és un exemple. Els artistes fan propostes i les converteixen en una realitat. El que ja es va posar temps enrere en marxa, el Planet Reus, n'és un altre. Del que es tracta és de fer entendre als joves que, si tenen idees i les volem portar a terme, nosaltres els podem donar suport. Nosaltres hi posem eines i acompanyament, però el talent i qui l'exposa als altres són els joves. Tot això, però, s'ha d'acabar de sistematitzar, per generar un espai de diàleg entre els joves per contactar amb l'administració. L'acompanyament que hem de fer ha de ser constant, més intensiu que no pas en altres entitats. 

- Per què?

- Perquè els avorreix la burocràcia, i si no estem en contacte ens perdrem activitats que poden ser d'interès per a tots. 

- Encara pel que fa la diagnosi, una de les preocupacions del jovent és la feina. Segons les dades de 2021, el 19,4% dels aturats de Reus són joves. Què preveu, el pla, en aquest sentit?

- Els índexs d'ocupació del jovent són similars als de la mitjana catalana. No és cap consol, però almenys sabem que no estem pitjor. Què podem fer, des de l'administració? La tasca que s'està fent s'adreça als joves que potser han deixat la seva formació a mitges, o que només han completat els estudis obligatoris, i està donant bons resultats. No es tracta pas d'una finestreta única, sinó que l'acció que fem és dinàmica i va molt més enllà del seguiment habitual. També hi ha un tècnic d'orientació que guia el jovent en la seva formació, i en això cal seguir incidint-hi. Hi ha línies de contractació que es poden vincular amb l'edat, i d'aquí que el pla hagi de ser transversal, com he apuntat abans, per trobar els espais adequats i per poder-les relacionar amb els joves. 

- Parlem d'habitatge. La diagnosi apunta a la dificultat d'emancipar-se pel mercat laboral, però també per l'immobiliari. Altre cop la mateixa pregunta. Què preveu, el pla?

- El primer que preveu és reflexionar sobre aquesta qüestió, quelcom que fins ara no s'havia fet. Incloure-la en l'agenda municipal és important. Hem de crear polítiques d'habitatge vinculades als joves, i que siguin específiques. Hem de començar de zero. Hem de recopilar informació, saber quins ajuts hi ha, i crear quelcom. Necessitem desenvolupar un espai de reflexió, en aquests dos anys, per tal d'anar més enllà de poder dir que farem polítiques d'habitatge. Cal començar de zero, ho torno a dir, per identificar la realitat, per tenir números, per saber què es pot fer i no s'ha activat. 

- Tenen cap municipi referent, en aquest cas? 

- No. De fet, les polítiques d'habitatge per a joves no estan gaire desenvolupades, a Catalunya. Cal fer una diagnosi de les necessitats existents i, a partir d'aquí, dissenyar línies de treball. 

- Per desenvolupar el pla, doncs, necessiten més recursos econòmics i humans. 

- Tot això està dimensionat al pla. Hi ha fins i tot una proposta d'organigrama. Més enllà, el que s'ha fet ha estat una previsió per calendari de com ha de ser, aquest creixement, tenim un pla d'accions que també disposa del calendari corresponent i a partir d'aquí arriba la feina del regidor. 

- I doncs?

- Mirar d'entendre's amb altres regidors per fer valer les seves accions i polítiques per tal de tirar-les endavant. O mirar de trobar els recursos suficients per desenvolupar tot allò que vol fer. 

- Ho pregunto d'una altra manera. En relació a l'estructura actual, posem per cas pel que fa als recursos humans, el creixement previst és molt gran?

- Treballem per tenir un segon tècnic mitjà, i a partir d'un programa de Drets Socials hem aconseguit recursos per treballar amb dos tècnics de medi obert. Quan diem que les polítiques de joventut, a Reus, han estat infradotades, és perquè s'ha fet benchmarking (comparació) amb altres municipis de les nostres dimensions. 

- El que s'apunta al pla és que la dotació pressupostària en Joventut s'ha mantingut, tots aquests anys. 

- I potser ha anat a la baixa. I l'objectiu és disposar de més recursos. 

- El pla té en compte el sorgiment d'una societat de joves que han viscut la pandèmia?

- La pandèmia ha marcat la societat, és així, en especial pel que fa a les conseqüències emocionals. Des de Joventut hi donem resposta. Som a punt d'enllestir el Pla de prevenció de suïcidis. S'hi han de posar més eines, en aquest camp, des de les administracions fins a Salut, i el que cal és coordinar tota la feina per tal que aquesta sigui eficaç per a la població. 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: