POLÍTICA

Carles Pellicer: «Qui vingui després de mi es trobarà una capacitat inversora que jo no vaig tenir»

L'alcalde de Reus apunta que el seu comiat polític es deu a una "decisió personal" , crida a "l'entesa" en l'espai postconvergent local i defensa la seva gestió econòmica

per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 9 d'abril de 2022 a les 08:00 |
Pellicer, a l'Ajuntament de Reus, durant l'entrevista amb Reusdigital.cat | Estel Romeu
Farà 15 dies que el batlle de Reus, Carles Pellicer, va anunciar la seva renúncia a presentar-se a les eleccions municipals de 2023. D'aquesta manera, tancarà una etapa de 12 anys al capdavant del consistori de la capital del Baix Camp.

Reusdigital.cat l'entrevista per copsar les seves sensacions després de la conferència en què va exposar el seu comiat, i per comentar quins són els reptes de futur que té la ciutat. "En clau personal, n'estic satisfet, de tot aquest trajecte. Tot ha estat molt senzill, és una decisió personal", diu sobre la seva 

- Per què ara? 

- Perquè ja ho tenia previst fa un any, potser dos. Quan em vaig presentar per tercer cop, el 2019, tenia clar que no n'hi hauria un quart. La meva voluntat va ser sempre la de presentar-me per dos mandats, però les situacions que em vaig trobar al camí no em van permetre fer tot el que volia. Vaig decidir, per tant, que era correcte presentar-me a un tercer mandat. I vaig guanyar, raó per la qual només puc expressar gratitud a la ciutadania pel seu suport. També estic agraït als partits que m'han donat suport. Al meu partit n'hi ha hagut, de canvis. Vaig entrar a l'Ajuntament de Reus amb Convergència i Unió i en sortiré com a part de Junts per Reus. Un alcalde no es pot perpetuar, 12 anys són molts. Hi ha moments en què s'ha de pensar que hi ha altra gent, altres projectes, i també hi ha moments en què un ha de pensar en si mateix. Tinc altres il·lusions més enllà de la política. 

- Ha tingut una trajectòria llarga. 

- Vaig ser regidor de govern dos anys, entre el 1997 i el 1999, amb responsabilitats al sector del turisme. He estat una llarga temporada al Parlament, i aquí a Reus vaig ser vuit anys a l'oposició, i l'any que ve en farà 12 que faig d'alcalde. Crec que és suficient, i que hi ha d'haver altres oportunitats per a altra gent. No vull frenar res, ni vull fer sempre el mateix. Crec fins i tot que és bo, per higiene democràtica, que hi hagi algú altre al capdavant del consistori. I en clau personal, n'estic satisfet, de tot aquest trajecte. Tot ha estat molt senzill, és una decisió personal que la meva dona comparteix. 

- No hi ha hagut cap raó política, doncs?

- No. He sentit i llegit segons quins comentaris que no tenen res a veure amb la realitat. 

- Quina mena de comentaris?

- Que ha estat quelcom forçat. I no, és més senzill. Simplement penso que la meva aportació de 12 anys a la ciutat serà suficient, i que en conseqüència no cal que en siguin 16. 

- I com queda, l'entorn postconvergent?

- És un espai plural, amb moltes persones i capacitats. No vull pensar en un espai amb gent de diferents colors. Vull pensar en un espai compartit on hi ha gent amb moltes diverses capacitats. I això em fa estar tranquil, perquè si l'anunci l'he fet ara és també perquè sé que la meva gent, per entendre'ns, estarà bé. Són molts anys junts, i el que no voldria és anar-me'n sense més. Tampoc vull ser el padrí de ningú, ni tutelar res. No em pertoca decidir qui vindrà després, però sí contribuir a l'entesa. 

- Hi ha entesa?

- La conferència de l'altre dia va sorgir, de fet, d'un full de ruta pactat. L'espai polític on em moc és plural i divers, i per això vaig fer l'anunci, perquè aquest espai queda preservat. 

- I en aquest espai, hi ha una figura que ostenti el lideratge que vostè deixa?

- No voldria comparar-me amb ningú. Cadascú té el seu estil, jo he fet el que he considerat millor per a Reus i n'estic segur, que hi haurà nous lideratges, diferents i amb altres virtuts. 

- En l'any de mandat que resta, què canviarà?

- Res. Jo faré d'alcalde fins l'últim dia, fins que passi la vara a algú altre. Faré el mateix, faré visites als barris, i als polígons, i aniré a actes. Faré el que he estat fent fins ara, és a dir, gestionar la ciutat. Miraré de tancar totes les inversions i projectes en marxa i, a partir de cert moment, d'acord, començaré a tancar assumptes pendents. Ningú ha de notar que jo no em tornaré a presentar. 

- De tots els projectes en marxa, a la seva conferència va avançar l'acord per l'estació intermodal. 

- Ha costat, però n'estic molt content. S'ha assolit un gran consens entre els alcaldes del territori, perquè si volem ser una àrea metropolitana ens cal una gran estació. Han estat molts viatges a Madrid, moltes reunions. Per aconseguir-la, hem passat per molts moments. Vam veure com un govern central la va deixar caure en no considerar-la prioritària, quelcom sorprenent perquè ja estava adjudicada. I després ens vam plantar a l'estiu passat, quan de la prevista ampliació del Prat en vam poder aprofitar l'oportunitat per plantejar una xarxa aeroportuària potent, on Reus i el territori necessiten una estació. 
 

L'alcalde ha fet balanç de la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament de Reus Foto: Estel Romeu


Hem de tenir en compte també que la xarxa ferroviària i el context han canviat molt, des del 2008, quan es va plantejar l'estació. El concepte és nou, tenim una àrea metropolitana i el menys important és el lloc. El nostre futur, i l'Aeroport de Reus necessiten aquest equipament. La clau ha estat que els alcaldes del territori compartim una visió, i que tots hem entès que s'ha hagut de cedir pel benefici comú. 

- Quina ha estat la cessió de Reus, la ubicació?

- Reus ha guanyat en proximitat, pel que fa a l'estació. Serà al terme municipal de Vila-seca, però una part és al terme de Reus. Tenim l'estació del nord, tindrem l'estació del sud i l'estació intermodal, o aeroportuària, com m'agrada dir-ne. Això és fantàstic, perquè és una gran oportunitat per a Reus. I jo és el que m'emportaré, perquè quan s'inaugurin aquestes infraestructures no hi seré. Ni cal que hi sigui. 

- En la seva ponència també va subratllar que ha establert les bases del futur de Reus.

- Tindrem una ciutat equilibrada, que creixerà cap al sud i amb qualitat de vida, quelcom molt important. A Reus s'hi viu bé, és una ciutat de qualitat i té un entorn d'un gran valor turístic. Estem preparant Reus, a més, per tal que sigui un ciutat més amable i sostenible. I amb equipaments, perquè ja hem posat en marxa el centre social el Roser, tindrem el parc de Lliscament, un nou centre cívic i el nou centre aquàtic i de fitness. Aquest últim ningú se'l plantejava, però és que som l'única ciutat de l'estat, de les nostres característiques, sense piscina pública.

Tot i les dificultats per les quals hem passat tots aquests anys, hem establert les bases del futur. Tenim el Pla d'acció municipal per al mandat, i tenim el Pla estratègic de ciutat Reus, horitzó 32. Malgrat les circumstàncies, estic satisfet de tot el que hem estat fent per Reus. I això que, de manera recurrent, n'hi ha que han anat dient que no teníem projecte. 

- Ho diu per l'oposició?

- Per exemple. Què vol dir, que no hi ha projecte? Hem millorat el passeig de la Boca de la Mina, hem tirat endavant diversos projectes, hem obert el centre social el Roser, hem fet zones verdes, tenim un Pla d'acció municipal... De vegades, les paraules s'usen de manera frívola. 

- Una altra qüestió que va esmentar a la conferència. El Carrilet tindrà mercat, i amb oferta gastronòmica. 

- Sí. No he entès la polèmica. 

- Van anunciar que el tancaven, el mercat actual. 

- Però és que jo, el 2019 i abans, ja ho vaig dir, que el Carrilet ha d'esdevenir una nova centralitat a Reus. Algú creu que el mercat, com a edifici, té futur? No. Si algú que vol governar a la ciutat es pensa que el mercat pot mantenir-se com fins ara, s'equivoca, perquè condemnarà el veïnat a tenir uns equipaments poc endreçats.

Algú em podrà dir que no s'hi ha invertit, en el mercat, però és que no s'hi pot fer més, perquè té defectes estructurals històrics. La nova centralitat que busquem al Carrilet ha de regenerar la zona i ha de donar major qualitat de vida a la ciutadania. I això vol dir que allà on hi ha el mercat hi ha d'haver noves edificacions modernes, potents, preparades i consensuades amb tothom. Hi haurà un projecte per a la zona, i aquesta zona necessita un mercat com a punta de llança per a la transformació del sud del terme. 
 

Pellicer ha comentat l'actualitat política local Foto: Estel Romeu


El Carrilet és un lloc emblemàtic de Reus, i des del meu punt de vista ha de tenir un mercat, clar que sí. Jo no hi seré, però hi ha d'haver un mercat amb oferta de producte fresc, i aquesta oferta ha de ser la del segle XXI, és a dir, que com a complement hi ha d'haver una oferta de restauració. Abans la regidora (Montserrat) Caelles i ara el regidor (Carles) Prats ja l'han feta, la transformació al Mercat Central, i hi han fomentat l'oferta gastronòmica, perquè és el que demana la gent.

Aquest mateix concepte que tenim al Mercat Central l'hem de tenir al Carrilet, adaptat a les característiques de l'entorn. Mantenir l'estructura actual del mercat del Carrilet és un handicap per al barri. Si el reformulem, i complementem l'oferta amb habitatge, cultura, jovent i emprenedoria, el barri tindrà grans oportunitats. L'entorn demana un canvi, i si hi ha un partit que vol governar i mantenir el mercat com està ara, per mi s'equivoca. 

-  Feta la valoració d'un parell de projectes de futur importants, tornem a la seva etapa a l'alcaldia. S'hi haurà estat tres mandats, i en tots tres ha necessitat aliats. Amb qui s'ha trobat més còmode?

- Quan vaig guanyar el 2011, i després de dècades de governs socialistes a Reus, no vaig tenir marge per cap altra cosa que tirar endavant amb minoria. De fet, l'única possibilitat va ser l'entesa amb el Partit Popular, i ens hi vam sentir còmodes fins que vaig trencar el pacte per tot el que estava passant el 2015 en clau nacional. En el segon mandat, ja vam poder pactar amb Esquerra i amb Ara Reus, però tampoc vam tenir majoria al ple. Per sort, des del primer moment m'hi vaig sentir molt còmode, amb tots. Però el cas és que vaig haver-me de sotmetre a dues qüestions de confiança consecutives, i van ser dures. Especialment la primera. 

- Em fa l'efecte que vostè tenia la certesa que no hi hauria entesa per a una alternativa que el fes fora de l'alcaldia. 

- No, perquè no tenia prou experiència. L'oposició es va moure, si bé era difícil que partits com la CUP i Cs s'entenguessin. No va ser agradable. No recrimino res a l'oposició, trobo que van fer el que havien de fer. Després de tot, jo també vaig ser a l'oposició en dos mandats. No vull ser l'adversari de ningú, però crec que en aquell moment ens van collar molt. Van frenar l'acció del govern, vam estar sis anys sense apujar els impostos, però bé, per fortuna va passar. Quan un és alcalde sap que ha de gestionar situacions no gaire agradables. I en aquest últim mandat, i ja amb majoria, hem estat molt còmodes. Tinc bona relació amb els regidors, i amb els portaveus. 

- Diu que n'està satisfet, de tot plegat, però hi ha cap qüestió que consideri que hauria pogut fer d'una altra manera?

- El cas Innova, a dia d'avui, el gestionaria d'una altra manera. 

- Què vol dir?

- Crec que es va produir un excés d'exposició, hi va haver qüestions molt complexes i hauria volgut gestionar-les d'una altra manera. En aquell moment jo començava a l'alcaldia, va ser d'una gestió complexa i va ser un afer molt judicialitzat. En altres àmbits i qüestions, és evident que quan fas coses corres el risc de cometre errors. No obstant això, crec que els errors comesos han quedat compensats pels encerts acumulats. No sempre es pot fer el que un vol; de vegades es tracta de fer el que es pot. No és tan senzill. Tens poder, sí, però l'has de saber calibrar i posar-lo al servei de la gent per no decebre-la. Ser l'alcalde ha estat un orgull. 

- Com creu que se'l recordarà?

- Bé, cadascú que opini el que consideri. Ara bé, voldria que pensin que vaig fer tot el que vaig poder per Reus. Jo no vull passar a la història com l'alcalde que va fer l'Arc del Triomf, és a dir, el de les grans obres i els grans projectes. En tot cas, voldria que se'm recordés com el batlle que va gestionar bé la ciutat, tot i la crisi econòmica de 2011, el bloqueig polític de 2015 i la crisi sanitària de 2020. Hem reduït el deute en més de 300 milions d'euros, que es diu aviat, i qui arribi després de mi es trobarà una capacitat inversora que jo no vaig tenir. I no va ser pas culpa meva, ens la vam trobar, aquella crisi. I malgrat tot, avui l'economia la tenim sanejada. Per tot plegat, considero que he estat al servei de Reus, i que he estat un alcalde proper. 

- I l'endemà d'haver lliurat la vara, què farà?

- El futur no l'ha vist ningú. No em plantejo res, passaré amb tranquil·litat cap a la reserva, per entendre'ns. Tinc família, amistats i aficions. De ben segur que tindré noves oportunitats. No em tornaré a presentar d'alcalde, però Carles Pellicer hi és sempre i hi serà, al servei de Reus i del país. Puc ser-hi donant suport a una entitat, o no. Ja ho veurem. No és pas una qüestió que em neguitegi. El que m'enduc és que, entre tots, a Reus hem fet grans coses. 
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: