1 de 10
OPINIÓ

Quina és la verdadera raó de la nova norma lingüística?

per Joan Bermúdez i Prieto, Reus, Catalunya | 5 d'abril de 2022 a les 10:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
S'ha de reconèixer que a vegades resulta difícil mantenir un posat tranquil davant certes declaracions, fets o actuacions que fan els partits polítics, donant per segur que el poble, la gent o la "massa de votants", com sembla que ells ho veuen, acceptaran les seves explicacions sense ni tan sols pensar-hi una mica, perquè ja hi són ells (els polítics que controlen els partits) per pensar per tothom.

És la imatge que s'ha donat en els darrers dies, quan es va presentar el projecte de modificació de la llei de Política lingüística amb un acord inicial de JxCat, ERC, PSC-PSOE i ECP, que, amb el suport de l'exconsellera Rigau, es va gestar durant 2 mesos i, atesa la reacció de les organitzacions com Òmnium o ANC entre d'altres, s'ha fet sense consultar-ho amb ningú. De fet, una norma amb la importància com aquesta, per la defensa del català, no sembla que hagin cercat gaire més consens els partits polítics, que ells mateixos.

Tot i això resulta prou cridaner, per no dir preocupant, que la visió de cada partit amb relació al seu contingut tingui un objectiu diferent. Mentre Illa ho veu com "l'acord que respecta i no ataca el castellà", entenent que és una norma que salvaguarda el castellà, en línia amb el que en els darrers anys defensa el seu partit; Jessica Albiach, assegura que "blinda el català com llengua vehicular a l'escola" en línia amb el missatge que també envia ERC.

Alhora JxCat, després de signar el pacte per poder presentar el projecte al Parlament i debatre-ho la darrera setmana de març. La reacció no ha estat tan sols de 90 personalitats que han signat un manifest en contra l'acord sobre la llengua a l'escola, sinó també per part dels seus propis parlamentaris, que van manifestar sorpresa i desconeixement. A banda, també hi ha hagut les manifestacions en contra reiterades per diferents grups, sense oblidar el congrés que el partit ha de celebrar al mes de juny i que ha comportat que vulguin, sense gaire èxit, desmarcar-se del pacte, tot i que de moment la seva tramitació ha quedat posposada, probablement fins al 28 d'abril, segons diuen els diferents partits implicats, per cercar més consens. Potser hauria calgut fer-ho ja abans.

Arribat a aquest punt, sorgeixen diferents preguntes que caldria obtenir resposta. En primer lloc, per què s'ha fet una negociació tan secreta i no s'ha deixat intervenir a diferents sectors, inclòs l'educatiu, en la seva redacció? Quin interès hi havia en què no se sabés el seu contingut fins que ja estigués tot llest? Pot ser la raó és voler donar el missatge per part del govern que no s'acata la sentència del TSJC del 25% en castellà, dient que s'ha preparat una norma que blinda el català? Quan si ens atenim a la literalitat del seu contingut, no és així, ambdues llengües queden en igualtat i a la pràctica fa que el català retrocedeixi? Pot ser el concepte de blindatge ha canviat en els darrers temps des de la norma actual de 1998?

Però hi ha més preguntes a fer. Com ara, quina és la raó per la qual el govern de la Generalitat fa deixadesa de les seves atribucions i passa als centres educatius la decisió de quina llengua aplicar amb preferència, en lloc d'assumir ells el compromís? S'ha volgut explicar molt què vol dir el contingut del text, però el cert és que quan una norma requereix tantes explicacions perquè s'entengui, com estan fent els grups polítics implicats, vol dir que no és clara i, per tant, sempre dependrà del criteri de qui l'apliqui. En aquest supòsit fora director de cada escola, amb el risc que tindríem una "immersió" diferent en cada centre escolar. Sense parlar de la interpretació que farien els tribunals.

La defensa de la llengua és quelcom més que parlar d'independència, tot i que sembla que hi ha una assimilació directa no tan sols entre els anti independentistes que estan actuant en contra d'ella, fet impensable fa uns anys. També els partits polítics ho fan. No cal parlar de C's, PP i Vox o les referències d'ECP o PSC-PSOE. També ERC sembla que, atès el missatge del seu president quan diu que "la causa de la llibertat de Catalunya, és la causa de les generacions que vindran darrere" i atenent a la "bondat" del seu partit en vers el govern de Madrid, potser creuen que també la causa de la llengua és cosa de les generacions futures.

Clar que la confusió és més general. Recordem la recent vaga en defensa del català i en contra la implantació del 25% en castellà, en què va participar una part dels docents i els quatre partits signants del projecte de llei. En un moment en el qual la realitat és que a les escoles des de ja fa anys que el català està perdent espai, no tan sols als patis, sinó en les mateixes classes, s'està utilitzant el castellà d'una manera generalitzada. Novament més preguntes. Què han fet els diferents governs de la Generalitat, de tots els colors, per fer un seguiment de la norma d'immersió que fins ara tenim en vigor? Segons s'ha pogut saber, gairebé res, ja que no es feia seguiment i molt poques inspeccions i ara ens queixem d'una sentència que, irònicament, en alguns centres faria millorar el català.

Joan Bermúdez i Prieto
Advocat i politòleg
 
Arxivat a:
Opinió
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: