POLÍTICA

Cerimònies de l’adeu

El comiat dels alcaldes democràtics de Reus ha estat variat d’ençà del 1979

per Isabel Martínez, Reus, Catalunya | 1 d'abril de 2022 a les 17:00 |
El saló de plens de l'Ajuntament de Reus | Reus.cat
Més que l’èpica de com un polític arriba al poder, resulta interessant (i poc habitual) analitzar la manera com l’abandona definitivament. Una anàlisi del tot oportuna ja que l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer, s’ha donat un bany de masses al Teatre Bartrina per anunciar el seu comiat de la primera línia municipal després de superar les dues dècades de presència al consistori, un període que igualarà a un altre dels regidors més longeus, Francesc Secall.

Amb un títol suggerent sobre el futur de la ciutat, Pellicer ha tancat, en realitat, una etapa de passat tenint en compte que la formació que representava ja no existeix i que els blocs amb què es va estrenar políticament també s’han dinamitat. En primer lloc, s’ha de reconèixer l’habilitat política de Pellicer per abandonar el lideratge tot dominant l’escenografia i el tempo abans que els fets consumats anunciessin la seva marxa definitiva i es pogués filtrar públicament la seva decisió.

Precisament, aquest va ser el cas de, fins a la data, l’alcalde més veterà al consistori reusenc, Josep Abelló. Segons comenta l’exbatlle socialista, va ser una filtració periodística la que va manllevar-li la decisió de fer pública la seva renúncia a tornar a repetir com a alcalde pels volts de 1999. En total, van ser tres mandats i mig (14 anys) els que Abelló va ocupar el despatx de la plaça del Mercadal tot acreditant-se la única majoria absoluta que s’ha produït des del 1979. Un fet que va passar en el mandat 1991-1995. “Segurament ho hagués comunicat d’una altra manera” reconeix, avui, Abelló respecte a la manera de fer pública la decisió de no encapçalar de nou l’exitosa candidatura socialista.

Un repàs a les darreres actes municipals del seu últim mandat, el 1995-1999, mostra com un flegmàtic Abelló tampoc va deixar cap mena de discurs per a la posteritat. Ben diferent va ser l’opció escollida pel primer alcalde democràtic, Carles Martí, en el seu comiat de 1983. Membre d’una generació política que enllaçava amb el passat republicà, Martí va acceptar la substitució del seu nom per part de les noves generacions del PSC que van catapultar al lideratge socialista a Anton Borrell en el segon mandat municipal. Una persona jove i de carisma més que evident.

És per aquest motiu que, el 2 de maig de 1983, Martí va fer una intervenció llarga al plenari de comiat. Un adeu que va girar al voltant de quatre punts principals. El respecte mostrat per l’equip de regidors democràtics, tots ells novells; un record a la ciutadania i al personal de premsa que també havia estrenat nous temps polítics; una defensa de “la distinció” de l’alcaldia davant les problemàtiques presentades amb reptes tan evidents com l’hospital, la facultat de Medicina, la depuradora o els actes culturals... A títol polític, però, Martí va explicitar mostrar-se “orgullós” de la feina feta com a alcalde i d’haver traçat “la nova línia democràtica” en aquells moments de “crisi” i “atur espantós”. “Només voldria que des del seu record diguessin que el Carles Martí va ser un alcalde senzill, afectuós que estima Reus i que era un bon home”, va concloure de forma emotiva.

Després de 12 anys de lideratge personal, dècades d’alcaldes socialistes i enmig d’una crisi econòmica important, la derrota de Lluís Miquel Pérez el 2011 davant de Pellicer es pot qualificar de digna. Tot i així, es pot afirmar que la victòria del seu competidor polític en aquells comicis encara cou Pérez, sobretot després de la situació generada pel llarg cas Innova. Actualment, Pérez opina que les causes de la pèrdua de l’alcaldia es van sustentar “en un canvi de cicle” produït per una “patacada generalitzada de les llistes socialistes” arreu de Catalunya i per l’ús del tema de la immigració durant la campanya electoral a nivell local.

Amb els resultats a la mà, Pérez ni tan sols va recollir l’acta de regidor. “Volia acabar projectes iniciats”, reconeix Pérez sobre la decisió de tornar-se a presentar a les eleccions del 2011. Confessa, a més, que no s’havia posat data de caducitat a la seva presència al consistori. Un motiu pel qual tampoc hi va haver un discurs detalladament pensat per un comiat no desitjat. Curiosament, Pérez va deixar al capdavant del grup que fins aleshores liderava a la mateixa persona, Teresa Pallarès, que inicialment les travesses marquen per substituir Pellicer en la futura candidatura del 2023.

De complir-se la seva voluntat d’encapçalar una candidatura unificada de l’espai postconvergent, temps hi haurà per analitzar els seus mots, els seus gestos i la seva personal manera de fer. Un extrem al qual caldrà estar atents especialment si es mantenen els noms actuals dels cap de llista dels grups municipals que, per primer cop, podrien tenir al capdavant fins a quatre dones: Teresa Pallarès; Noemí Llauradó (ERC); Marta Llorens (CUP) i Débora García (Cs).
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: