Dades

La inflació rècord impacta sobretot en el cistell de les rendes baixes

El 20% de ciutadans més pobres destina el 67% de la seva despesa a alimentació, llar i transport, 13 punts més que la població més rica

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 31 de març de 2022 a les 10:56 |
Els productes alimentaris són un dels que més s'han encarit. | Europa Press
La xifra avançada de la inflació del mes de març a l'Estat, anunciada aquest dimecres, pràcticament no té precedents. L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha crescut un 9,8% interanual, un fet que no es veia des de feia 37 anys, amb una pujada "generalitzada" dels diferents elements que s'hi tenen en compte. Tot i això, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha avançat on es concentren els principals augments, els quals són elements que ocupen en especial el cistell de les rendes més baixes. Seran, per tant, aquelles que previsiblement patiran més aquesta situació.

L'electricitat, els carburants i els combustibles, així com els aliments i begudes no alcohòliques són els productes que, segons l'institut demoscòpic, més s'han disparat. Les dades concretes es coneixeran en uns dies, però ja es tractava d'aquells elements que més havien apujat els preus interanuals el febrer, amb un 25,4% en l'habitatge, l'electricitat i altres combustibles, un 12,8% en el transport i un 5,6% en els aliments i begudes no alcohòliques. I, precisament, el 20% de ciutadans de l'Estat amb menor renda destinen el 66,9% d'aquesta a afrontar aquestes despeses.

Així ho assenyala l'Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea, que analitza aquestes dades cada cinc anys, l'últim cop el 2015. Pel que fa al 20% de la població de l'Estat més rica, aquesta només destina el 54,3% de la seva despesa a aquestes tres matèries, fins a 12,6 punts menys que els més pobres. La inflació desbocada, per tant, impactarà menys en un primer terme a aquells que més tenen, tot i que l'alça es podria generalitzar amb el temps. La reducció del pes al cistell d'aquests productes, en tot cas, és progressiva amb cada grup de població de major renda i no es tracta només de contrast entre els extrems.
 


El principal element que marca diferències és el cost en habitatge, electricitat i altres combustibles, ja que el 20% de població de menys renda hi destina el 38,6% de la seva despesa, mentre que el 20% més ric només en gasta el 29,1%. En segon lloc, el 19,4% de recursos del primer grup és per a aliments, àmbit en què els més rics només hi aboquen el 12,7%. Aquests, de fet, només gasten lleugerament més que els més pobres, d'entre els productes que més s'encareixen, en transport (8,9% i 12,5%). Entre els altres productes, la població de més renda destinen una major part dels ingressos en restauració i hostaleria.


Aquesta diferència tan marcada en el cistell de la compra no és homogènia a Europa. Ben al contrari, Espanya és dels estats en què la població de menys renda ha de destinar una major part dels seus ingressos a aquests productes que més s'encareixen i que són de primera necessitat. Davant del seu 66,9%, a Malta només hi gasten un 50,9% del total, a Àustria un 55,4%, als Països Baixos un 56,6%, a Suècia un 59,5% i a França, un 59,6%.
 


D'entre els estats de la zona euro, només n'hi ha quatre on aquests tres productes s'emporten una part superior de la despesa entre les respectives rendes baixes: Eslovènia, Letònia, Lituània i Eslovàquia. Igualment, només hi ha quatre països d'aquesta unió monetària on la diferència entre el que hi destinen els més pobres i els més rics sigui tan gran: de nou Eslovènia i Letònia, però en aquest cas també Estònia i Xipre. En tots els casos, estats de la zona est del continent.

Per tant, si l'impacte en els preus és homogeni al conjunt del continent, les rendes baixes de l'Estat estarien sent ja de les que més pateixen aquesta inflació. I amb una diferència més gran respecte les més riques. En tot cas, diversos països ja han impulsat mesures i aquesta setmana Espanya s'ha sumat a algunes d'aquestes, com la bonificació generalització d'una part del combustible. N'hi ha també, però, de caràcter laboral i social, límits al preu de l'electricitat o canvis fiscals per evitar beneficis extraordinaris de les energètiques.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: