Un eix comercial a tocar de la Llibertat

Tomb de ravals endins, l'oferta comercial de Reus segueix sent diversa tot i les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia. La situació varia als barris, on sovint el veïnat reclama més i millors serveis mentre establiments amb dècades de trajectòria es mantenen al peu del canó, tot plantant cara als canviants hàbits de consum socials.

Més enllà del nucli antic, a l'entorn de la plaça de la Llibertat, una via pot presumir de disposar de desenes de botigues, moltes de les quals gestionades per petits empresaris i emprenedors: el carrer Ample. 

"Un carrer ple de vida, i amb possibilitats de créixer"

Tan sols cal anar guaitant a banda i banda per comprovar que el comerç de proximitat batega tot i la crisi. Les activitats són d'allò més variades: perruqueries (i barberies), fleques i cafeteries, restaurants i fins i tot un gimnàs en són tan sols algunes. Fins i tot hi ha un quiosc que segueix oferint premsa en l'era de la comunicació digital, o negocis més concrets i especialitzats, com la lleteria que hi trobarem a tocar. Dels històrics, això sí, cal recordar el recent tancament del forn Cabré.
 
"És un carrer ple de vida, però creiem que encara té potencial per créixer", assenyala el president de l'associació de veïns Reus Nord, Josep Ramon Ferré. Aquest apunta que un dels objectius de l'entitat és, precisament, fomentar l'obertura de nous establiments en vies del barri on no n'hi hagi molts en actiu. De fet, temps enrere l'ens va contribuir a la formació d'una mena d'agrupació d'empreses i professionals de la zona, per "vetllar pels seus interessos". 

L'eix central

Ferré es mostra "optimista" de cara al futur del nord del terme. En aquest sentit, exposa que "si volem que la gent entri als comerços del barri per comprar, cal atraure-la fins aquí", i espera que el projecte per "transformar" el carrer Ample, impulsat des del consistori, "suposi una gran empenta" per als establiments de l'entorn. L'anomenat futur eix central de Reus planteja una sèrie d'obres i treballs, alguns dels quals amb inici passat l'estiu. Segons es va explicar en el seu moment, s'actuarà a la plaça del Víctor, la plaça del pintor Fortuny i el propi carrer Ample. 
 
Secunda la postura del president veïnal el regidor d'Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Reus, Carles Prats, qui indica a Reusdigital.cat que "el projecte suposarà un abans i un després per a la zona, en millorarà la connexió amb el centre i facilitarà l'estada als vianants".

Creu que també pot reactivar el comerç del tram del carrer Ample més a prop de l'estació de trens, cap al passeig de Mata, i vincula l'obertura de nous negocis a línies d'acció com Reus espais vius, adreçada als ravals de Robuster i de Sant Pere per tal que apareguin botigues "d'impacte positiu" per al veïnat, és a dir, que el servei o producte per al client segueixi determinats criteris de sostenibilitat. 

"Un petit poble" a la ciutat

"És força còmode, comprar aquí, perquè tot és a prop", fa constar un veí de la zona, Gerard B., establert des de fa anys a la travessera de Sant Pau. Com altres reusencs de la generació dels 90, va passar l'adolescència al saló recreatiu El Màtic, on actualment també hi ha una sala de jocs d'atzar i apostes. En aquells anys, diu, el carrer Ample el va seduir fins al punt de plantejar-se fer-hi vida més endavant. "Vaig voler a venir a viure al barri perquè era prou tranquil, ben situat i sabia que hi havia bon comerç. Però especialment perquè vaig trobar un lloguer assequible", manifesta. 

"En aquest carrer encara hi passa allò tan bonic que és que la gent es coneix, se saluda i fa petar la xerrada quan compra", fa constar al seu torn l'empresari Xavier Pàmies, al capdavant del forn Sistaré del carrer Ample. "Nosaltres som del barri, hi vivim i treballem des de fa generacions", diu, tot revelant que l'avi va arribar a despatxar els clients entre les runes de l'obrador impactat pels bombardejos de la guerra civil. Potser és per totes les vivències acumulades que "ens estimem molt" una zona que descriu "com un petit poble dins de la ciutat", on fins i tot els botiguers "fem pinya".