1 de 10
ENSENYAMENT

«Esperem que el conseller Cambray no passi d'aquesta setmana»

Marta Minguella, delegada de la CGT, explica els motius que els han dut a convocar la vaga

Marta Minguella, delegada de CGT Ensenyament | Josep M. Llauradó
per Josep Maria Llauradó Serra, Tarragona | 15 de març de 2022 a les 08:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimarts comença la vaga de cinc dies dels docents a Catalunya contra diverses mesures del Departament d'Educació i una dels sindicats que han estat darrere d'aquesta convocatòria és la CGT. Marta Minguella és delegada i alhora secretària general de CGT Ensenyament a Catalunya. Els sindicats lamenten manca d'interlocució amb el conseller Josep Gonzàlez Cambray i consideren que s'estan intentant "imposar" unes mesures com és el cas del nou currículum o l'avançament del calendari escolar que no tenen el consens de la comunitat educativa.

Precisament al voltant d'això en els últims dies hi ha hagut una denúncia clara de "campanya mediàtica de desprestigi" cap al professorat en vaga i denuncien que s'han reduït les seves reivindicacions a les vacances. Amb Marta Minguella repassem aquestes reivindicacions i una de les principals demandes: revertir les retallades d'ara fa una dècada.

- Els sindicats denuncien una campanya mediàtica de desprestigi. Per què?

- Perquè realment ha estat una operació orquestrada. El conseller Cambray té molt clares les intencions del que vol fer durant la seva època a la conselleria, que esperem que no passi d'aquesta setmana. I per dur-ho a terme necessita denostar els sindicats. Es va veure quan vam convocar la vaga, el primer cap de setmana les editorials de tots els mitjans, malgrat nosaltres fèiem rodes de premsa llargues dient quines eren les reivindicacions, els únics titulars es referien a la reducció de les vacances.

- No és la primera vegada que quan es convoca una vaga de mestres hi ha aquestes al·lusions a les vacances que té aquest col·lectiu.

- Sí, és un tema recurrent i tampoc és casualitat. El col·lectiu docent forma l'empresa més gran de tota Catalunya, els interessa un desprestigi cap a la nostra tasca diària perquè coli socialment, però aquí ja s'han saltat totes les formes. Els consellers que l'han precedit no són modèlics i també s'han encarregat de no beneficiar la pública. Però estem aconseguint desmuntar aquest relat.

- Amb el Departament i amb els Serveis Territorials, quina és la relació ara mateix?

- De moment, és nul·la. Ja fa dies que la junta de personal hem demanat una reunió amb ordre del dia i ens han dit que no ens poden atendre.

- Més enllà d'aquesta vaga i de les reivindicacions que l'encapçalen, com es preveu el curs vinent?

- El conseller va explicar claríssimament que treia totes les inversions de mesures Covid, és a dir, totes les possibilitats de desdoblament que de fet no és que fossin necessàries per la pandèmia sinó que són necessàries per sobreviure dins dels centres. Ell ja preveia que hi hauria un final de la pandèmia i ja no està pressupostat pel curs que ve. Amb el col·lectiu docent hi ha un xantatge emocional i social, estem sostenint l'educació dels nens i nenes d'aquest país. Per què ara hi ha això? A dia d'avui s'han posicionat fins i tot les direccions, és totalment insòlit, no havia passat mai. Les direccions han hagut de solventar en primera línia les contradiccions contínues del Departament. Dijous passat el conseller va enviar una carta dient que confiava en nosaltres, en el col·lectiu docent. T'asseguro que a partir d'aquesta carta hi ha hagut molta gent que s'ha sumat a la vaga perquè ha sigut la gota que ha fet vessar el got, van sumant les gotes i al final és ja una tempesta.

- El lema de la CGT en aquesta vaga és precisament Se'ns pixen a sobre i ens diuen que plou.

- És aquest. L'expressió l'hem agafat perquè claríssimament és el sentiment de les treballadores.



- Parlem de les reivindicacions. La primera és el 6% del PIB per educació com a mínim.

- Els sindicats hauríem de lluitar per ampliar drets, però fa molts anys que estem lluitant per revertir. En aquest cas, el 6% és perquè es compleixi la LEC i cobrir les necessitats reals de l'Educació. Ara mateix no arriba al 4%, a l'estat espanyol el supera, però aquí som un dels territoris on no hi arriba.

- Una altra reivindicació és restablir l’horari lectiu anterior a les retallades.

- Imagina't que a tot un col·lectiu de treballadors li diuen que han de treballar més, que és el que ens van fer en temps de crisi dient que tornaríem al punt de partida. Això va ser amb la consellera Rigau, a Catalunya és on es van incrementar més hores. A banda de pèrdua de drets laborals, és pèrdua de qualitat pedagògica, no és el mateix tenir una classe amb 20 alumnes que tenir-ne una amb 28 o 35, i més quan l'escola pública està rebent i gestionant totes les dificultats socials que s'estan produint.

- A més, els sindicats demanen la conversió dels terços de jornada en mitges jornades.

- Abans només es podien contractar mitges jornades. Aquestes hores donaven un marge al centre i per generar altres projectes. Però és que l'altre aspecte és la precarització. Per fer un terç de jornada és possible que hagis d'anar cada dia al centre. Quan criden de la borsa has de decidir en un dia si hi entres o no. Pot ser que hagis de deixar una feina. I potser et toca cada dia si ets de Tarragona anar a Santa Coloma de Queralt o allà on sigui.

- Per què es demana reduir l'horari lectiu al personal major de 55 anys?

- L'experiència professional es pot traspassar de moltes maneres. L'aula és on hi ha el desgast més gran d'energia i consideràvem que aquesta era una mesura bona tant pel personal que es va fent gran com per facilitar que entri més personal jove.



- Es parla de pèrdua de poder adquisitiu. Això està calculat?

- Aquesta conselleria treballa molt bé adaptar les retallades a una terminologia diferent. Per exemple, les treballadores cobren sexennis. Ara el sexenni ha desaparegut i ha passat a estadi. En comptes de 6 anys aquest complement el passes a 9 anys. Doncs això en una vida laboral d'una treballadora afecta a una pèrdua de 27.000 euros. Podria semblar insignificant, però això és el que estem assumint.

- Per què es demana la retirada del decret de plantilles?

- Perquè ha implicat claríssimament una pèrdua de democràcia als centres, donar poder de contractació a la direcció fa que hi hagi una relació clientelar, moltes vegades. Evidentment, hi ha direccions de tota mena. Si una persona és interina i vol assegurar-se la continuïtat per l'any següent, prefereix no discutir res a la direcció i això és en detriment de crear claustres amb esperit crític, contrastar idees, etc. El que abans eren claustres ara són reunions informatives.

- Quins són els motius per oposar-se a avançar el calendari escolar?

- Hi ha diversos motius: alguns pedagògics, alguns climatològics i alguns organitzatius. És totalment inviable per una bona organització per un curs escolar. Està obviant tota la matrícula viva que arriba als centres. Moltes treballadores al mes de juny se'n van al carrer, per no pagar l'estiu. Les noves contractacions les estan fent el dia abans que comenci el curs.
 

El personal docent, davant dels Serveis Territorials d'Educació de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó


- I aquestes contractacions no es poden avançar, si s'avança el calendari?

- Ja ha dit que no, ell contempla que les persones que ja saben que l'any que ve seran al mateix centre sí que treballen al juliol, però les altres no arriben fins al setembre. Tot ho mesuren en termes econòmics. Estan venent que estan donant més oportunitats a l'alumnat vulnerable. Aquest argument és completament cínic, en un país en què hi ha una segregació estructural que cap govern ha posat les mesures necessàries per reduir-la. Hi ha hagut temps, el primer estudi de la segregació va sortir al 2007 i el segon al 2017. En 10 anys no s'han mogut gens.

- S'ampliaran els horaris d'activitats i es pagaran els menjadors.

- Aquí hi ha un aspecte clau en el pla del Cambray, que és que entrin fundacions i empreses privades dins del Departament d'Ensenyament, és a dir, traspàs de fons públics a empreses privades, tal com ha passat en Sanitat. Ens diuen als sindicats que som alarmistes, però sempre acaba passant, com amb Bolonya. Això de la gratuïtat del menjador escolar, la jornada intensiva i allargar les activitats fins a les 5 de la tarda no és res més que obrir camí a empreses privades que precaritzen el personal del lleure a dins del Departament. No és que hi estiguem en contra, és que creiem que hauria d'estar planificat. El lleure no pot ser un sector de desprestigi, sinó que ha de ser un complement, se l'ha de dignificar. S'ha de parlar amb els centres, quines són les activitats que estan fent, quines són les necessitats de cada lloc, que cada centre presenti una planificació tenint en compte les condicions laborals de les persones que treballaran allà. Tot això és la part del diàleg que demanem.

- També hi ha oposició al nou currículum.

- Des de fa anys hi ha un desprestigi del traspàs del coneixement, s'ha fomentat amb formacions i gurus educatius que saben que tenen molt negoci a fer amb l'educació. No és casualitat que hi hagi tot aquest bombardeig cap a les classes magistrals, com si fossin negatives per se. No podem descartar cap metodologia. Aquest currículum no fa altra cosa que posar en marxa tota aquesta ideologia. Parlen de competències, en el fons buides, un currículum sense recursos que es carrega la filosofia, que redueix la tecnologia, que deixa els centres amb un munt d'hores de lliure elecció, que l'únic que fomentarà serà l'estratificació encara més entre les escoles.

- Per últim, què passarà amb la sentència sobre la immersió lingüística a les aules?

- Ara mateix tota la responsabilitat la tenen els docents. Nosaltres demanem que realment donin la cara. El conseller diu que ho assumirà i tenim precedents que no ha passat. Ho vam veure amb els professors afectats per l'1 d'octubre, etc. Pels antecedents que tenim, deduïm que les persones que desobeeixin aquesta mesura es trobaran desprotegides per part del Departament. Estan jugant a dues tintes. Crec que és a partir del 7 d'abril que hi ha l'obligació d'aplicar aquesta sentència. El Departament només ha dit paraules, no tenim concrecions.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: