1 de 10
ANÀLISI

Quinze anys de Shirota

L'Ajuntament de Reus presenta als fons europeus "Next generation" un projecte d'innovació en nutrició, similar al de la desapareguda empresa

Shirota Functional Foods va tenir capital públic i privat per posar-se en marxa i desenvolupar la seva activitat | ACN
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 28 de març de 2022 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dies enrere, les instal·lacions de firaReus van acollir la presentació en societat del projecte Hub Foodtech & Nutrition, descrita pels seus impulsors com “una iniciativa publicoprivada per a la creació d’un ecosistema catalitzador d’innovació especialitzat en nutrició que generi dinàmiques entre dos sectors estratègics a la Catalunya Sud”, com són el tecnològic i l'alimentari. Igualment es va assenyalar que es tracta d'un “ecosistema que pretén donar resposta als reptes presents i futurs i contribuir a la recuperació postpandèmia i a la transformació econòmica i social" del territori.

Val a dir que aquest és un dels 27 projectes “emblemàtics” als quals el Govern de la Generalitat dona suport en el marc dels Urban Tech Hubs, concretament, en la vertical de nutrició, i que l'ha presentat el consistori de la nostra ciutat als fons europeus Next generation (a través de l'empresa Redessa) per obtenir el finançament corresponent. Altres actors implicats són la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Eurecat i el sector privat, representat pel Clúster TIC i les empreses alimentàries de la demarcació.

El nou hub “ressuscita” Shirota, segons el socialista Andreu Martín



L'objectiu, segons es va assenyalar llavors, és la cerca de “solucions tecnològiques a mida” de les empreses alimentàries a través de la digitalització, amb eines com la intel·ligència artificial, blockchain, realitat augmentada, impressió 3D, Internet de les coses i drons, entre d’altres. El Hub Foodtech & Nutrition té prevista una inversió de 49 milions d’euros per a actuacions vinculades a l’impuls de projectes “que facin créixer l’ecosistema i que generin noves dinàmiques entre els agents implicats”, es va resumir finalment. L'epicentre de tot plegat és a les instal·lacions que la URV té cedides a l'Eurecat, al Campus Bellissens, on cal que recordem que en un futur és previst traslladar-hi la Facultat de Medicina i els estudis del Grau en Nutrició Humana i Dietètica.

Més endavant, va ser el portaveu del PSC Reus, Andreu Martín, qui va qüestionar el projecte del hub, tot apuntant que més que crear quelcom nou sembla haver-se optat per “ressuscitar” Shirota. “Aquesta iniciativa ja la vam presentar i fer funcionar nosaltres, els socialistes, durant el mandat de Lluís Miquel Pérez, aleshores anomenada Shirota”, va escriure en un article d'opinió que va ser difòs per diversos mitjans de comunicació locals. De fet, va afegir, Shirota era una empresa “molt més ambiciosa” que l’actual, “i en la qual l’Ajuntament prenia un paper més rellevant en l’aposta pel foodtech”.

L’actual proposta del govern del batlle, Carles Pellicer, és per al cap de l'oposició una “calcomania”. Vista la voluntat d'uns i el rebuig d'altres, doncs, és oportú que recordem com es va gestionar Shirota i com es va produir la seva liquidació “de manera desordenada i perdent la feina feta i els valuosos equipaments”, segons el socialista.

Desenvolupament d'aliments funcionals



Justament al maig farà 15 anys de la posada en marxa de la companyia Shirota Functional Foods, creada a la capital del Baix Camp amb capital públic i privat per desenvolupar aliments funcionals a través de la recerca. L'exdirector del CatSalut entre el gener del 2004 i el desembre del 2006, Carles Manté, en va ser nomenat president. Els accionistes de l'empresa eren La Morella Nuts (48%), l'hòlding Innova (40%), el Tecnoparc (8%), la URV (2%) i l'Hospital Sant Joan (2%). Pel que fa al consistori, aquest en va controlar el 45,8% d'una manera més o menys directa.

Segons el govern tripartit del moment (format pel PSC, ERC i ICV), la societat es va concebre per contribuir a l'impuls del Tecnoparc, descrit com el “pol tecnològic” de la ciutat. Des de l'Ajuntament es va argumentar, amb orgull, que érem davant de la “primera empresa de tot l'estat” sorgida d'un projecte CENIT (Consorcios estratégicos nacionales de investigación tecnológica) i que esdevindria una de les “principals” companyies del sector. 

Un any més tard, el 2008, Innova va avalar préstecs bancaris per valor d'uns 3 milions d'euros, en una decisió presa pel batlle de l'època, el socialista Lluís Miquel Pérez, i el director de l'hòlding, Josep Prat, tot i que l'Ajuntament de Reus no tenia pas la posició de major força a l'empresa. D'aquesta manera, es va anar generant un forat financer a les arques de Shirota. Segons els comptes, la companyia tan sols va poder facturar 70.000 euros entre els exercicis de 2008 i 2009, si bé la inversió realitzada en operacions diverses (compra de mobiliari o d'equips per al laboratori, posem per cas) va ascendir als 4 milions.

De fet, i un cop s'havia arribat al 2010, la inversió ja havia pujat als 6 milions. La banca va executar l'aval anteriorment esmentat i, d'aquesta manera, el consistori reusenc va haver d'assumir totes les pèrdues corresponents. El pas següent va ser la presentació del concurs de creditors.

L'esfera judicial



Arribats a aquest punt, Shirota va entrar en l'esfera judicial. Lluís Miquel Pérez i els altres 13 regidors del ple que van donar el seu vistiplau a l'aval van ser imputats (ara n'hauríem de dir investigats) pel jutge pels suposats delictes de prevaricació, malversació de fons públics i per un suposat delicte societari. Alts càrrecs de l'hòlding municipal (entre els quals Carles Manté i Ester Ventura) van ser imputats igualment, tot formant la peça separada número 1 del cas Innova.

Un cop Carles Pellicer va accedir a l'alcaldia, el 2011, i per la insostenible situació econòmica de Shirota, es va acabar optant per deixar-la caure. No obstant això, aquesta tampoc va ser una etapa exempta de la comissió d'irregularitats, segons el magistrat Diego Álvarez de Juan, ja que més endavant es van produir noves imputacions. Entre els afectats, Teresa Gomis (llavors segona tinenta d'alcalde), l'exdirectiu de La Morella Nuts Joaquim Maria Barriach o l'exrector de la URV, Lluís Arola. Se'ls investigava per presumptes delictes de prevaricació o de falsedat documental, entre altres.

Ja el 2017, el Tribunal de Comptes va desestimar la demanda del consistori contra l'exalcalde Pérez i els exregidors del seu equip de govern entre 2007 i 2011 pel cas Shirota en el marc la macrocausa d'Innova. Segons la sentència, la jutgessa Margarita Mariscal de Gantes no va apreciar “responsabilitat comptable” del batlle ni tampoc dels sis regidors del tripartit que formaven part del consell d'administració de l'hòlding: Eduard Ortiz, Josep Morató, Àlex Martínez, Empar Pont, Jordi Bergadà i Daniel Pi.

La sentència en qüestió va condemnar l'Ajuntament de Reus a fer-se càrrec de les costes, i va fer constar que no hi va haver responsabilitat perquè la junta general (el plenari) els havia facultat prèviament per demanar crèdits. En conseqüencia, “no es poden considerar actuacions impròpies d'un hòlding com era Innova”, segons l'escrit que es va donar a conèixer.

Això sí, cal tenir present que el jutjat d'instrucció número 3 de Reus investiga la creació i la dissolució de Shirota, batejada d'aquesta manera en homenatge al metge nipó Minoru Shirota, l'artífex del Yakult, una beguda probiòtica similar al iogurt. Més concretament, s'investiga l'aval concedit per l'equip de govern sota el mandat de Pérez. En aquest sentit, el jutge veu indicis dels delictes de blanqueig de capitals, prevaricació i malversació de fons públics.

En el marc del cas Innova, Diego Álvarez de Juan ha arxivat en els últims mesos les peces separades 3, 4, 5 i 10. A finals del passat mes de gener, i per fer balanç de la dècada de la macrocausa, la CUP Reus va convidar l'advocat David Rullo a comentar quin és l'estat actual d'altres peces. Va apuntar que la 2 (on consta com a investigar l'arquitecte Jorge Batesteza), acumulada a la 1 (Shirota) i principal, és "la més avançada" del cas, i que en conseqüència les parts resten pendents del judici.

Article publicat el març de 2022 a la NW Revista de Reus.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: