serveis

«La reducció del preu de la llum passa per una transició energètica decidida»

Maria Llop, catedràtica d'Economia de la URV assegura que la situació actual es deu a la incertesa anticipada pels mercats

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 14 de març de 2022 a les 08:36 |
L'encariment del preu del combustible, una de les conseqüències de la guerra a Ucraïna. | Adrià Costa
La pujada de preus en diferents aliments, subministraments i combustibles en els darrers dies, impulsada per la guerra d'Ucraïna i la incertesa econòmica mundial per la pandèmia està començant a afectar la població. Les imatges de prestatges buits als supermercats remeten als primers confinaments i la factura de la llum per a molts ciutadans ja és inassumible.

Maria Llop és catedràtica d'Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Al seu parer, l'única manera de tornar als preus anteriors dels subministraments passa per "una transició energètica decidida" cap a les energies renovables. Llop atribueix a l'anticipació dels mercats a futurs esdeveniments relacionats amb Rússia tot el que està succeint amb els preus i demana tindre una mirada "a mig i llarg termini".

- Quins són els orígens de la crisi econòmica i la crisi energètica actual?

- D'entrada és important diferenciar entre crisi econòmica i crisi energètica. Són dos crisis que poden retroalimentar-se o no, no necessàriament. La pandèmia va suposar un xoc de paralització de l'activitat econòmica i això va suposar un estancament econòmic, una crisi econòmica general. La crisi energètica lligada a la crisi climàtica ja es venia donant abans de la pandèmia. El que passa és que la tendència de l'economia és que si les coses funcionen bé i l'economia va creixent i s'estan generant llocs de treball tendim a oblidar unes reformes que són necessàries a mig i llarg termini.

- El camí de les energies renovables?

- La necessitat d'una transició energètica és una cosa que els experts en climatologia, els físics, etc. ja venien avisant des de fa més de vint anys. Als darrers 2-3 anys ja estem notant que alguna cosa canvia, ja el tenim aquí, és innegable. L'energia genera al voltant del 80% de les emissions mundials de gasos de l'efecte hivernacle. Què ha passat ara amb la crisi energètica? Que la dependència europea del gas rus també ve existint des de fa temps. La guerra d'Ucraïna posa de manifest la fragilitat del sistema energètic europeu, més per a alguns països que per altres. Països geogràficament a prop de Rússia com Alemanya, Polònia, Romania, Estònia, Letònia, Lituània, etc.
 

Maria Llop, catedràtica d'Economia de la URV. Foto: ResearchGate


- Nosaltres en principi no ens veiem afectats?

- No tant, perquè com a molt un 8-10% del gas que es consumeix a Espanya prové de Rússia. La majoria prové d'Algèria i dels Estats Units. A causa de la distància geogràfica amb Rússia s'han buscat fonts d'aprovisionament alternatives. Tampoc hi ha una dependència molt forta en el cas francès, que bàsicament el seu mix elèctric està format per energia nuclear, però el cas alemany és paradigmàtic. Alemanya tanca les nuclears en els acords d'Angela Merkel i el partit dels Verds i per tenir energia elèctrica ha de posar en funcionament cicles combinats que són consumidors de gas. Per tant, la necessitat de gas a Alemanya no és només per climatització, calefacció, etc. sinó també per generar energia elèctrica, és una necessitat més forta.

- Ja s'estan començant a notar els increments de preus dels subministraments i combustibles. Per què passa això aquí?

- S'està donant una forta demanda i això combinat a un preu del gas que ha anat creixent. En el sistema de determinació del preu majorista de l'energia hi ha un ordre establert. Primer entren les energies renovables, després la nuclear, i van entrant fonts d'energia elèctrica que són més contaminants. Al final, arriben els cicles combinats, que consumeixen gas i el gas està pujant des d'abans de la guerra d'Ucraïna. L'última font energètica que cobreix la demanda és la que determina el preu de totes les altres. Això és el que es diu preu de cassació. Hi ha hagut una mena de tempesta perfecta per fer pujar els preus. Això amb la guerra d'Ucraïna s'ha accelerat perquè els mercats estan veient molta incertesa perquè s'està preveient un tall de subministrament del gas rus i per tant els mercats estan anticipant molta volatilitat i molt risc.

- No hi ha mesures des dels governs que puguin evitar aquests increments?

- De mesures d'intervenció sempre n'hi ha moltes i sempre hi ha diferents opcions. Fa dies que s'estan aixecant veus a la Unió Europea per modificar la forma en la que es determina el preu de l'electricitat, que no sigui tan depenent del gas natural. Hi ha altres veus que diuen que el que s'ha de fer és baixar els impostos, de fet el govern espanyol ha fet una baixada de l'IVA a la factura dels consumidors petits i mitjans.

- Hi ha la possibilitat a curt termini de tornar a pagar el mateix en la factura de la llum que abans?

- A curt termini és complicat perquè el context internacional que determina el preu del gas i del petroli ara mateix va cap als preus alts. A mig i llarg termini, la solució que no és d'avui per demà és una transició energètica decidida, apostar per les renovables. Són més barates que els cicles combinats i per tant si podem cobrir la demanda amb energia eòlica, hidroelèctrica, desenvolupar l'hidrogen com a font d'obtenció de l'energia elèctrica, tot això, afavoriria un preu més baix. Però l'aposta per les renovables té efectes a mig termini.
 

El preu de la llum cada cop és més alt. Foto: Adrià Costa


- Per tant, d'aquí a 10 anys podríem estar igual que ara?

- No ho sabria dir. Si d'aquí a 10 anys estem igual que ara, no estarem igual que ara, perquè el procés de canvi climàtic ja... D'aquí a 10 anys, si no fem res, estarem molt malament. El futur serà amb les renovables o no serà. Hi haurà canvis sobtats i fenòmens meteorològics molt extrems de forma molt continuada.

- El preu dels carburants també es veu afectat per l'increment del preu del gas?

- Té a veure amb la guerra d'Ucraïna perquè qui determina el preu del mercat mundial és l'OPEP, l'Organització de Països Exportadors de Petroli. Rússia no és part de l'OPEP, però l'OPEP calcula el preu tenint en compte quina és la producció de tots els pous que hi ha al món. El que han fet és anticipar-se a una tallada de les compres que fa el món occidental a Rússia. Què passaria si no existís la producció russa? Doncs que pujaria el preu. És probable que la pujada de preu d'aquí a unes setmanes s'acabi estabilitzant en certa manera, però en tot cas estarem en preus molt alts fins que la situació bèl·lica estigui més clara. S'ha de tindre en compte que al voltant del 60% del preu que paguem en benzina són impostos. Quan puja el preu del carburant, això també fa pujar els impostos, sobretot l'IVA, que és el percentatge. És una pujada en cadena.

Altres notícies que et poden interessar



​​​
​​
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: