1 de 10
OPINIÓ

Incapacitat

per Xavier Guarque, Reus, Catalunya | 10 de març de 2022 a les 10:35 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquests dies estem assistint, astorats, com Rússia no accepta el desig del país veí, Ucraïna, i, en lloc d'asseure's i parlar per resoldre la discrepància, va i li declara la guerra. Potser conscient que no té l'aixopluc d'on s'hi vol unir i que, davant d'una bogeria, veuríem que li podria servir, però això ja és un altre tema.

Potser Rússia, com li passa a Israel, té les seves raons per actuar com ho fa amb el poble d'Ucraïna, o Palestina respectivament, encara que, si no m'equivoco, són pobles lliures i que mereixen ser respectats sense caure en disputes territorials.

Quan la raó s'ha de mostrar i defensar amb violència, amb unes imatges d'extremada cruesa, indiscriminadament -per molt que es negui aquest detall- i amb la sensació que, emparats en això, el que es vol és destruir i aniquilar; quan això és el que es veu, tota suposada raó perd tota legitimitat i l'opinió pública, que es mou pels sentiments més naturals, automàticament i instintivament es decanta del costat del qui creu agredit, que sempre coincideix que és la part més feble i la més petita de l'enfrontament.

Vivim en uns temps que aquestes situacions no tenen cabuda i si es produeixen no poden ser acceptades. Els poders polítics, si de veritat ho són, de poders, han de fer allò que calgui per parar-ho en el seu inici o, si no, evitar que adquireixin proporcions devastadores i, en tot cas, incomprensibles.

Si, pel que sigui, sorgeix algun recel, conflicte, possible malentès, s'ha de solucionar ràpidament i civilitzadament. Sempre pensant en les conseqüències econòmiques, estructurals i, sobretot, humanitàries, que sempre serien per totes les parts en una reacció fora de lloc. Ni en nom de ningú, ni d'acord amb res, queda justificada una guerra.

Ara, les guerres i les invasions no tenen cap sentit, a no ser que qui les promou estigui ben faltat de seny o amb alguna neurona avariada. És a dir, un salvatge totalment inadaptat amb una gran dosi de deliris imperialistes. Primerament, perquè, posats a utilitzar armes, aquestes han esdevingut poderosos artefactes d'impossible control dels seus efectes i conseqüències. I, per altra part, perquè les taules per parlar i pactar solucions, si es vol, són a l'abast.

Sense cap ànim de comparació, això hauria de fer pensar als qui no accepten que a una Espanya autoproclamada plural i diversa es vulguin fer valdre les diferents identitats existents. No de qui ja hi és, que no li cal, sinó de qui hi vol ser.

Pensar a delimitar fins on val la pena i on cal arribar per imposar una idea sobre una altra. Pensar perquè i com cal aplicar la llei, en tot cas sempre revisable, o hi ha conflictes que es poden solucionar d'altres maneres més proporcionades al "delicte".

Perquè ara estem parlant d'una guerra, que és el que ens ocupa, però sense arribar-hi, ni de bon tros, també hi ha altres fórmules prou malèvoles per no deixar viure amb la normalitat i tranquil·litat que hi té dret qui només vol existir com se sent. En el nostre cas, si no pot ser independentment, dins d'una Espanya inclusiva, respectuosa i orgullosa de la riquesa que li dona les seves diferències i on ningú sigui considerat enemic per no combregar del mateix calze.

En una societat precaritzada, sota els efectes de profundes crisis i, encara, sotmesos a una pandèmia mundial i les seves conseqüències, també de les previsibles o imprevisibles a futur, tot plegat augmenta la nostra total incapacitat de comprendre determinades decisions que, d'alguna manera, sempre acaben afectant-nos.
Arxivat a:
Opinió, Xavier Guarque
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: