OCUPACIÓ

Dones a la feina: quan l'assetjament és rutina

Agressions, actituds intimidatòries o comentaris grollers de caràcter sexual, ja siguin puntuals o sistemàtics, condicionen la vida laboral de les treballadores

Una dona treballant en una oficina | Unsplash
per Sara González, Barcelona, Catalunya | 8 de març de 2022 a les 00:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot just iniciava la seva carrera professional. En aquell moment tenia 22 anys. Estava treballant en una empresa en horaris de nit i part de la seva feina implicava anar a diferents festes majors. No tenia cotxe i depenia del transport públic de matinada o bé de tornar amb algú conegut cap a casa. Aquell dia una amiga la va acompanyar; i el seu cap, la persona que la va fitxar, es va oferir a acompanyar-les a totes dues a casa. Va deixar primer l'amiga i després, en teoria, la portava a ella. "Vaig començar a sospitar, perquè la ruta era il·lògica", explica. La sortida no era la que tocava. Ell va argumentar que s'havia passat de llarg per error i es va acabar aturant en un descampat. 

"Em va començar a tocar i em va dir que jo anava vestida d'aquella manera per provocar-lo i que m'havia fitxat per satisfer-lo. Vaig demanar que parés i va tancar el cotxe. Sabia que havia de fer alguna cosa i no sabia ben bé què", relata. Després de la paràlisi inicial, va prémer el botó del tauler de control que obria la porta i es va escapar com va poder. Ell va arrencar el motor i la va deixar allà sola i sense abric, que es va quedar dins del vehicle. La repercussió a la feina va ser immediata. L'endemà la van destinar a un horari pitjor. Va ser ella la que va acabar marxant.

"Ara em fa ràbia veure amb quina impunitat actuen", analitza anys després. Ella no va tenir reparació i en posteriors feines va deixar de maquillar-se i va canviar la seva manera de vestir per no sentir-se "jutjada". Ell, va continuar com si res i encara ara manté el seu estatus professional. Aquest cas real, explicat des de l'anonimat de qui el va patir, és només un exemple paradigmàtic de l'assetjament que moltes dones pateixen dins de l'àmbit laboral. Per a moltes altres, els acudits o comentaris grollers, despectius o referents al físic formen part de la seva rutina laboral.

Les dones han viscut en primera persona episodis d’assetjament sexual i per raó de sexe durant la seva trajectòria laboral, que poden anar des d’agressions físiques i actituds intimidatòries a expressions ofensives i inapropiades. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals arriba l’estudi coordinat per Sara Moreno, professora de Sociologia de la UAB especialitzada en temps, treball i gènere. Identificar com a tal aquest tipus de conductes, però, continua sent el principal escull per poder denunciar-les.

Sara Moreno, professora de Sociologia de la UAB: "Hi ha molts comportaments naturalitzats basats en la relació de dominació de superioritat o d’abús de poder"

"A més de l’assetjament sexual, que és més explícit, hi ha molts comportaments naturalitzats basats en la relació de dominació de superioritat o d’abús de poder", explica Moreno, que subratlla que en la base social sobre la qual es construeix l’assetjament està el sexisme. Aquest comportament no desitjat per qui el pateix pot ser sistemàtic o puntual, ser hostil, intimidatori, degradant o ofensiu i pot incloure des d’actituds condescendents i paternalistes a humor sexista. El pot exercir des d’un superior jeràrquic a un company de feina o, també, usuaris d’un servei –clients, pacients o estudiants-.

En l’estudi coordinat per Moreno s’ha fet una aproximació qualitativa per aprofundir en el rerefons sociocultural que explica per què l’assetjament persisteix malgrat que per llei les empreses estan obligades a tenir protocols per combatre’l des del 2007. Per fer-ho, s’han configurat grups de discussió d’homes i de dones amb diferents perfils per poder detectar quin és l’imaginari imperant en l’àmbit laboral.

Ells ho minimitzen i elles topen amb traves per denunciar


Pel que fa als homes, Moreno explica que hi ha una tendència a tenir dificultats a percebre l’assetjament perquè "es minimitza, es naturalitza i es normalitzen" comportaments. "A més, giren la truita i es presenten com les víctimes d’una situació en la qual ells apareixen majoritàriament com els agressors. Consideren que estan amenaçats per tot el que fan", relata. Quan se’ls pregunta si coneixen casos d’assetjament, d’entrada asseguren que no. "Se sustenten en una actitud de complicitat, es cobreixen entre ells i són solidaris", diu Moreno.

Aquesta conclusió contrasta amb la radiografia que es fa en el grup de dones. Segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona del 2019 realitzada a l’Estat, tres de cada quatre dones pateixen assetjament a la feina. Amb tot, quan s’aprofundeix en la definició de situacions intimidatòries, totes acaben identificant-se en alguna circumstància. "Hi ha dificultats per identificar i percebre que el que estan vivint de forma negativa és assetjament", sosté Moreno. Afegeix que moltes no denuncien perquè se senten culpables i tenen por a no ser cregudes o a ser qüestionades i perdre la seva feina. "Els costos que això suposa són superiors als que estan disposades a assumir per denunciar", lamenta la sociòloga. Per això acaben desenvolupant estratègies de protecció, com ara canviar la forma de vestir o evitar creuar-se amb determinades persones.

Si en el cas dels homes es genera una solidaritat entre ells, en el cas de les dones, explica Moreno, acaben sent "víctimes del patriarcat i reproduint rols sexistes". Malgrat que comparteixen les situacions que pateixen, acaben culpabilitzant altres dones. "El seu discurs acaba atrapat en els tentacles del patriarcat i en la falta d’empatia amb altres dones tot i ser víctimes amb arguments com que l’altra és una harpia, anava provocant o el que busca és una millor feina", afirma.

Uns protocols que no generen confiança


A més de constatar que l'assetjament laboral és "transversal" i es pateix a "totes les edats" al llarg de la trajectòria laboral, l'estudi detecta un canvi de discurs entre les dones més joves respecte les que porten més anys en el mercat de treball. "Les més joves tenen un discurs menys tolerant i més bel·ligerant en comparació a les generacions més grans, que s'han socialitzat en un àmbit laboral de resignació i de comportaments que s'acaben normalitzant", indica Moreno. A nivell de denúncia, però, no hi ha diferència entre unes i altres. 

Amb aquesta diagnosi sobre la taula, es constata que els protocols de les empreses ni arriben a tothom ni se’ls dona la importància que mereixen, motiu pel qual acaben generant poca confiança. Sobretot perquè estan circumscrits dins del mateix entorn laboral. Per això, l'estudi impulsat apunta que haurien d’existir serveix externs que no interfereixin en les relacions laborals de les dones afectades, que fomentin la confiança per denunciar i que els ofereixin un abordatge integral en termes de prevenció, detecció, acció i reparació pel dany físic, verbal i emocional patit.

Altres línies d'actuació que proposen és que s'abordi específicament l'assetjament en l'àmbit laboral, que té unes dinàmiques pròpies de funcionament i que suposa costos per a moltes dones. També treballar la sensibilització a l'hora de trencar rols i estereotips de gènere i fer formació interna per donar a conèixer els protocols dins de les empreses. 

Col·lectius més vulnerables i l'impacte de la maternitat


Si bé, però, aquesta diagnosi s'ha fet a partir de l'anàlisi qualitatiu de dones amb una qualificació mitjana i alta, especialment vulnerables són el col·lectiu que es dedica a treball de l'àmbit de la llar i les cures. L'estudi Una violència oculta: assetjament sexual en dones migrades treballadores de la llar i les cures demostra com a la precarietat laboral -moltes cobren un salari molt baix o bé no tenen contracte- se li suma també un assetjament encara més invisibilitzat. Segons aquest treball de la professora d'Antropologia de la UB Sílvia Bofill i de la coordinadora de l'associació Mujeres Pa'lante, Norma Véliz, un 41% de les dones enquestades conclou que ha estat objecte d'insinuacions, proposicions o comentaris de caràcter sexual, el 28% ha patit tocaments, el 10% han rebut demandes de relacions sexuals i un altre 10% han patit abusos. 

La línia que separa l'assetjament de la discriminació pel fet de ser dona és, de vegades, difusa o s'entrellaça, segons explica la periodista i autora del llibre Mama desobedient, Esther Vivas. "Un 18% de les treballadores denuncien que al seu lloc de treball es pressiona les dones que són mares, i un 8% de les que pateixen assetjament assenyalen que és conseqüència de la seva maternitat", especifica. Entrevistes on en el criteri de selecció pesa si la treballadora vol o no ser mare, embarassades a les quals no renoven el contracte o dones que perden possibilitats d'ascens per ser mares són algunes de les situacions que s'engloben en l'anomenat mobbing maternal.

Esther Vivas, periodista i autora del llibre Mama desobedient: "Un 8% de les dones que pateixen assetjament assenyalen que és conseqüència de la seva maternitat"

"Vivim en un sistema on la criança, els infants i les persones dependents o amb una malaltia no encaixen en la lògica productivista. Quan una dona es queda embarassada o té fills és discriminada en el mercat de treball", explica Vivas, que assenyala que la gran paradoxa és que sense aquest treball de cures "invisible, poc valorat i exercit de forma gratuïta" el sistema econòmic no funcionaria. 

A nivell de l’administració pública, la conselleria de Feminismes està treballant en aquests moments conjuntament amb funció pública per millorar el seu protocol d’assetjament. També està en marxa, de la mà de la conselleria de Treball, un nou marc de protocols per a les empreses que s’està debatent amb patronals i sindicats per millorar-los i garantir que incorporen perspectiva de gènere. "El fet de tenir un protocol per se no garanteix que la incorpori", asseguren fonts de la conselleria de Feminismes.

"En el meu cas, era el meu cap, una persona influent. Més tard, parlant amb altres dones de l'empresa, em vaig adonar que la pràctica era generalitzada. Ells senten que tens un rol secundari, que ets de la seva propietat i que has d'estar a disposició. És un patró que es va replicant", lamenta el testimoni de l'arrencada de l'article. Massa sovint, quan l'assetjament forma part d'una rutina com la de l'àmbit laboral, és la víctima qui acaba pagant un doble preu: el dany causat i el de ser ella qui se'n va de la feina. 

 
L'ACTIVITAT DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL

La Inspecció de Treball ha duplicat el nombre d'inspeccions relatives a qüestions vinculades amb els drets de les dones a Catalunya, entre 2017 i 2020. L'ens -la gestió del qual recau en la Generalitat- ha passat en aquest període de les 271 a 552 actuacions en aquest camp, durant aquest termini, segons els informes de l'Observatori del Treball i Model Productiu. Tot i això, el cert és que la data de partida suposa un dels anys de menys activitat en la matèria des que existeixen estadístiques i, de fet, el 2014 i 2015 hi va haver, respectivament, 921 i 901 inspeccions relatives a qüestions d'igualtat i contra la discriminació i l'assetjament. Molt més encara que el nivell assolit el 2020.

El principal àmbit d'actuació en aquest camp, l'últim any amb dades, va ser el compliment dels plans d'igualtat i altres obligacions de la llei d'igualtat, amb 191 inspeccions. El 2014, però, en van ser 429 per la mateixa raó. L'assetjament sexual i l'existència de protocols per fer-hi front és un altre front d'acció, amb 247 actuacions el 2019 i 146 el 2020, lluny encara de les 620 de l'any 2015. El 2020, però, ha estat l'any fins ara amb més inspeccions vinculades a la discriminació per raó de sexe, amb 99. Altres àmbits d'atenció són els drets de conciliació, la discriminació en l'accés a l'ocupació per raó de sexe i l'assetjament discriminatori per raó de sexe.

Roger Tugas
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: