Dades: 8M Dia de la dona treballadora

Les catalanes denuncien cada dia més de 55 casos de violència masclista

Després d'una reculada a causa de la Covid, les agressions notificades van tocar sostre el 2021, sobretot en l'àmbit de la parella

per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 8 de març de 2022 a les 00:00 |
Manifestació contra les violències masclistes, a Barcelona. | Frederic Esteve
La violència masclista suposa el rostre més evident i explícit de l'opressió que pateixen les dones per part dels homes, encara que en realitat només es tracti de la punta de l'iceberg. I encara més, les dades oficials massa sovint se centren en els casos més extrems, els dels assassinats, dels quals en van haver una quinzena a Catalunya l'any passat. La realitat, però, és molt més crua, ja que les dones catalanes van denunciar cada dia del 2021 més de 55 casos de violència masclista, una xifra que va progressivament en augment.

Segons les dades dels Mossos d'Esquadra, l'any més dur de la pandèmia va suposar un petit parèntesi en la tendència a l'increment constant de casos notificats anteriorment -segurament a causa del confinament dur-, però el 2021 ja va marcar-se un nou rècord, amb 20.586 denúncies -56,4 cada dia-. La xifra es mantenia per sota de les 17.000 anuals, entre 2011 i 2013, mentre que els quatre anys posteriors es va superar aquest llindar i, el 2018 i 2019, ja hi va haver més de 18.000 denúncies. El 2020 van tornar a caure just per sota d'aquesta quantitat, però el repunt de l'any passat va ser notable.

Dues de cada tres denúncies provenen d'agressions per part de la parella o l'exparella -incloent violències violència física, psicològica, digital, sexual o econòmica-, amb més de 14.000 casos el 2021. Aquest percentatge, però, ha caigut respecte anys anteriors, amb un increment de fets notificats que van tenir lloc en l'àmbit social i comunitari, passant de 402 el 2013 a 2.602 el 2021, incloent des d'agressions sexuals fins a prostitució forçada, negació de drets sexuals i reproductius, vexacions o amenaces. Tot i això, es mantenen per sota de les denúncies de casos esdevinguts en l'àmbit familiar, els quals ja freguen els 4.000 anuals -més de 10 al dia.
 


En aquests casos, sempre es fa difícil discernir si l'increment de denúncies es deu a un augment de casos o a una major consciència de la necessitat de portar-los a la policia per evitar que es repeteixin o perquè es persegueixi l'agressor -i malgrat tot, bona part encara resten en silenci-. Tot i això, les dades dels Mossos no són les úniques que evidencien un augment de les notificacions de situacions de masclisme patit, com hi coincideixen els nivells d'ús del telèfon contra les violències masclistes.

En aquest cas, la pandèmia no només no ha limitat la quantitat de casos denunciats, sinó que les trucades s'hi han incrementat notablement, especialment durant els mesos de confinament dur, ja que era la via més ràpida per aconseguir ajuda en moments de limitació de la mobilitat. La tendència prèvia aquí era inversa a la de les comissaries, ja que aquest número va rebre el 2013 fins a 9.314 trucades, les quals van caure per sota de les 9.000 a partir de l'any següent i per sota de les 8.000 des del 2017. Tant el 2020 com -especialment- el 2021, però, hi han arribat més de 10.000 -quasi 30 al dia, l'any passat.

Efectivament, els mesos en què aquesta línia d'atenció va tenir més feina van ser els del primer estat d'alarma, amb una seixantena de trucades diàries durant l'abril, el maig i el juny del 2020. La Generalitat va impulsar una campanya per promoure'n l'ús, davant l'evidència que la reclusió estava aguditzant el patiment de les dones víctimes de violència masclista. Un cop superat aquest període, però, els nivells d'ús s'han mantingut molt per sobre als previs a la pandèmia, especialment el 2021.

En termes absoluts, la franja d'edat de dones que més truca al 900 900 120 és la de 31 a 40 anys, per davant de la de 41 a 50 anys. Tot i això, el major increment en termes relatius s'ha donat els darrers dos anys en els grups més joves, amb fins a 1.415 noies d'entre 18 i 30 anys que en van fer ús el 2021, molt per sobre de qualsevol registre previ. I malgrat ser encara dades molt inferiors, un centenar de menors de 18 anys hi han trucat també durant la pandèmia. 
 


El perfil de l'usuari d'aquest telèfon és plural i, si bé abans un 40% eren dones que vivien amb parella i fills, el 2021 aquestes ja només representaven el 25,8% del total, a prop de les que vivien només amb fills (22,1%) o soles (19,5%). Menys de la meitat són econòmicament independents i prop del 90% van trucar-hi per primer cop durant la pandèmia. Igualment, al voltant del 90% de fets estan comesos per la parella o exparella, per bé que augmenten també els de familiars o en l'àmbit comunitari, així com la meitat de les dones que van trucar el 2020 convivien amb l'agressor. Aquest havia exercit violència física en el 34,5% de les ocasions i psicològica, en el 91%.

Així mateix, el principal origen de les telefonades són les comarques més poblades, amb el Barcelonès al capdavant, amb 4.925 el 2021, molt per davant del Vallès Occidental (905) i el Baix Llobregat (895). El Barcelonès, però, és també la segona comarca amb una major ràtio de trucades, entre 2013 i 2021, amb 166,1 fetes per cada 10.000 habitants, només per darrere del Tarragonès (172,1) i per davant del Gironès (138,4). En canvi, quasi no hi ha trucades des de l'Alta Ribagorça (ràtio acumulada de 17,8), el Solsonès (20,6) i el Pallars Jussà (25,1).
 


Una de les poques dades que per ara podrien no haver recuperat els nivells previs a la pandèmia són les denúncies per delictes sexuals, probablement a causa de les restriccions de mobilitat que han imperat fins fa poc. De fet, en aquest cas, els Mossos només ofereixen dades fins al primer trimestre del 2021, així que la informació disponible és encara parcial, per bé que, fins ara, l'any amb més denúncies en aquest camp va ser el 2019, amb 3.075 a Catalunya. Hi ha hagut un increment constant des del 2012, fins al punt d'haver-se quasi duplicat els 1.578 casos notificats llavors.

Tot i això, el 2020 les denúncies van disminuir lleugerament fins a les 2.577 i el primer trimestre del 2021 encara n'hi van haver menys que el mateix període de dos anys abans. Els delictes sexuals que més han crescut són els abusos sexuals, els quals han passat de representar prop del 40% del total a fregar el 60%, en els últims 10 anys. Se'n van denunciar 3.075, fa dos anys, per 1.772 agressions sexuals i quasi un miler de casos d'assetjament sexual. També es van comptabilitzar 165 casos d'exhibicionisme, 76 delictes relatius a la prostitució i 70 d'assetjament sexual, tal com es pot comprovar al següent gràfic.
 


Tot i això, el Ministeri de l'Interior sí que ha actualitzat ja les dades sobre delictes sexuals a tot el 2021 i, pel que fa a tots els cossos policials, suma 3.316 fets notificats a Catalunya. En són 285 més que el 2019, fet que apunta que, en aquest cas, també s'hauria marcat un nou rècord. En aquest cas, s'ofereix informació per ciutats i, de nou, les més poblades són les que més denúncies registren, amb Barcelona al capdavant (877), seguida de lluny de l'Hospitalet de Llobregat (145), Badalona (89), Santa Coloma de Gramenet (87), Terrassa (77), Sabadell (76) i Reus (75).

Ara bé, si s'analitzen les dades amb la ràtio de casos reportats per cada 10.000 habitants, encapçalen el llistat Salou (ràtio de 9,1), Amposta (8,4) i Tortosa (8,3). Són, però, xifres amb una alta variabilitat al llarg del temps, ja que, en termes absoluts, es tracta de 26, 18 i 28 denúncies, respectivament, quantitats que canvien molt any rere any. La mitjana catalana, en tot cas, se situa en 4,3 casos per cada 10.000 habitants, i totes les dades disponibles en municipis de més de 20.000 veïns es troben al següent gràfic, en termes relatius i absoluts.
 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: