INTERNACIONAL

«Putin ha al·legat raons històriques i algunes són certes, però no justifiquen una invasió»

El doctor Ramon Arnabat (URV) explica com Rússia i Ucraïna han arribat fins on són ara

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 2 de març de 2022 a les 08:34 |
El doctor en Història Ramon Arnabat | Josep M. Llauradó
El conflicte bèl·lic a Ucraïna és ara per ara el principal motiu de preocupació dels europeus, especialment per les seves conseqüències a curt termini per als països veïns, però alhora per les nombroses víctimes civils. Es tracta d'una invasió, la de l'exèrcit rus, carregada de significació històrica i cultural que de vegades des de l'altra banda de l'antic teló d'acer no s'acaba d'entendre.

En aquest sentit, Ramon Arnabat, doctor en Història de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i també membre de l'executiva nacional de Catalunya en Comú demana no prendre Vladímir Putin per "boig". A banda de repassar les diferents casuístiques que han format l'actual Estat d'Ucraïna, assegura que sigui quina sigui la motivació històrica aquesta no dona dret a Rússia a "ocupar altres territoris".

- Quin és l'origen d'aquesta relació tan estreta entre Rússia i Ucraïna?

- Per no remuntar-nos més enllà, hauríem d'anar a finals del segle XIX i començaments del XX, quan aquest territori que ara és Ucraïna queda partit una part dins l'Imperi Austro-hongarès, el centre i l'oest, i una part que està dins l'Imperi Rus. Amb la caiguda de l'Imperi Austro-hongarès després de la I Guerra Mundial i amb la revolució soviètica, es planteja la possibilitat de conformar una república socialista soviètica d'Ucraïna. I, de fet, l'any 1922 aquesta república és una de les fundadores de la URSS juntament amb altres cinc repúbliques.

- Aquesta nova república ucraïnesa es pot considerar una concessió per part de Rússia?

- No és així perquè la Unió Soviètica, quan neix, accepta el principi del dret a l'autodeterminació. Per tant, els drets que tenen aquestes repúbliques, encara que no els hagin exercit fins als anys 90 del segle XX, eren que tenien dret a autodeterminar-se sempre que ho decidissin. Per tant, des del punt de vista més egoista de Rússia, el més factible hagués estat incorporar-la a Rússia, no mantenir-la com a república. Aquest fet ajuda a donar una certa identitat a Ucraïna, a part de les raons històriques perquè també s'havia format un regne a Kíev, però que reivindiquen tant els russos com els ucraïnesos. I no només això, sinó que aquesta república socialista soviètica d'Ucraïna té representació a l'ONU, malgrat que formi part de la URSS.

- És l'única de les repúbliques soviètiques dins de la URSS amb representació independent a l'ONU?

- Sí. Aquesta república que es forma s'estenia una mica més cap a l'est del que és ara i cap a dins, territori que actualment és Rússia, i una mica menys de l'oest perquè era Polònia. Llavors, l'any 1939, a partir de l'acord entre Hitler i Stalin en què es reparteixen Polònia i els russos ocupen la part est, incorporen una part de l'est de Polònia a Ucraïna, per tant Ucraïna s'expandeix cap a l'oest. I, immediatament després de la II Guerra Mundial, s'hi incorporen uns petits territoris, una part de Txecoslovàquia i una part de Romania, i encara l'any 1954 Stalin regala Crimea, i ara sí que queda configurada la república que tenim ara.
 

Soldats ucraïnesos als carrers de Kíev Foto: Europa Press


- El sentiment nacional ucraïnès en base a les fronteres posteriors a la URSS es forja doncs a partir del 1954?

- Hi ha un període entre el final de la II Guerra Mundial i els anys 1955 i 1956 en què existeix un grup dins d'Ucraïna que reclama la independència respecte a la URSS. Es deia Exèrcit Insurgent Ucraïnès.

- Quin territori reclamaven com a ucraïnès?

- Eren sobretot de l'oest. El fet que Ucraïna s'hagi anat conformant incorporant territoris d'una banda i d'una altra i la seva presència a l'Imperi Rus i a l'Imperi Austro-hongarès queda repercutit en el territori. Des del punt de vista cultural, les zones de l'est són russòfones i el centre i l'oest són prooccidentals, però no només. També és política, si agafem les eleccions que hi ha hagut en els darrers anys. En la religió, les esglésies són diferents a un lloc i a l'altre del país. I la llengua que parlen. Aquesta tensió ha existit des de l'any 1991 quan formalment es va constituir com un estat independent.

- Per tant, és encertat parlar d'Ucraïna com un estat artificial?

- Jo crec que tenim, i això la guerra dels Balcans a Iugoslàvia ens ho ha acabat de demostrar, una idea dels estats-nació monolítics, des del punt de vista cultural, polític, etc. Un Estat no té per què ser unicultural, pot ser perfectament un Estat que dins seu integri diferents cultures i visions. Si parlem d'aquest desig d'independència i de trencar amb Rússia, això és una part d'Ucraïna però no és tota Ucraïna.

- La divisió es va accentuar a partir de l'any 2013.

- Ucraïna estava negociant una aliança amb la Unió Europea i al 2013 es va trencar perquè les autoritats eren pro-russes, i això va donar lloc a la revolta del Maidan. Això va provocar de facto que Rússia incorporés Crimea i que al Donbass, a l'est, volguessin també separar-se de la resta del país. I aquí ha quedat una guerra somorta amb milers de víctimes en aquesta part. Per solucionar aquest problema es van fer els acords de Minsk. Els acords deien que Rússia no hi intervindria, ni s'annexionaria, ni reconeixeria aquests territoris com a independents, i el govern de Kíev s'obria a valorar una institució que reconegués un grau d'autonomia a aquests territoris.
 

El doctor en Història Ramon Arnabat. Foto: Josep M. Llauradó


- Cosa que no ha passat.

- Cosa que no ha passat, ni l'autonomia ni tampoc Rússia ha respectat l'acord després de reconèixer el Donbass com a independent. Per tant, els acords de Minsk no han estat respectats. A partir d'aquí, Ucraïna fa una aposta clara no tan sols per la Unió Europea sinó per l'OTAN. I per altra banda rearma un exèrcit que era pràcticament inexistent en aquest territori. I esclata la geopolítica. Quan va caure el mur de Berlín i es va arribar a un acord per la unificació d'Alemanya hi havia un acord tàcit, segurament no escrit, que es respectarien les àrees d'influència de cadascú. Per tant, Rússia tindria una sèrie de països neutrals al seu voltant, que eren les antigues repúbliques.

- Això tampoc no s'ha respectat.

- Exacte. Rússia el que ha vist és que progressivament aquestes repúbliques que havien de fer de coixí entre un lloc i un altre s'han anat alineant o bé amb la Unió Europea o bé amb l'OTAN.

- Aquests dies s'ha parlat molt del dret històric que té Rússia sobre el seu país veí pels lligams culturals i nacionals. S'ha intentat justificar la invasió també des d'aquest punt de vista. Ucraïna és el bressol de la nació russa?

- El regne de Kíev és reivindicat pels russos i els ucraïnesos, és el naixement del seu país d'alguna manera. La història serveix per entendre i per explicar les coses, però no per justificar mai una invasió. Putin ha al·legat raons històriques per justificar la invasió i algunes de les coses que diu Putin són certes, però això no justifica que un país en pugui envair un altre. Crec que aquí Europa s'ha adormit en excés. Limitar-nos al discurs que Putin és boig no ens serveix per entendre el conflicte ni suposo que per acabar-lo. S'ha d'entendre la geoestratègia de Rússia, la por que té Rússia, també és cert que estem parlant del govern i de l'exèrcit rus, perquè la població s'està manifestant contra la guerra. Però no justifica l'ocupació d'altres territoris.

- De la mateixa manera que hi ha població a Rússia que s'està manifestant en contra de la guerra, també hi ha ucraïnesos als qui els sembla bé l'ocupació russa.

- Hi ha elements que pesen en la memòria. Ucraïna va aliar-se amb els nazis durant la II Guerra Mundial i quan els soviètics quan van avançar cap a Berlín també van passar comptes. I els ucraïnesos havien passat comptes amb els polonesos amb matances. I abans el 1933 hi havia hagut unes grans fams que havien afectat Ucraïna i el govern soviètic no havia ajudat i van causar milers de morts. Sí que hi ha coses, però crec que estan manipulades per una banda per una altra.

- Què hauria de passar a partir d'ara?

- S'ha d'entendre que Putin no és un boig, és una persona racional amb la qual podràs estar d'acord o no, però ell segueix una estratègia per protegir Rússia o el que ell entén per Rússia. Amb aquesta guerra hi sortirà perdent la població civil de l'est i de l'oest. El que hauria d'intentar Europa és promoure una treva, un alto el foc, i a partir dels acords de Minsk tornar a negociar.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: