Societat

Catalunya va tancar 2020 amb rècord de discriminacions i violència contra el col·lectiu LGTBI, segons dades del Govern

Igualtat alerta del perill dels discursos d’odi i recorda que poden "envalentir" certs grups

per Reusdigital.cat, Barcelona | 27 de febrer de 2022 a les 08:34 |
El director general de polítiques LGTBI+ del departament d'Igualtat i Feminismes, Xavier Florensa | ACN
Catalunya va tancar l’any 2020 amb un rècord pel que fa als casos de discriminacions i violència contra el col·lectiu LGTBI, segons dades del Govern. En el darrer informe, elaborat pel departament d’Igualtat i Feminismes, les xifres de denúncies i incidències registrades són les més elevades des del 2015 i, el mateix document, sosté que podrien créixer encara més el 2021, coincidint amb la reobertura, després de la pandèmia de la covid. D’altra banda, el director general de polítiques públiques LGTBI+, Xavier Florensa, alerta del perill dels discursos d’odi i recorda que poden “envalentir” certs grups.

Igualtat va comptabilitzar el 2020 un total de 83 denúncies rebudes, una xifra superior a la de l’any anterior, quan en va registrar 54 i més elevada també que la del 2018, amb un total de 71. El mateix  amb les incidències que se situen en 166 el 2020, per sobre de les 152 registrades el 2019 i les 129 del 2018.

Tal com explica Florensa, va ser “diferent a la resta”, marcat per l’arribada de la pandèmia. Tot i això, els darrers anys ja havien notat un augment de casos, amb una evolució a l’alça que podria tenir una explicació en el fet que cada vegada hi ha més gent que opta per denunciar. “Es tracta de persones que molts cops estaven invisibilitzades a nivell social i que acabaven interioritzant aquests fets”, sosté, “no denunciaven perquè pensaven que no rebrien una resposta adequada per part de les institucions, amb el risc de patir una revictimització”.

Pel que fa al tipus de discriminació comunicada, l'homofòbia és la més representada (46,9%). La transfòbia i la LGBTIfòbia estan representades gairebé en la mateixa proporció (respectivament, 20,4% i 19,2%), mentre que els casos de lesbofòbia suposen el 8,43% del total. La gran majoria de denuncies són per un delicte contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, seguides d’aquelles per lesions, amenaces o robatoris. En menys mesura s’han registrat casos d’assetjament, tracte degradant o violència en l’àmbit familiar.

D’altra banda l’informe incorpora també les incidències: vulneracions de drets no constitutives de delicte. “Les persones que les han patit les traslladen perquè volen que hi posem remei i que no es torni a produir una situació similar”, especifica Florensa. Una informació que els ajuda, posteriorment, a millorar les polítiques públiques i veure quins són els protocols que funcionen i quins no. Els àmbits on més han predominat les incidències són el de la salut i l’educatiu, seguit de ben a prop del laboral i el familiar.

Solucions menys “punitives”

En el cas de les denúncies, l’informe assenyala que si es donen les condicions suficients, i  depenent de les circumstàncies concretes del cas, es posen en marxa actuacions de gestió alternativa que permeten una solució anterior a la sanció i la reparació de la víctima. De fet, pràcticament un 30% de les denuncies de caràcter administratiu acaben en mediació. Tal com assenyala Florensa es tracta d’un procés més “enriquidor”. “A vegades es cau en mesures molt punitivistes i és més important canviar les mentalitats i maneres de funcionar”, admet.

En aquest sentit, afegeix que de vegades en algunes situacions no existeix una voluntat “implícita·, sinó que es deu a un desconeixement o bé la incapacitat de gestionar segons quines situacions. “Per exemple l’accés d’una persona trans a un gimnàs, cal disposar d’una normativa, uns protocols i unes eines que donin l’opció de veure com s’ha de fer”, sosté.

El bon funcionament dels SAI

D’altra banda, un dels elements que mostra la radiografia és la consolidació de la xarxa de Serveis d'Atenció Integral (SAI), que compta en l’actualitat amb 110 punts al país. El director general de polítiques públiques LGTBI+ ha recordat que es tracta d’un servei de proximitat que pot utilitzar qualsevol ciutadà i que també fa una funció molt important pel que fa a la centralització de les xifres, així com la derivació de les denúncies i de les incidències.

Preocupació pels discursos d’odi

Un dels temes que més preocupa al departament és la presència dels discursos d’odi, que disposen d’altaveus “molt potents” en molts àmbits, com per exemple els mitjans de comunicació o les xarxes socials. “Són discursos que sentim cada dia i que acaben impregnant a moltes capes de la població”, lamenta. En aquest sentit, pot provocar que persones que ja tenen “certa predisposició” se sentin legitimades “per dur a terme una agressió”.

Així, Florensa assenyala que cal “reforçar” tots els mecanismes, desplegant totes les lleis i fent front a les vulneracions de dret i violències que generen. També insisteix en la importància de registrar qualsevol delicte perquè es pugui fer valer “els drets de les víctimes”.
Arxivat a:
General, LGTBI, LGTBIfòbia
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: