1 de 10
OCI

«Pixar tenia una idea molt clara de voler fugir de l'animació Disney»

Jordi Sánchez-Navarro, expert en animació, explica els orígens d'un dels actors principals del sector a nivell mundial

Jordi Sánchez-Navarro, expert en animació, aquesta setmana al CaixaFòrum de Tarragona. | Josep M. Llauradó
per Josep Maria Llauradó Serra, Tarragona | 23 de febrer de 2022 a les 08:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta setmana ha començat un cicle de xerrades al CaixaFòrum de Tarragona per desgranar la història i els projectes cinematogràfics de Pixar, un dels principals actors del sector de l'animació a tot el món. Jordi Sánchez-Navarro és expert en aquest camp i repassa el seu recorregut des dels inicis.  És el director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC-

Ara mateix, després dels primers confinaments i els instants més greus de la pandèmia, Pixar i Disney estan enfocats a la comercialització dels seus productes a través de la plataforma Disney+, un fet que els resta impacte.

- Com van ser els inicis de Pixar?

- Pixar neix d'un grup de recerca i de desenvolupament que crea el George Lucas (LucasFilms). En un moment donat, veu que el futur del cinema passa pels ordinadors i decideix muntar un grup de desenvolupament. Per fer-ho, contacta amb Ed Catmull, un enginyer informàtic pioner que està treballant amb Ivan Sutherland i alguns dels grans precursors de l'animació per ordinador. Fitxa a John Lasseter i al principi són un simple grup de recerca. Després, comencen a crear efectes especials llegendaris com ara a Star Trek 2, El secreto de la pirámide... Amb el temps el Lucas s'ha de vendre l'empresa, per una qüestió empresarial i personal, i curiosament aquí entra Steve Jobs, que l'acaben de fer fora d'Apple i està buscant noves aventures. Compra Pixar i ja crea Pixar com a tal.

- Es podria dir que sense Steve Jobs Pixar avui no seria el que és?

- Evidentment. Hauria mort l'empresa o hauria esdevingut molt tècnica, molt d'efectes especials. El que va incorporar Steve Jobs és una passió pel disseny, per la tecnologia, i sobretot va fer bona combinació amb John Lasseter. És a partir de Jobs quan comencen a produir alguns curtmetratges que són absolutament trencadors i finalment Steve Jobs dona l'oportunitat de fer Toy Story, la primera pel·lícula de la història animada per ordinador.

- Steve Jobs no estava gaire convençut de l'èxit de la pel·lícula, al principi.

- Sí. Li va passar dos cops amb John Lasseter. Un cop li va dir a Steve Jobs que li donés diners per fer un curt i que aquest aconseguiria guanyar un Oscar. No se'n refiava gaire i finalment ho va aconseguir. I amb Toy Story va passar el mateix, els dubtes o les reticències de Jobs eren les mateixes, però de seguida es va veure que allò que tenien entre mans era molt gran.

- Abans de Toy Story, es dediquen al món dels curts i revolucionen el món de l'animació. Quins elements nous hi aporten?

- Fonamentalment aquests curtmetratges eren demostracions del que la màquina podia fer.

- Comercials, no?

- Comercials. El Lasseter li dona aquesta dimensió de fer-ho més cartoon, emocional... Es troba davant d'un públic d'enginyers bojos per la tecnologia i aconsegueix que s'interessin per les seves històries. Comencen a veure que aquesta combinació que ha aconseguit Pixar, de tècnics espectaculars, artistes i gent molt coneixedora del cartoon fa que sigui revolucionari. L'animació per ordinador pot ser igual d'emocionant i igual de tendra que l'animació feta per altres mitjans o fins i tot la imatge real. És aquest, el canvi, que descobreixen que amb molt de talent l'animació per ordinador, que és una cosa que està encara ara a les beceroles pot arribar a ser molt potent.
 

Jordi Sánchez-Navarro, expert en animació, aquesta setmana al CaixaFòrum de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó



- També són històries diferents, potser menys infantils.

- La clau són les històries i els personatges, més properes a la tradició del cinema d'aventures d'imatge real. Tenen clar que volen anar cap a l'aventura, no cap al sentiment només. Són històries amb un cert grau de sofisticació, dins de ser pel·lícules per tots els públics. Crec que tenen una idea molt clara de voler fugir de l'animació Disney.

- Finalment acabaran sent Disney.

- Finalment acabaran sent Disney i Lasseter ha acabat sent dels caps de Disney.

- Buscaven altres públics?

- Sí, buscaven altres públics i sobretot el que ha fet molt Pixar, i ho han fet sempre, és que són pel·lícules d'autor. És a dir, tots els projectes neixen d'una història personal. Hi ha un creador que és qui defensa la història davant de la resta de l'equip de direcció de Pixar. Qui es guanyava la confiança dels caps de Pixar desenvolupava la història. Tot això, a diferència de projectes comercials que són diguem-ne un projecte de laboratori, aquí hi ha darrere un creador.

- Apelaven a un públic més adolescent o més adult, fins i tot.

- Juguen amb diferents línies de discurs: que un nen o una nena es quedin totalment fascinats pels colors, pels gags visuals, i un adult tingui algun subtext de personatge que l'apel·li a ell directament. Són històries creades per artistes, autors, i la resta de l'estudi el que fa és ajudar-lo a portar-les a terme.

- Va col·laborar a desestigmatitzar el consum dels adults del cinema d'animació?

- Sí.

- Com va transformar Pixar el sector de l'animació a nivell mundial?

- Pixar s'ha convertit en el model a seguir i és un model d'excel·lència. Des del punt de vista artístic són un pas més enllà, és a dir, jo crec que no només Disney sinó tot el sector de l'animació nord-americana ha anat a remolc de Pixar. L'animació europea ha hagut de buscar vies alternatives d'expressió perquè competir amb Pixar és impossible. I el Japó ha seguit la seva línia de sempre tot i que sí que és interessant aquest traspàs d'admiració que ha tingut un dels grans genis de l'animació japonesa, Hayao Miyazaki, i el John Lasseter, que s'admiraven mútuament. Aquesta influència mútua ha fet que hi hagi hagut influències d'anada i tornada interessants.

- Però Miyazaki no feia servir el 3D. En quin sentit anava?

- De com construir l'aventura, de com construir personatges, la trama, els temes... Pixar ha esdevingut com el centre del món de l'animació, gairebé sempre per bé i de vegades per malament, perquè hi ha hagut empreses que no han pogut seguir-los el ritme.

- L'animació feta als Estats Units i al Japó ha matat la iniciativa que pogués sorgir des d'altres països del món?

- No, perquè durant tots aquests anys l'animació francesa ha produït boníssims llargmetratges. Wallace & Gromit són co-produccions nord-americanes però són d'origen anglès. Els britànics i els francesos han continuat fent meravelles i s'ha creat un ecosistema amb Pixar, la Fox, Dreamworks...

- Los Angeles.

- Sí, les companyies de Hollywood o Califòrnia han copat el mercat. El mercat japonès està com sempre.

- El mercat japonès també ha sortit del seu país, al final Netflix i companyia estan treballant amb estudis d'animació japonesos.

- Sí, però també hi ha molta producció europea. Empreses franceses, britàniques, italianes... L'animació europea no ha reculat del tot. El que passa és que a nivell comercial Pixar és inabastable, però el fet que hi hagi pel·lícules tan grans d'animació el que ha fet és estimular el teixit, han sortit més competidors.

- Quin podria ser el futur de Pixar?

- El futur de Pixar passa per la substitució de John Lasseter, l'empresa està ara en altres mans, i està per veure quin model de distribució o exhibició adopta Pixar perquè les últimes pel·lícules han anat a Disney+ directament. La nova Pixar ho fa molt bé perquè ha guanyat molts premis de l'acadèmia, però s'ha de veure com empresarialment s'acaben de situar les peces. No només de Pixar-Disney sinó de l'estratègia general de Disney.

- No és el mateix Toy Story al 1995 que Soul o Luca, aquests no han sigut grans fenòmens.

- Sense cinema, crec que no hi haurà grans fenòmens, a Netflix o a Disney+ no té el mateix impacte cultural, és evident. Si Pixar continua estrenant les seves pel·lícules només a Disney+ hauran de repensar bé quin és el seu rol i quina serà la seva rellevància cultural. Jo crec que els grans fenòmens culturals passen encara per les grans sales de cinema. Això canviarà, eh? Per ara és més efímer.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: