1 de 10
ESCACS

Jorge Ramírez: «Catalunya és el territori de la península amb més nivell d’escacs»

Jugador i entrenador, milita al Club d’Escacs Salauris de Salou, i és l'autor del llibre “Los secretos del ajedrez”

Una imatge de Ramírez | Cedida
per Joel Medina, Reus, Catalunya | 17 de febrer de 2022 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sovint, quan ens parlen d’escacs, imaginem quelcom desconegut i relativament llunyà. És habitual sentir frases de l’estil “sé moure les peces i poc més” o “no sé què fer un cop començo a jugar”. L’objectiu de Jorge Ramírez (Torreón, Mèxic, 1983) amb el llibre Los secretos del ajedrez és acostar a la gent aquest món que sembla tan distant, explicant conceptes i estratègies amb un estil molt amè. Arran del confinament, Ramírez també va crear el seu propi canal de YouTube, Pasión por el ajedrez, que compta amb 5.300 subscriptors i més de 100 vídeos.

- Quan i com comença la seva passió pels escacs?

- Vaig aprendre a jugar quan tenia 4 anys. Des del començament em va encantar. Tot i això, només jugava a casa i no va ser fins als 17 que vaig descobrir que hi havia una federació i campionats internacionals. A partir d’aquí, vaig decidir dedicar la meva vida als escacs.

- Com ha estat la seva trajectòria des d’aquella decisió fins ara?

- Bé, com que els meus inicis semiprofessionals van ser relativament tard, vaig decidir combinar el joc amb l’ensenyament. Vaig estar vivint a Mèxic fins als 24 anys, fins que em vaig adonar que a Europa, i particularment a Espanya, hi ha un nivell d'escacs superior.
 

El mexicà milita al club d'escacs salouenc Foto: Cedida


- Superior al de la resta del món?

- Els països de l’Europa de l'est tenen un nivell més alt per tradició, per haver format part de la Unió Soviètica o haver-hi estat molt propers. Però en realitat, si parlem de tornejos i de competicions, Espanya és on hi ha més varietat. Molts d'aquests jugadors de països de l’Europa de l'est han vingut a viure aquí precisament per la qualitat de les competicions. Això ha permès que la dimensió dels escacs a Espanya es desenvolupi.

- Llavors, es va decidir a traslladar a l'estat?

- Sí. Jo tenia la intenció de venir a i vaig trobar l'oportunitat de seguir fent classes i alhora jugar de manera professional, així que vaig acabar a Madrid. Anys més tard, em vaig traslladar a Barcelona, ​​on tot està encara més professionalitzat. Catalunya és la zona de la península Ibèrica amb més nivell d’escacs.

- I s'hi va quedar, a Barcelona?

- Vaig estar un parell d'anys a París, però després vaig tornar a Barcelona. Actualment, em dedico a l'ensenyament i a continuar millorant el meu nivell professional. Jugo principalment amb el Club d’Escacs Salauris, de Salou, i a la lliga francesa amb un club parisenc, el París 608.

- Els resultats van com es preveia?

- La temporada està anant bé perquè ens hem enfrontat ja a dos dels favorits per guanyar el títol. Nosaltres som una mica per sota dels candidats reals a guanyar-lo. Hem començat amb una victòria, un empat i una derrota, però jo crec que, si tenim en compte la dificultat existent, podem dir que és un bon inici. Estic molt content de jugar-hi perquè és un club amb molta energia, per les activitats que s’hi fan, per l’escola d’escacs que tenen… És una gent molt entusiasta.

- Quina és la mecànica d’un partit?

- Nosaltres participem en la categoria més alta de la lliga catalana, la Divisió d'Honor, on s'enfronten 10 jugadors d'un club contra 10 jugadors d'un altre club, de manera individual. Cada victòria dona 1 punt, i cada empat dona en dona 0,5.

- Com s'entrenen? Quina és la preparació necessària per ser un professional?

- Nosaltres, en general, entrenem habilitats i coneixements. Habilitats com la concentració i el càlcul. Això es fa, generalment, resolent exercicis, problemes específics d'escacs que ajuden a potenciar aquestes habilitats. És una mica com córrer per a un futbolista. El que es busca és mantenir la ment en forma.

- I per entrenar coneixements?

- Llegim llibres amb estratègies. A l'hora de preparar-nos per a un enfrontament, estudiem les tàctiques dels nostres rivals, ja que totes les partides dels tornejos professionals d'escacs estan disponibles a bases de dades i es poden descarregar. Bàsicament, investiguem com jugaran els oponents amb l’objectiu de pensar quines estratègies podem utilitzar sabent que ells coneixen les que hem fet servir nosaltres.

- Els partits es graven?

- No, però hi ha transmissions. Per exemple, ara que tot està tan digitalitzat, la Federació Catalana té a la seva pàgina web una zona de resultats en directe. Els taulers tenen un sensor, de manera que quan es mou una peça, automàticament la informació s’envia a l'ordinador. Hi ha un programa de ràdio en català, que es diu Xarxa de MAT, on es van comentant els resultats de la lliga, que es juga els dissabtes a dos quarts de 5 de la tarda.
 

Una imatge de la gira de promoció del llibre de Ramírez Foto: Cedida


- Quin és el nivell professional dels escacs, a la demarcació de Tarragona?

- Al llarg dels anys, he observat com la Federació Catalana d'Escacs ha fet i segueix fent constantment esforços per intentar que els escacs no siguin una disciplina només centralitzada a Barcelona. El Club d’Escacs Salauris ja té un cert temps. També hi ha el Club Escacs Valls, que de fet ens va derrotar i és candidat al títol. Els escacs a Tarragona estan creixent darrerament. Un altre club és el de la Lira Vendrellenca, que es troba en una categoria inferior, però que ha millorat en els darrers anys.

- Té el títol de Mestre FIDE, què significa això?

- És un títol que atorga la FIDE (Fédération Internationale des Échecs) quan obtens un cert nivell de resultats en tornejos internacionals. Segons els resultats, pots anar guanyant punts. És quelcom similar al tenis, el que passa és que al tenis cada any es “reinicia” la puntuació. Als escacs, els punts romanen per a tota la vida i només es pot anar sumant, en major o menor mesura.

- El seu últim llibre, Los secretos del ajedrez, es va publicar per l’Editorial Diëresis al novembre i està sent un èxit. Com va arribar a escriure un llibre?

- Vaig conèixer José Ángel, l'editor de Diëresis, fa uns set o vuit anys, ja que jo feia classes d'escacs a la seva filla. A finals del 2020, em va contactar per parlar de la possibilitat de fer un llibre junts. Quan vam parlar, tot va ser rodat, teníem idees similars que es van anar complementant i va ser així com va sorgir.

- Quins són, doncs, els secrets dels escacs?

- El llibre parla del coneixement que ens és útil per entendre millor el joc. Molta gent sap moure les peces, però res més enllà. Sovint, quan la gent que no està acostumada a jugar es planta en una partida, no sap com guiar els seus pensaments i acaba movent les peces per atzar.

- Com pot ajudar el llibre a resoldre això?

Los secretos del ajedrez ajuda a fer una guia progressiva que ens orienta cap als factors i detalls que cal observar quan s’està jugant. Amb aquesta base, cadascú pot crear les seves guies i els seus plans. Malgrat que els escacs fa segles que són presents a la societat, i que moltes famílies tenen a casa seva un tauler, és curiós que molts dels detalls que s'expliquen segueixin sent molt desconeguts.

- Per això el títol?

- Exacte, per aquest motiu es titula Los secretos del ajedrez. L’objectiu és intentar que aquests coneixements, aquests secrets, no es quedin només en aquells qui practiquen els escacs de manera professional, sinó que siguin accessibles per a tots els públics. El llibre està escrit d'una manera clara, entenedora i didàctica perquè tothom, sense importar si juga a casa, amb els amics, en família, cada dia o de tant en tant, pugui progressar en el joc.

- En aquesta línia, el "target" és el de jugadors principiants?

- El llibre es dirigeix a dos tipus de públics. D’una banda, tota la gent que s'ha aficionat als escacs darrerament i que vol saber una mica més que només moure les peces. Fins i tot la gent que no sap moure-les, perquè al primer capítol s’expliquen quins són els moviments permesos. També està dirigit a persones que jugaven fa molts anys i ara ho han reprès, ja que hi ha hagut un gran boom amb la sèrie Gambito de dama i amb el confinament. Vam voler ampliar una mica el nostre target perquè el llibre no es quedés com el típic manual per als principiants, que ensenya un parell de jugades, com el pastor i poca cosa més.

- Com ho van fer?

- Vam introduir conceptes més avançats que permeten ajudar a jugadors que ja tenen experiència, però que ho han après tot de manera empírica, sense un coneixement formal del joc. Aquestes persones tenen moltes llacunes, i hi ha coneixements importants que no han assolit.

- Alguna jugada infal·lible o gairebé infal·lible?

- No hi ha res que sigui infal·lible. És un dels punts forts dels escacs perquè si no ja estaria tot resolt i sempre sabríem com tenir un avantatge. Però sí que hi ha algun truc. Per exemple, en començar la partida, hi ha tres objectius que són rellevants. El primer que hem de fer és col·locar cadascuna de les peces de la primera fila al millor lloc possible. En segon lloc, intentar controlar el centre del tauler, i, en tercer lloc, dificultar que el rival dugui a terme els dos trucs anteriors. L’estratègia durant les primeres jugades ha de centrar-se en això, buscar bones caselles per a les peces de la primera fila, col·locar-les sempre a prop del centre, i impedir que el rival ho pugui fer.

- Com és, el desgast mental d'un jugador?

- És difícil. S'acumula molta tensió i, a diferència d'altres esports, no podem donar un cop amb la raqueta, com al tenis, o una pilotada, com al futbol, per alliberar tensió. Hem d'estar asseguts i mantenir la calma. Un s'hi va acostumant, i el fet de tenir una bona condició física també ajuda molt a manejar tot això.

- Hi ha lloc per a la improvisació?

- Sí. Les estratègies ens ajuden a saber què cal fer, però hi ha una part creativa, que sorgeix quan hem d'esbrinar com fer allò que volem fer. Arriba un punt on existeixen infinitat de possibilitats per continuar la jugada, i aquí apareix la imaginació.

- El com és més important que el què, al final?

-  La clau sempre és el com, perquè el què és més fàcil de descobrir pel rival. Tots els jugadors d'escacs veiem la partida d’una manera, i busquem formes diferents d’arribar al mateix objectiu. Això reflecteix tant la creativitat com la personalitat de cadascú.

- Quina ha estat l’experiència amb el seu canal de YouTube?

- Tot va sorgir al confinament, quan vam començar a utilitzar l'ordinador per comunicar-nos. Em vaig adonar que la comunicació a través de la càmera és molt diferent, i vaig creure que era crucial treballar aquesta habilitat.

- Els vídeos a YouTube l’han ajudat en l’àmbit professional?

- Molt. Vaig fer el canal per practicar i per veure com podia transmetre els meus coneixements. El fet de compartir-ho a YouTube, a més d'ajudar a estendre el món dels escacs, és una manera de tenir altres punts de vista i veure com reacciona la gent, tot per intentar ser més objectiu. Després de veure que els vídeos agradaven, vaig donar cada cop més importància al canal.

- Els escacs estan estigmatitzats?

- Jo crec que sí. Bastant, de fet, però durant els darrers anys, la gent cada vegada s’hi està acostant més. És una de les coses que pretenem fer amb el llibre. Existeixen diferents divulgadors que, principalment a través d'Internet, busquen apropar el món dels escacs a la gent.

- Parlava abans de “Gambito de dama”. Què n'opina, de la representació dels escacs a la televisió i al cinema?

- Penso que hi ha de tot. Generalment, els jugadors d’escacs es representaven com persones molt intel·ligents però despistades alhora. Els escaquistes es veien com persones exòtiques i excèntriques. Però jo crec que, per exemple, a Gambito de dama, tot l'entorn dels tornejos d'escacs i de com és la vida del jugador és molt més lleial. La sèrie ha agradat tant perquè ha sabut transmetre molt l'essència. Al final, no sé fins a quin punt es poden jutjar aquests productes perquè també tenen un propòsit ficcional.

- Quin és el paper de la dona, en el món professional?

- Són una minoria. Em sembla que la proporció és més o menys una dona per cada 10 homes, però s'hi està treballant moltíssim. És un camí que sembla llarg, però la Federació Catalana, l'Espanyola i la Internacional estan fent molts esforços perquè la dona tingui una major participació en els escacs i se senti més còmoda a l'hora de participar-hi.

- Un consell per a la gent que s'iniciï.

- El que és important és gaudir. De vegades, quan la gent estudia escacs s'oblida de passar- s’ho bé. El meu consell és que, independentment de guanyar o perdre, s’ha de buscar la manera d’anar aprenent a poc a poc de cada error, però sobretot s’ha de gaudir.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: