HABITATGE

El Camp vol incrementar el parc d'habitatge social per arribar al mínim fixat per la Generalitat

Les ciutats reclamen finançament al Govern per fer nous pisos per satisfer una demanda que supera de molt l'oferta

per Nació Tarragona, Tarragona | 11 de febrer de 2022 a les 11:35 |
Imatge d'arxiu d'un bloc d'habitatges | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les principals ciutats del Camp de Tarragona busquen fórmules per incrementar el parc d'habitatges socials. A través del Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge, la Generalitat fixa que abans del 2042 el 15% del total d'habitatges de les principals ciutats de la regió haurà d'estar destinat a polítiques socials.

Això suposa que caldran 15.000 pisos entre Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Torredembarra, Montblanc , la Canonja i Falset. Montblanc, Valls i Reus avui estan per sobre del 10%, però la Canonja, Falset o Torredembarra no arriben ni al 4%. Els municipis reclamen finançament al Govern per poder fer nous pisos i assumeixen que no poden satisfer la demanda de pisos socials que hi ha.

Tot i que des dels consistoris s'admet la mancança d'immobles, tenen dubtes sobre alguns aspectes del pla. La consellera d'Habitatge de Tarragona, Eva Miguel, indica que hi han presentat al·legacions perquè no tenen clares les dades d'habitatges aportades per la Generalitat. Segons les xifres del Govern, a Tarragona hi ha ara 5.281 habitatges destinats a polítiques socials, dels 57.015 totals de la ciutat.

Així, durant els propers 20 anys caldran 5.448 pisos nous destinats a polítiques socials per acumular-ne 4.610. Cal tenir en compte que els pisos de protecció oficial, al cap d'uns anys de ser construïts poden perdre aquesta condició. Una causa pot ser que siguin en règim de lloguer amb opció de compra i que les persones beneficiàries de l'immoble l'acabin adquirint.

La consellera municipal sospita que entre els 5.281 s'hi inclou tot el parc de protecció oficial. De fet, les dades facilitades des de l'ajuntament indiquen que el principal parc de lloguer social a Tarragona està format pels 890 habitatges de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC), els 128 del servei municipal gestionats per l'empresa pública SMHAUSA, els 86 de la Borsa de Mediació per al lloguer social, uns setze que estan en rehabilitació mitjançant un conveni d'SMHAUSA amb una entitat del tercer sector i una vintena aproximadament que pertanyen a altres entitats. Però tot i això, hi ha 1.144 sol·licitants d'habitatges de protecció oficial, i 1.053 han demanat també la borsa de mediació per al lloguer social.

Però la principal raó que ha portat Tarragona a presentar al·legacions és "perquè es determini com es finançarà l'objectiu". "No ens diuen ni com es finançarà ni com s'assolirà, ni si hi haurà col·laboració amb altres administracions per arribar a aquestes xifres", apunta Miguel. L'opinió la comparteix el regidor d'Acció Comunitària de Valls, Jordi Cartanyà.

"Per arribar al 15% cal que l'administració faci les inversions necessàries al municipi per crear habitatge. Sol no es farà, i els ajuntaments no tenim musculatura econòmica suficient", expressa. Per tant, resumeix que "si la Generalitat no hi posa diners, l'objectiu no s'aconseguirà".

Cartanyà indica que les limitacions pressupostàries dels consistoris els impossibiliten resoldre el problema tots sols. "Fer una promoció nova de set o vuit habitatges val uns 500.000 o 600.000 euros. Com a molt podem fer una promoció cada mandat", raona. A banda, el regidor vallenc recorda que d'uns anys ençà el 15% del nou parc d'habitatge s'ha de destinar a finalitats socials. Però "els privats faran el que diu la norma, el 15%, no més" i considera que amb la situació actual i els dèficits històrics que s'arrosseguen aquesta quantitat no permet resoldre el problema.

Mesures pròpies


Amb aquest escenari, els ajuntaments treballen per buscar solucions que els permetin acostar-se a l'objectiu, malgrat les limitacions pressupostàries. Les subvencions per rehabilitar habitatges i destinar-los a lloguer social és una de les que s'està escampant. Per exemple, a Valls donen fins a 10.000 euros per reformar l'immoble amb la condició que durant cinc anys el gestioni l'Oficina Local d'Habitatge.

Una altra via és la compra d'habitatges. El consistori vallenc va adquirir un edifici en mal estat, es va enderrocar i ara l'aposta és fer vuit pisos per a joves "amb un model de cessió d'ús, per poder tirar endavant una promoció publicoprivada en règim cooperatiu per tenir gent jove al centre històric i que puguin tenir-hi recorregut", relata Cartanyà. La relació entre cooperatives d'habitatge i ajuntaments també és una opció que s'està explorant des de diferents localitats.

El tinent d'alcalde també incideix en "verificar que tot el que avui és de protecció oficial faci la funció que ha de fer", ja que apunta que "hi ha pisos que ja no la fan perquè les persones que hi viuen han millorat la seva situació econòmica". A nivell d'inspeccions, ciutats com Reus o Tarragona han signat un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per inspeccionar habitatges buits, especialment de bancs i grans tenidors, per instar-los a que els posin a lloguer social.

El consistori tarragoní també a signat un conveni amb l'AHC per formar part del programa Reallotgem. "Es contacta amb els propietaris que tinguin pisos buits i des de la Generalitat s'avança el preu del lloguer a canvi que es posi a lloguer social. És una garantia perquè no tinguin problemes de pagament", detalla Miguel.

Per als grans propietaris, la llei catalana preveu multes d'entre 90.001 i 900.000 euros pel fet de tenir pisos tancats. Però els ajuntaments també poden aplicar mesures fiscals per incentivar que es posin pisos al mercat, com un increment de la taxa de l'IBI per als habitatges buits. Una mesura que Tarragona ha aprovat.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: