LLENGUA

Xavier Rull publica una guia per parlar en públic amb l’estàndard oral lleidatà

Orienta els parlants de Lleida, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta en l'ús dels trets del seu parlar

per Nació Tarragona, Tarragona | 4 de febrer de 2022 a les 12:24 |
Alumnes de la URV | Cedida
Configuració de l’estàndard oral lleidatà és un manual amb orientacions sobre com una persona de la regió de Lleida i de les comarques interiors tarragonines (Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) ha de parlar en públic, tot indicant quins trets del seu parlar poden usar-se en una intervenció oral formal. L’obra del professor del Departament de Filologia Catalana de la URV, Xavier Rull, dona, a més, instruccions en qüestions que no estan tractades, o ho estan molt per sobre, en la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’obra s’adreça a qualsevol persona que té de parlar en públic (videoblogaires, youtubers, polítics, docents, advocats, periodistes de mitjans audiovisuals, etc.) i a professors de llengua i tècnics lingüístics perquè les instruccions que conté el llibre publicat per l’editorial lleidatana Pagès estan redactades de manera que són fàcilment comprensibles i aplicables. “En això es diferencia d’altres manuals anàlegs que han solgut a consignar la informació de manera molt tecnificada (per exemple, amb l’ús de l’alfabet fonètic internacional), cosa que els feia inservibles de cara a la població en general”, segons especifica Xavier Rull.

De més a més, l’obra aporta informació sobre elements lingüístics curiosos, com la partícula afirmativa eu, “que, estranyament, no figura en cap descripció dialectològica acadèmica”, apunta Rull, o la logicitat flexiva dels verbs de la segona conjugació que tenen una u consonàntica al final de l’arrel (caure, coure, etcètera), que a Lleida es conjuguen d’una manera, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià d’una altra manera i a Barcelona es fan servir tots dos sistemes de manera irregular. “Això ha fet que la llengua pública faci servir com a conjugació d’aquests verbs el sistema irregular barceloní, en comptes d’emprar el sistema regular lleidatà o tortosí-valencià, que hauria set lo lògic a efectes d’ensenyar l’idioma a estrangers”, puntualitza Rull.

Alhora, el libre té un apartat breu i clar sobre per i per a. Aquest apartat està redactat d’una manera molt entenedora per a esvair dubtes. En això es diferencia de la pràctica totalitat d’obres lingüístiques catalanes, que o bé ofereixen explicacions enrevessades o bé opten per una solució simplista però que no diu ningú, com ara “usar per sempre davant d’infinitiu tot distingint per i per a davant altres mots, de manera que es crea desorientació entre la gent, que acaben escrivint malament per en el segon context”, segons Rull.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: