SALUT

El triangle Tarragona-Reus-Valls té major incidència de càncer, però hi ha més risc de leucèmia a l'Ebre

Un informe del Sant Joan relaciona les causes amb una vida més "urbana" i minimitza la contaminació

Entrada de l'Hospital Sant Joan de Reus | ACN
per Redacció, Terres de l'Ebre | 31 de gener de 2022 a les 17:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El triangle que formen Tarragona-Reus-Valls, així com els municipis adjacents, concentren la major incidència de casos de càncer de tota la demarcació. Així ho corrobora la monografia El Mapa del càncer a Tarragona 2000-2014de l'Hospital Sant Joan de Reus, a partir de l'actualització de l'estudi de tots els casos diagnosticats segons el tipus de tumor, el sexe dels afectats i la distribució geogràfica. Segons els autors de l'estudi, la incidència és especialment més alta a les ciutats de més de 50.000 habitants.

La principal causa, apunten, són els factors associats a una vida més "urbana/industrial" –amb més prevalença de tabaquisme, alcohol, sobrepès o dieta pobra en vegetals- i minimitzen la incidència de la contaminació ambiental.

Elaborat pel servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer del centre reusenc, el nou estudi dona continuïtat al presentat el 2019 centrat en el període entre 1980 i 2009. Segons el director de la Unitat del Registre de Càncer de Tarragona, Jaume Galceran, són mapes que permeten observar patrons geogràfics per generar hipòtesis i identificar patrons de risc sobre la seua evolució.

Les noves dades, en este sentit, vindrien a ratificar els resultats que ja es coneixien, en el sentit que la major incidència del càncer a tota la província es concentra a la regió sanitària del Camp de Tarragona, especialment del triangle Tarragona-Reus-Valls, força per sobre dels registres de les Terres de l'Ebre. Unes dades que es relacionen també, amb una correlació de patrons força elevada, amb les dades de mortalitat per esta malaltia –molt inferior en comarques com la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat, principalment-.

En este sentit, una de les principals conclusions a les quals els autors arriben és que la incidència està relacionada amb la mida de la població. Així, en els municipis de més de 50.000 habitants s'ha determinat una incidència un 26% major en els homes i un 15% més en les dones respecte els que no arriben a 2.500 habitants. Una dualitat entre món rural i urbà, segons sostenen, que també s'observa en mapes com el de la província de Girona i que ja apunten altres estudis. En l'àmbit estatal, s'haurien detectat patrons similars d'alta incidència a la zona nord peninsular respecte el sud.

Les dades també permeten determinar quins tipus de càncers són més freqüents a cada zona. Així, a la regió del Camp de Tarragona és superior el risc de patir càncer d'esòfag –en homes i dones-, fetge –en dones-, pàncrees –en homes-, mieloma –en dones-. Laringe –en homes i dones-, faringe –en homes-, pulmó –en homes i dones-, pròstata, bufeta de l'orina –en homes i dones-. Limfoma no hodgkinià –en homes i dones-, estómac –en homes i dones-, testicle, còlon i recte –en homes i dones-, mama –en dones-, tiroides –en dones-.

Més risc de leucèmia a les Terres de l'Ebre



Per contra, a les Terres de l'Ebre el risc de patir leucèmia –en homes i dones- és superior. També és més alt el de melanoma –en homes i dones-, així com ovaris o coll uterí respecte altres zones.

A l'hora de determinar possibles factors causants d'esta distribució, els autors del mapa situen en un primer nivell els factors relacionats amb una vida més "urbana/industrialitzada" com a explicació principal. Així, apunten al tabaquisme per relacionar la major incidència al Camp de Tarragona que a les Terres de l'Ebre de casos de càncers com el de pulmó, laringe, faringe, bufeta urinària, esòfag i pàncrees, sobretot en homes.

També recorden que molts d'estos casos concrets estan associats a hàbits alimentaris amb dèficit de verdures i fruites, sobrepès i obesitat, sedentarisme o consum excessiu d'alcohol. Per contra, minimitzen el factor de la contaminació industrial en esta equació. "Es barregen molts factors i la contaminació atmosfèrica seria un factor petit comparat amb el tabac o la dita", ha explicat Galceran, qui ha apuntat cap a la necessitat d'estudis més específics i avançats per determinar esta vinculació.

En altres casos, com l'elevada incidència del melanoma de pell al sud de les Terres de l'Ebre, tant en homes com en dones, apunta cap a la necessitat de treballar per reduir l'exposició a les radiacions solars. Pel que fa a la leucèmia, on la màxima incidència es concentra al delta de l'Ebre i altres municipis ebrencs, l'estudi apunta cap a possibles factors ambientals: "pot ser pesticides, encara que ara per ara l'evidència d'associació entre pesticides i tumors hematològics és amb limfomes".

Prop de 5.000 nous casos previstos enguany



La presentació del mapa també ha servit per avançar una estimació d'incidència de nous casos a la demarcació de Tarragona al llarg d'este 2022. Els càlculs del servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l'Hospital de Sant Joan de Reus apunten a 4.965 en total, 2.931 homes i 2.034 dones. Còlon, recte i anus -amb 843 casos-, mama -612- i pulmó -542- serien els més recurrents. Galceran ha subratllat l'increment notable de casos de pulmons en dones, que ha passat de no trobar-se entre els deu primers fa uns anys al tercer lloc actual, per l'increment del consum de tabac. Amb tot, apunta que la supervivència dels pacients ha passat del 39.8% de principis dels anys 90 al 56,2% actual –en homes-, i dels 54,8 als 64 actuals en les dones.

Sobre la incidència de la pandèmia de la covid-19 en la diagnosi de nous casos, Galceran ha reconegut que ha existit un descens de les diagnosis, especialment entre 2019 i 2020 en casos com els programes de detecció precoç de càncer de mama o colon. A l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta va caure un 10%. A Catalunya el descens dels diagnòstics de càncer va ser del 14%, segons el doctor Josep Maria Borràs, una xifra que el 2021 es va recuperar als nivells de 2019.

Els experts, però demanen que caldrà tenir en compte quines seran les xifres de supervivència respecte anus anteriors, que serà "pitjor" en alguns casos, segons ha reconegut Galceran, però que encara no es disposa de la informació per quantificar-ho de forma precisa.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: