RECERCA

La URV té mostres de vinyes centenàries de La Palma enterrades sota la lava del volcà

Es tracta de vinyes centenàries de varietats conegudes i desconegudes que podrien ser endèmiques de l’illa

per Reusdigital.cat, Tarragona | 26 de gener de 2022 a les 09:54 |
La investigadora Francesca Fort, amb algunes de les mostres de l'illa de La Palma | URV
Quatre mesos abans de l’erupció del volcà de La Palma, el Consell Regulador de l’illa i la Conselleria d’Agricultura del Govern insular van acordar iniciar un estudi genètic de les varietats de vinya. L’objectiu era trobar noves varietats locals i variacions (mutacions) de determinades varietats adaptades durant segles a La Palma que podrien estar en extinció i, d’aquesta manera, conservar el patrimoni vitícola.

Aquesta recerca, com la que s’ha fet fins ara a les illes de Lanzarote, La Gomera, El Hierro i Fuerteventura, es va encarregar a Francesca Fort, investigadora del Grup de Recerca en Tecnologia Enològica (TECNENOL) del Departament de Bioquímica i Biotecnologia. Es tractava de seleccionar varietats considerades rares o desconegudes i varietats antigues de ceps de més de 100 anys o bé empeltades a partir d’individus centenaris.

“Tenim setanta mostres, de les noranta que ens havien d’arribar, als congeladors dels laboratoris de la Facultat d’Enologia a punt d’iniciar l’estudi genètic”, explica Francesca Fort. Aquestes mostres —que van arribar a la URV a principis de juny— provenen de diferents vinyes de l’illa repartides per la tota la geografia insular.

Tretze d’aquestes mostres, propietat de cinc viticultors, estan enterrades sota la lava o les centres del volcà “i són totalment irrecuperables”, apunta la investigadora. La majoria són exemplars centenaris. D’algunes se sap de quina varietat es tracta, “tot i que a vegades un cop fet l’estudi genètic, els resultats no coincideixen amb les varietats que els propietaris es pensen que són” i, en d’altres casos, “són varietats encara ara desconegudes”.

Aquest treball de recerca pretenia fer un inventari de la biodiversitat vitícola de l’illa, amb la finalitat de conservar tots els individus interessants, tant si són noves varietats o commutacions adaptades a les diferents zones de La Palma.

Fer la caracterització genètica d’aquestes varietats portarà un any de feina. El problema ara és que moltes d’aquestes vinyes enterrades ja no es podran recuperar: “Ens queda una esperança molt petita: com que les mostres de sarments han estat congelades i, per tant, els borrons també, es poguessin recuperar aquests individus a partir de les cèl·lules del meristema d’aquestes estructures mitjançant tècniques in vitro”. Així doncs, es podria arribar a recuperar tot el que s’ha perdut. De les tretze vinyes desaparegudes, vuit tenien més de cent anys.

40 hectàrees sepultades sota la cendra i la lava


Segons el Consell Regulador Denominació d’Origen de Vins La Palma, l’erupció volcànica del Cumbre Vieja va evidenciar un problema que ja arrossegava el sector en els darrers anys: la pèrdua de collita any rere any a causa de diversos factors com l’escàs relleu generacional, sequera, incendis forestals i danys per fauna silvestre. El volcà va arrasar, d’acord ambles dades del Consell Regulador, prop de 40 hectàrees de vinyes inscrites a la Denominació d’Origen de Vins La Palma. “Part d’aquestes vinyes són irrecuperables, ja que han quedat sota les colades de lava, d’altres tenim l’esperança que puguin recuperar-se, tot dependrà de la voluntat dels viticultors i de les ajudes que arribin”, explica Adalberto Martín, president de la Denominació de Origen de Vins la Palma.

Segons Martín, “ens trobem en el moment de la recuperació i crec que hem de veure el volcà com una oportunitat per treballar i intentar millorar tots els aspectes problemàtics previs a l’erupció i, per descomptat, el restabliment de la vinya malmesa”. En aquest sentit, afegeix que “quan vam ser conscients que part de les mostres que havíem recollit al camp per a l’estudi havien quedat sepultades sota la lava, va ser un cop”. Ens van venir al cap aquestes varietats “que potser es poden haver salvat perquè es troben al laboratori de la URV”, i també els propietaris d’aquestes varietats “que en alguns dels casos han perdut els habitatges, és tremendament dur, però toca recompondre’s i començar a treballar com més aviat millor perquè aquest sector torni a brillar amb la llum que es mereix”.

Es calcula que a l’illa de la Palma hi ha 480 hectàrees de vinya i unes 40 estan sepultades sota la lava o bé la cendra. En aquesta superfície, majoritàriament hi havia varietats com el listán blanco (palomino fino) i el negramoll (mollar cano), i amb menys proporció la malvasia de la Palma (malvasia de Sitges,  malvasia aromàtica), el sabro (varietat local només trobada a La Palma) i la forastera blanca. Tot i amb això, no es descarta que hi hagi varietats noves, és a dir,  individus no catalogats.

Vuit noves varietats, al Hierro


La investigadora Francesca Fort assegura que la quantitat de varietats locals que hi ha a les illes Canàries “no és gaire habitual en altres zones del món”. Ho demostren els estudis que han fet fins ara les illes de Lanzarote, La Gomera, El Hierro i Fuerteventura, on s’han localitzat varietats úniques.

A finals de l’any passat es va presentar al Consell Regulador de la DOP de El Hierro —la segona illa més petita— els resultats d’un estudi sobre la caracterització genètica de varietats de vinya de l’illa, que va dur a terme l’equip d’aquesta investigadora. Els resultats, segons Fort, “van ser espectaculars, ja que El Hierro resulta que és l’illa més biodiversa de l’arxipèlag”. Amb aquest darrer treball s’han aportat sis noves varietats locals (pinar negro, seis de Carlos, tesoro blanco, uval negro, uval piñero, uvalero volcánico) que se sumen a les varietats canàries i possiblement se n’hi afegiran dues més (gabetera blanca i llano mulato). Tot això en unes 124 hectàrees de vinya prospectades. Han localitzat també una tercera mostra que es presenta en el límit entre el que arbitràriament es defineix com a mutació o varietat nova, i a més s’ha trobat una mutació de color d’una varietat local canària blanca, la bermejuela rosada.
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: