ANÀLISI POLÍTICA

Inversions i futures eleccions

El govern té diversos grans projectes a l'agenda d'enguany, com l'antiga Hispània, el centre cívic Gregal o el parc de lliscament

Pellicer, el 2019, quan es va presentar a les eleccions amb Junts per Reus | Reusdigital.cat
per Marc Busquets Obré, Reus, Catalunya | 30 de gener de 2022 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En l'anterior article d'aquesta secció, La gestió política en temps de pandèmia, vaig comentar l'acció del govern de Carles Pellicer en l'actual context de crisi sanitària. La seva majoria al ple ha permès que l'equip de l'alcalde de Reus hagi pogut tirar endavant els pressupostos i les ordenances sense maldecaps, i que hagi començat alguns projectes de ciutat. Tot i les crítiques per una suposada “manca de transparència” per part de l'oposició, el cert és que aquest sembla el mandat més plàcid del batlle.

Just abans de Nadal, aquest es va envoltar dels regidors del seu grup per fer balanç de la tasca desenvolupada els últims dos anys i mig, tot albirant, de passada, la cita a les urnes de 2023. En aquesta línia, com ha fet abans, es va descriure com una “figura de consens” i va apel·lar al “diàleg” amb l'agrupació local de Junts per Reus, encapçalada per Montserrat Vilella i Teresa Pallarès, amb la vista posada a les properes municipals. La resposta, poc després, va arribar a través de la premsa.

En un article del partit de Carles Puigdemont, titulat Junts, al servei de Reus i d'un nou Estat, publicat en diversos mitjans de la ciutat i del territori, es va apuntar a la voluntat de presentar llista (potser unitària) i liderar-la. “Tenim molt clar que ens presentarem amb les nostres sigles. Partint d’aquí, molts escenaris resten oberts. Estem disposats a encapçalar una gran aliança, com més àmplia i integradora millor, capaç d’incorporar el màxim de sectors que comparteixin que Reus ha de fer un salt qualitatiu”, va deixar escrit Anna Tarragó, des de l'executiva de l'agrupació local de Junts a la capital del Baix Camp.

Sobre el paper, doncs, el conflicte és servit. Però el cas és que queda encara un any i mig per anar a votar, i que per tant hi ha prou temps com per desencallar aquesta i altres situacions, o com per negociar i establir altres moltes altres aliances i alternatives.

19,5 milions d'euros per invertir, aquest 2022



Mentre, Pellicer manté l'agenda política prevista. Si en el seu primer mandat va argumentar no haver pogut desplegar el programa per la crisi econòmica (la global i la de l'Ajuntament), i en el segon pel “bloqueig” de l'oposició, va dir que aquest tercer havia de ser el dels grans projectes. D'entrada, i a causa de la pandèmia, va semblar que el Pla d'acció municipal (PAM) del govern 2019-2023 es veuria alterat per la covid-19, o fins i tot que podria quedar en un segon pla, en un calaix.

La dotació de 9 milions (en dos anys, a raó de 4,5 cadascun) per reactivar l'activitat local, però, ha aturat part del cop que ha suposat la bateria de mesures restrictives aplicades a les empreses i els emprenedors. A banda, i tot subratllant una “gestió financera responsable”, s'ha presentat un Pla d'inversions de 19,5 milions per a l'exercici que tot just ha començat, i que té en l'antiga Hispània, el parc de lliscament i el centre cívic Gregal tres de les seves iniciatives més destacades.

En matèria d'urbanisme, les obres per fer del raval de Santa Anna un espai per a vianants s'han activat altre cop després de l'aturada nadalenca; i els treballs al carrer Ample i el seu entorn s'iniciaran, si no hi ha novetats, enguany. De fet, el batlle vincula aquestes accions amb la “transformació urbana” que va plantejar a la campanya de 2019, quan va proposar fer del carrer de l'escultor Rocamora un “bulevard” que, d'alguna manera, lligués nord i sud del terme. En essència, el cert és que Pellicer i els seus aliats han tingut, fins ara, un camí sense excessius obstacles, a excepció del futur del mercat del Carrilet.

El procés participatiu per “transformar” el sud ja ha tancat algunes de les seves fases, i s'espera que a poc a poc es configurin les propostes concretes pel que fa als futurs equipaments que s'han d'aixecar. Igualment avança el Pla estratègic Reus, horitzó 32, ara per ara a la diagnosi de les aportacions derivades del fòrum ciutadà.

Per tot plegat, en un principi és previsible que l'alcalde pugui arribar a l'any 2023 en una òptima situació. Sense alternativa a l'oposició per l'aritmètica al ple, amb equipaments de futur prou ben encarrilats, com l'estació de Bellissens , i amb uns estables socis de govern (com a mínim, de portes enfora), el batlle sembla decidit a gaudir del que resta de mandat. És aquest un escenari, en conseqüència, que permet fer diverses lectures. Si en un any i mig opta per deixar la primera línia política, el que vivim actualment no és cap altra cosa que la construcció del seu llegat per a la posteritat. Si per contra vol optar a la reelecció, quelcom que no ha confirmat ni desmentit en públic, té mesos per dibuixar l'estratègia més adequeada per vèncer un cop més a les urnes.

I quina pot ser? En l'anterior escrit abans esmentat ja vaig assenyalar que l'article que Pellicer va decidir publicar al Diari de Tarragona va obrir a la porta a les especulacions al voltant de la seva continuïtat, possiblement l'objectiu previst d'entrada. El punt fort de Pellicer és ell mateix, de fet.

“Sempre” al seu lloc



El propi batlle exposa sovint que en tots anys aquests anys, al palau municipal, de coses n'han passat “moltes”, i que de canvis n'hi ha hagut igualment “molts”, però que ell s'ha mantingut “sempre” al seu lloc. Si mirem enrere, tan sols cal que recordem que s'ha presentat a les eleccions sota el paraigua de diversos partits i marques, que l'entorn convergent s'ha fragmentat pel procés (i altres derivades) i que, amb tot, l'alcalde s'ha mantingut al poder. El rellevant per al seu electorat, doncs, és el lideratge exercit per Pellicer tota aquesta última dècada, i potser també el seu tarannà resilient malgrat tot.

I ara, amb capacitat inversora, ens plantarem a les eleccions municipals de 2023 amb diverses obres rellevants enllestides, o almenys en marxa, quelcom del qual podrà treure pit en campanya, sempre i quan finalment es presenti per aspirar al seu quart mandat. Ara bé, el temps que queda abans que arrenqui la cursa electoral també l'haurà d'aprofitar per argumentar la seva continuïtat.

I és que temps enrere, i preguntat pels seus plans, l'alcalde sempre va apuntar que el recorregut a l'alcaldia seria per vuit anys, per dos mandats. Si es va presentar a un tercer va ser perquè a causa de “determinats obstacles” ja esmentats (principalment el “bloqueig polític” que el va dur a sotmetre's a dues qüestions de confiança consecutives per aprovar els comptes) no va poder executar tot el seu projecte de ciutat. La pandèmia hauria pogut ser una raó de pes per justificar que ara tampoc pot completar el previst per a Reus, sí, però justament està sent capaç de desplegar importants iniciatives tot i la covid. Caldrà seguir amb atenció, per tant, els futurs esdeveniments de la política reusenca.

Article extret de la NW, Revista de Reus. 
Participació
Director: Marià Arbonès
Cap de redacció: Marc Busquets
Departament de Tecnologia: Josep Gallofré / Adrià Martínez

Raval de Santa Anna, 2, tercer pis | 43201- Reus | Telèfon 977 300783 | info@reusdigital.cat
Segueix-nos a:
Cerca a ReusDigital: